La setmana passada, l’endemà del dia de la festa nacional, el primer ministre francès François Bayrou va fer un discurs catastròfic. Va decidir explicar tota la veritat als francesos. Fa temps que l’economia francesa no va bé i els intents de fer-ho veure a la ciutadania son en va. Emmanuel Macron mateix, en el primer consell de ministres del seu segon mandat, el 24 d’agost de 2022, va començar el seu discurs evocant la Fi de l’Abundància: Això que estem…
Insisteixo sovint en que el benestar que tenim és fruit del valor afegit que l’economia és capaç de desenvolupar. Des de la passivitat, des del sofà, no es crea valor, i sense això no hi ha benestar. Per aquesta raó és important el treball que crea valor. Al món de l’economia en diem productivitat total dels factors: l’economia del desenvolupament, de l’eficiència, de la recerca i de la innovació. La història ens mostra que bona part d’aquesta productivitat es deu…
La pregunta és retòrica, perquè és segur que els joves hauran de resoldre el món que els haurem deixat. Una cosa diferent és si ho tindran fàcil o no, si serà curt o llarg, si hauran de patir més o menys. Es diu que tenim la generació més ben formada de la història, frase que no deixa de ser un tòpic. Que hagin passat moltes hores a l’aula no és sinònim que hagin après el que han d’aprendre per resoldre…
La setmana passada hi va haver una cimera de l’OTAN a La Haia. L’objectiu de la cimera era que Estats Units no deixi de donar suport militar a Europa, com ho ha fet des de fa decennis. Europa s’ha escapolit d’haver de destinar parts importants del seu pressupost a despesa militar, sota el pretext que era contrària a la guerra. Però ha anat acceptant amb tota la barra que Estats Units pagui una part de la seva seguretat. Quan ha…
En l’article anterior parlava de la necessitat de disminuir el pes del turisme en l’economia catalana per fer possible que es desenvolupi la indústria. Explicava llavors que la millor facilitat de desenvolupament del turisme per raons financeres i de menys complexitat de mercat, i de coneixement, era un obstacle per al desenvolupament de la indústria: l’economia és com l’aigua, va on ho té més fàcil, escrivia. Tothom sembla tenir clar, fins i tot el mateix sector turístic, que la quantitat…
Després de la globalització liderada per Xina a partir de l’any 1990, la indústria catalana ha anat perdent pes en l’economia, quedant amb un 19% del PIB. Poc a poc l’economia ha anat cap altres sectors més arrecerats de la competència internacional. L’economia és com l’aigua, sempre va on té el camí més fàcil. Fa molts anys Jordi Nadal, especialista en la història industrial de Catalunya, va participar en unes jornades sobre el paper a Sarrià de Ter. Ens va…
Com cada matí faig el meu passeig per Besalú a l’hora que els nens entren a l’escola. M’agrada veure les cares d’il·lusió, de son, de desgana, d’alegria al trobar els amics… És el futur, em dic cada dia que hi passo, però alhora em qüestiono si seran capaços de resoldre l’embolic que els deixem. He explicat sovint que els anys des de 1945 fins a 1970 van ser un període virtuós, arran de la reconstrucció del desastre de la segona…
L’ajuntament de Girona presentarà la setmana vinent els seus pressupostos de carboni i espero que dirà les mesures que pensa fer per assolir-los. Fa pocs dies en una tertúlia em vaig comprometre a fer un càlcul ràpid de la petjada de gasos d’efecte hivernacle a la ciutat de Girona. De fet, fer un càlcul precís per una àrea petita és molt difícil. Perquè, com calculem el carboni embegut en els productes que comprem fora de la ciutat? Normalment aquest carboni…
Anem sentint com una piconadora que l’economia espanyola és la que va millor d’Europa i que és un exemple pels altres països. Però la realitat és que l’economia espanyola creix, vaig insistint, per l’entrada desmesurada d’immigrants que aporten el seu consum de béns bàsics i provoquen un increment del PIB de l’1%, per l’augment de turistes que arriben (aportant un altre 1%) i per la despesa pública que acaba contribuint en la resta. El mecanisme pervers és mantenir el creixement…
A aquestes alçades de la història crec que ningú dubta que a l’any 2000 J.M Aznar va començar a executar un pla per convertir Madrid en una capital federal, emulant París. Això es va concretar en la construcció d’una infraestructura de comunicacions radial i en la captació de tots els serveis, des de l’advocacia, les assegurances, l’afavoriment per la implantació de les seus multinacionals, fins els serveis financers. L’espantada el 2017 de grans empreses catalanes cap a Madrid va ser…