Joan Vila

Poc a poc van apareixent canvis de model de societat cada vegada més a prop. Les manifestacions i els assalts a botigues per part de joves, els actes de gent que no pot viure amb el problema d’habitatge, els caos d’infraestructures, la manca de finançament a molts serveis públics, l’evident ineficiència del sector públic, l’entrada massiva de productes orientals… tot fa pensar que estem a punt d’un patac important. Potser el primer punt d’inflexió serà el dimarts dia 3 amb…

Llegeix l’article Llegeix l’article

Tweet

A economia es defineix el cost d’oportunitat com el valor de la millor alternativa a la qual renuncies quan decideixes utilitzar uns recursos, que poden ser diners, temps, treball, capital o altres coses, d’una determinada manera. No és un cost comptable, és el valor de l’alternativa perduda, és relatiu i subjectiu, depenent de quines alternatives reals hi hagi, i sempre existeix quan els recursos són escassos. Per exemple, una família de 4 persones que decideix anar a Nova York i…

Llegeix l’article Llegeix l’article

Sempre m’ha agradat entendre les coses allunyant el focus de la visió. Aquesta és la raó per la que sovint reflexiono sobre energia, i també és la que, al no trobar explicació només amb ella, acabo entrant a buscar-la en l’economia i la política, ambdues lligades entre sí. La majoria de la gent creu que la transició energètica es resoldrà introduint nova i millor tecnologia. Aquesta, diuen, reduirà el consum fins a nivells d’emissió de gasos d’efecte hivernacle zero i…

Llegeix l’article Llegeix l’article

En l’article anterior explicava que hi ha dos països, Xina i Estats Units que tenen per objectiu créixer en la seva economia a costa de conquerir la resta del món tot i provocant un canvi climàtic no assumible. Aquesta setmana hem tingut un tast dels desastres que pot provocar el clima a casa nostra i de com pot frenar l’economia, fent-nos més pobres. Explicava l’augment de gasos d’efecte hivernacle per part de Xina i d’Estats Units. Xina emet el 31,84%…

Llegeix l’article Llegeix l’article

En els últims mesos vivim una obsessió pel control dels estrets marítims. El transport per mar és el que requereix menys energia per tona de mercaderia transportada. Un contenidor té un consum de combustible fòssil de 4 kWh per tona i per cada 100 km. El tren te un consum de 6 kWh/t.100 km., el camió de 17 kWh/t.100 km i l’avió de 500 kWh/t.100 km. Queda clar que, si un país vol continuar exportant els seus productes ha de…

Llegeix l’article Llegeix l’article