El debat sobre l’apagada elèctrica serà llarg i podria ser que no arribem a tenir tota la informació exacta pel fet que apareixen interessos polítics i ideològics.

És evident que un país que fa un canvi de model energètic, des d’un de fòssil a un altre renovable, ha de resoldre problemes que apareixen i ha de fer nombrosos ajustos. En el món de la indústria i de la tecnologia en diem fer la corba d’aprenentatge. En el meu món sabem que una màquina de paper necessita dos anys per poder ser dominada eficientment. Califòrnia i Austràlia han patit processos semblants i cal interioritzar-ho, aprenent de cada incident per millorar. En això consisteix el Know how.

Però el debat es va cenyint sobre un altre que ja hi havia prèviament: sobre si nuclear sí, o nuclear no. Ara es porta sobre si les nuclears són síncrones (capacitat de regular freqüència i tensió) i les renovables no. Ambdues ho són, una de forma analògica i l’altra de forma digital. És més, França no s’ha escapat de caigudes del seu sistema, segurament menys general que l’espanyol per precaució de RTE (el gestor de xarxa francès). Si dilluns el sistema espanyol hagués tingut el 60% nuclear en lloc de fotovoltaic en les mateixes condicions, l’apagada hauria sigut igual perquè ambdós sistemes, nuclear i renovable, són rígids. Ambdós necessiten la complementarietat d’altres tecnologies flexibles, com la hidràulica, el cicle combinat i el carbó. També altres complements, com emmagatzemament en més centrals reversibles, en bateries de liti, desenvolupar la flexibilitat de la demanda (no només quan el sistema no té prou generació, sinó també quan en té excés) i control de la reactiva (energia no volguda que prové del consum en motors). La reactiva és com un paràsit de la xarxa, l’ocupa i no deixa lloc per l’energia activa. Les centrals amb màquines generadores síncrones tenen la possibilitat de corregir l’energia reactiva del sistema, la tecnologia fotovoltaica no. Per això cal corregir la reactiva de la xarxa amb condensadors, amb restriccions de generar reactiva en el consum (aires condicionats) i amb màquines motor-generador síncrones que la corregeixin. Podria haver passat que, amb una xarxa amb excés de reactiva, amb menys capacitat de transport, enviar energia elèctrica des d’Extremadura a Catalunya sigui més difícil i generi tensions als nusos.

Sigui quina sigui l’acció pertorbadora, feia dies que la xarxa elèctrica donava mostres d’anar saturada. Es generava més que es consumia, exportant al límit, 3 GW a França i 2 GW a Portugal, com si el protocol de REE i les seves accions no fossin prou fines. Podria ser que l’algoritme de REE, que calcula a cada segon quina ha de ser la potència del sistema per satisfer la demanda, estes desfasat, com si, tot mirant l’històric d’anys anteriors quedés fora de lloc ara. La raó podria ser que no veu l’energia fotovoltaica en autoconsum. Si aquesta és més elevada per augment de la instal·lació de plaques als teulats o en parcs industrials d’autoconsum a terra, la demanda és inferior a la que seria històricament.

Sigui el que sigui ara toca corregir els errors i aportar més energia de suport amb cicles combinats. Les centrals nuclears poden quedar aturades, car no poden fer aquest suport. Si no es canvia el criteri de generació de preus, aquestes centrals de cicle combinat no aniran a mercat diari i cobraran pel que s’anomena restriccions tècniques. I a mi em sembla que és un error. De la mateixa manera que ens queixàvem dels beneficis caiguts del cel, seria bo que aquest plus que han de rebre les centrals de cicle combinat perquè funcionin (les cogeneracions també) s’afegeixi al preu real diari del pool, cosa que podria significar un sobre cost del preu diari mig de 20 €/MWh. L’altre error que ha de corregir el regulador és el de la flexibilitat: que no sigui només per detreure demanda del sistema com fa amb el SRAD (Servicio de respuesta activa de la demanda), sinó que també permeti hores flexibles per augmentar la demanda amb més consum, sense augment de la potència màxima, ni el pagament dels peatges per poder competir amb el gas.

Explicat això, jo no soc conspiranoic, crec que cal aprendre la lliçó en el camí que estem fent, resoldre la capacitat de les línies de transport des del sud cap el nord, resoldre la reactiva, l’emmagatzemament, la flexibilitat, introduir més cicle combinat per gestió i tancar les nuclears que no aporten res en aquesta situació. De fet romandran aturades dies.