L’ajuntament de Girona presentarà la setmana vinent els seus pressupostos de carboni i espero que dirà les mesures que pensa fer per assolir-los. Fa pocs dies en una tertúlia em vaig comprometre a fer un càlcul ràpid de la petjada de gasos d’efecte hivernacle a la ciutat de Girona. De fet, fer un càlcul precís per una àrea petita és molt difícil. Perquè, com calculem el carboni embegut en els productes que comprem fora de la ciutat? Normalment aquest carboni s’ha imputat en el lloc on ha estat fabricat, però seria bo fer-lo també en el lloc del consum. Per exemple, el consum energètic de Nestlé s’exporta a tot el món, i tota la carn que consumeix Girona prové de fora. Per això, quan es quantifica la petjada de cada lloc, és bo diferenciar l’abast de les emissions controlades pel mateix lloc, de les que són emissions indirectes com a conseqüència de les activitats que provenen de fonts no controlades per la ciutat. Dit això, doncs, mirarem el consum d’electricitat, de gas natural i de combustibles derivats del petroli per trobar una xifra d’emissions aproximada. De fet, la bona xifra seria la del conjunt de Catalunya, un territori prou gran perquè aquestes anomalies geogràfiques no hi siguin.

Les últimes emissions que tenim oficials a Catalunya de 2022 son de 41.251.000 tones de CO₂. Amb una població a Catalunya aquell any de 7,79 milions, la petjada per càpita va ser de 5,3 tCO₂/persona. Aquest hauria de ser el valor també per una capital com Girona que viu sobretot de serveis i de turisme. Però és bo saber els valors de l’abast on es pot actuar.

El consum de combustible líquid depèn del número i de la tipologia de vehicles que hi ha en un lloc. Per exemple no és igual un autobús urbà o un camió de residus amb gasoil, que si son elèctrics. No hi ha color, amb diferències de consum de -68%. Una cosa semblant passa amb els turismes i les motos, amb descensos de més de -62%, tant pel CO₂ directament com pels òxids de nitrogen NOx. A Girona el consum de derivats de petroli és de 72.510 tones (860.002 MWh), que emeten 140.511 tCO₂. Insisteixo que la xifra està lluny de la realitat perquè no tots els camions i turismes compren el combustible a la ciutat. Pel que fa al Gas Natural, el 2023 s’han consumit a Girona 251.747 MWh, amb unes emissions de 45.742 tCO₂, i pel que fa a electricitat, a l’any 2023 es van necessitar 425.571 MWh que, amb un factor d’emissió mig d’Espanya de 283 g/kWh, dona unes emissions elèctriques de 120.437 tCO₂. El total de les emissions directes de la ciutat de Girona són de 306.690 tCO₂ que, repartides per 104.320 habitants del 2023, dona unes emissions per càpita de 2,9 tCO₂/persona.

Afegim-hi ara les emissions derivades dels residus que genera la ciutat. La depuració d’aigües emet unes 700 tCO₂ i el compostatge de llots uns 315 tCO₂. Els residus domèstics avui van a la incineradora de Campdorà en una quantitat aproximada de 42.000 tones que en el futur seran tractades biològicament i per incineració. Avui aquesta produeix unes emissions de 77.000 tCO₂. Els residus industrials tenen una fracció orgànica de 35.000 t i una resta de 13.000 t, que poden generar unes emissions de 87.810 tCO₂. Si ho sumem tot, les emissions de la ciutat de Girona controlables poden ser de 472.815 tCO₂, unes 4,5 tCO₂/h.

Ara ve la pregunta clau. Com es poden reduir aquestes emissions? Les més fàcils son la substitució del transport de combustió per elèctric i de la calefacció amb gas i gasoil per bomba de calor elèctrica. Això porta una reducció energètica des de 1.537.000 MWh fins 778.000 MWh, més o menys la meitat. Ara bé, com produïm aquesta electricitat fotovoltaica a Girona? Si ho volguéssim fer als teulats necessitaríem 648 MW, amb una superfície de teulats de 778 ha. molt lluny de la superfície actual de teulats de 117 ha. Si ho volem fer a terra, necessitaríem 486 MW fotovoltaics, amb una superfície de 730 ha. un 18,3% de la superfície total de Girona de 3.990 ha.

La veritat, veient la quantitat de teulats i parcs a terra de Girona, costa creure que la ciutat vulgui fer el canvi: ni la universitat, lloc on les tendències haurien de començar, s’ha posat les piles. I en els edificis municipals, com pavellons, piscines, col·legis i altres edificis, no sembla pas que hi hagi cap intenció. Segurament esperen saber el que han de fer per planificar. Després caldrà generar a correcuita un relat perquè la gent el pugui entendre i acceptar.

Ara que parlo de relat per la gent, un punt on és obligat fer els deures és en els residus i en les aigües. Els residus cal que millorin en la seva selecció des del 48,8% actual fins el 85%, permetent que la fracció orgànica tingui la qualitat suficient per poder tractar-la biològicament i obtenir biometà, aigua i adob orgànic sòlid. Aquests residus, més els fangs de la depuradora, permetrien generar 10.114 MWh en forma de gas, el 4% del gas natural que utilitza la ciutat avui. Però la crisi monumental que viu la ciutat amb la recollida de residus fa impensable crear la necessitat de dirigir els residus orgànics cap a la metanització, així com la necessitat de disminuir la quantitat d’embalatge dels béns que es consumeixen a la ciutat. Per crear el relat primer es necessita ordre i avui això és impossible si la ciutat no és capaç de fer net en les deixalles que hi ha al carrer i convèncer al ciutadà que la recollida orgànica es farà a diari i que els altres contenidors selectius es podran obrir cada dia amb la targeta. Sense fer-ho fàcil al ciutadà, és ben inútil intentar crear un relat. A Girona el ciutadà està rebotat i la transició ni existeix.