La primera setmana de març, quan la quantitat d’aigua emmagatzemada a les conques internes de Catalunya era de 215 hm3 vaig començar a llegir el llibre Planeta Aqua de Jeremy Rifkin.Quan l’he acabat, aquesta setmana, la capacitat d’aigua emmagatzemada és de 407 hm3 .Mentre he llegit el llibre hi ha hagut l’episodi de pluja més important dels darrers 5 anys.La descripció que Rifkin fa de la situació de l’aigua al món és dramàtica: avui uns 2.500 milionsde persones viuen en…
La primera setmana de març, quan la quantitat d’aigua emmagatzemada a les conques internes de Catalunya era de 215 hm3 vaig començar a llegir el llibre Planeta Aqua de Jeremy Rifkin.Quan l’he acabat, aquesta setmana, la capacitat d’aigua emmagatzemada és de 407 hm3 .Mentre he llegit el llibre hi ha hagut l’episodi de pluja més important dels darrers 5 anys.La descripció que Rifkin fa de la situació de l’aigua al món és dramàtica: avui uns 2.500 milionsde persones viuen en…
En aquesta secció he plantejat sovint la idea que el declivi de Catalunya es deu, en bona part, a l’infrafinançament endèmic degut a un sistema fiscal espanyol que ens perjudica de forma notable. En definitiva, l’esquema actual frena el creixement de l’economia catalana. Però no tot és culpa de Madrid: hi ha una part molt important que es deu a una concepció de l’administració catalana dispersa, obstructiva, amb batalles polítiques absurdes que no porten enlloc… Tot plegat ha portat a…
Aquests dies vivim la sensació que Catalunya està col·lapsada, tant per les infraestructures de mobilitat, com per les energètiques, les d’aigua, les de seguretat, les d’habitatge, les de sanitat i les d’ensenyament. La impressió és que tot falla i el desànim comença a estendre’s. L’evolució que ha fet Catalunya en els últims 30 anys és important. Hem passat d’una població de 6,1 milions a una altra de 8,1, d’un PIB de 86.000 milions (26.944 € reals/càpita), a un altre de…
Quan aquests dies veiem les formes d’actuar de l’administració nord-americana, és obligat recordar la història del segle XX. Les lluites per la competència comercial entre països van ser l’embrió de la primera guerra mundial (1914-1918). El mal acord assolit quan va finalitzar la guerra, obligant Alemanya a pagar uns costos que no podia assumir, va ser l’origen de la híper-inflació. El malestar generalitzat va fer possible que Adolf Hitler guanyés les eleccions el 1934. La segona guerra mundial va ser…
Fa unes setmanes vaig anar a fer una xerrada a l’Institut de Logística de Barcelona, un institut de formació professional especialitzat en comerç internacional i en logística. Els alumnes eren els de segon cicle, joves amb una edat en la que ja comencen a estar preocupats pel seu futur. A més, per la seva formació, estaven molt interessats en saber cap on va el món. He de dir que, de totes els xerrades que faig, els alumnes de segon cicle…
Quan, fa anys, vam començar a treballar en el projecte estratègic per l’empresa, vam decidir que la matèria primera hauria de ser reciclada, que el calor hauria de ser descarbonitzat, que l’electricitat hauria de ser en bona part fotovoltaica en autoconsum, i que les emissions d’aigua al riu fossin zero. Zero carboni, zero residus i zero aigua, aquest era el relat. Però quedava una pota coixa, el transport. Així va ser com fa anys ens vam començar a interessar per…
Avui m’atreveixo amb un altre tema difícil i sovint objecte de populisme. Les pensions no es toquen… és un clam. I ho escric com a pensionista que soc. La majoria de les vegades per defensar l’import de les pensions es mencionen aspectes diferents: per una part, n’hi ha de molt baixes, que no permeten afrontar un lloguer. Per altra, hi ha el fet que la gent jubilada té la percepció que un dia necessitarà atenció personal, i sap, veient el…
El món fa front a un problema nou a la humanitat. Tot i que durant les guerres hi ha hagut reduccions de població, o també durant epidèmies com la pesta bubònica a l’edat mitjana (que va matar la meitat dels europeus), mai havíem tingut una expectativa en la que hi haurien més morts naturals que no pas naixements. El creixement de la població s’ha aturat abans que el planeta tingui més habitants que recursos naturals. El control de la natalitat…
Amb el debat del decret Omnibus ha aparegut la discussió de no apujar les pensions i les conseqüències de no bonificar el transport públic. De cop, si els jubilats no reben un 2,8% més i si els joves no veuen bonificat el transport, apareixen greus mancances socials, un símptoma que la nostra societat incorpora un estrat de pobresa important. L’economista Marc Vidal va definir aquesta societat com la de la “classe mitja low cost”: pot anar fent, viure el dia…