Quan al 1972 vaig començar a estudiar enginyeria, les operacions matemàtiques les resolíem amb una regla de càlcul. La precisió era la que era, però per a la majoria de problemes d’enginyeria, era suficient. Dos anys més tard, el 1974, va sortir la calculadora Hewlett-Packard HP45, que permetia calcular trigonometria i passar de coordenades polars a cartesianes, a més de fer logaritmes i altres càlculs de potències. Va ser una revolució per la rapidesa i precisió de càlcul. Quan treballava a Grenoble, el 1980, vaig tenir l’ocasió de conèixer el full de càlcul Visicalc, que s’executava a un ordinador Apple II. Ja no m’he mogut mai més del full de càlcul: amb l’Excel he fet milers de fulls, calculant a tort i a dret. Ara, quan he acabat la meva etapa professional, apareix la Intel·ligència Artificial. És tanta l’ajuda que proporciona a un enginyer, junt amb un full de càlcul, que gairebé voldria tornar a començar la meva etapa de nou. La IA no només resol problemes burocràtics i fa més eficients molts mecanismes, sinó que té una potència de càlcul impressionant. Aquest darrer juliol, la IA “Gemini Deep Think” ha guanyat la medalla d’or l’Olimpíada Internacional de Matemàtiques, la competició més prestigiosa dels joves matemàtics.

El desenvolupament de la IA va a tota velocitat. Tanta, que molta gent creu que estem entrant en una bombolla financera que un dia petarà. Mark Zuckerberg, CEO de Meta, ha dit clarament que la seva inversió de 600.000 milions té el risc de ser a pèrdues, però que no hi ha un altre remei. Ha dit que, tal i com va passar l’any 2001 amb la crisi del Punt Com, cal assumir que és un camí obligatori, encara que signifiquin pèrdues. El president d’OpenAI anuncia una inversió de 10 GW en centres de dades amb NVIDIA havent arribat en aquest moment a 700 milions d’usuaris amb el ChatGPT. Les projeccions que fa l’Agència Internacional de l’Energia (IEA) és que el consum elèctric podria duplicar-se abans del 2030, arribant als 945 TWh anuals. Recordem que Catalunya té un consum elèctric de 44 TWh/any.

Aquesta explosió de centres de dades ja té una afectació directa a Catalunya i a Espanya, havent ocupat tota la potència disponible pel futur. La conseqüència és que avui cap indústria podrà demanar més augment de potència a la xarxa, ni es podran instal·lar noves fàbriques. La generació renovable a Espanya ha fet creure que podria ser un bon Hub digital i això ha fet que la potència dels centres de dades que hi havia, amb 200 MW, creixi fins a 730 MW el 2026 i 1.400 MW el 2030. Com a conseqüència la gran majoria de la xarxa de distribució està saturada, havent quedat desfasada i petita, necessitant anys per resoldre-ho.

Sabem que la IA podria ser una solució per a l’economia pel seu potencial augment de productivitat, però la ràpida penetració pot esdevenir un problema d’adaptació dels llocs de treball i de la xarxa elèctrica.

La IA necessita electricitat, aigua per refrigerar i estar prop del consumidor per tenir el menor temps de latència. És cert que els centres de dades es poden posar en països freds, però llavors es penalitza la velocitat de resposta, la latència.

Ens troben davant d’un sector que caldrà regular si no volem que freni del tot l’economia del món. No està clar que la IA pugui continuar sense tenir cap retorn de la inversió. Ja es veu que la consulta a la IA no pot ser banal i haurà de tenir un preu per donar un senyal obligant a fer-ne un ús necessari: es pot començar per repercutir a la IA els costos elèctrics evitats, els de l’aigua, els del CO₂ i els de l’adequació de la xarxa elèctrica.

Es poden fer més coses amb els centres de dades, com assignar un màxim de potència per sector i per projecte segons disponibilitat de la xarxa, penalitzar l’ús en hores punta i obligar a que una part significativa de l’energia provingui de contractes directes amb renovables noves, no del mix existent.

La IA funciona amb Tokens. Aquest mateix article, amb 5.600 caràcters, té 1.600 Tokens. De mitjana una paraula té 1,69 Tokens. Així el cost per un text com el d’aquest article generat per la IA en un centre de dades a Espanya, amb els preus de l’electricitat, aigua, CO₂ i millora de la xarxa, podria tenir un cost de 0,0234 €.

Actuar per regular la IA implica tarifar la intensitat energètica i de carboni segons horari, incentivar la ubicació en zones amb marge de xarxa, obligar que per cada MW per IA n’hi hagi d’haver 1,2-1,5 MW de nova generació 24/7 contractada, amb el 25% de flexibilitat, posar un sostre anual de centres de dades per node, internalitzar costos energètics i d’aigua, posar preu per inferència (deducció a partir d’un raonament) de baixa latència, establir descomptes per processat de dades no urgents, augmentar l’eficiència posant límits de kWh per milió de tokens…

Però també cal actuar en el sector industrial, impulsant que les indústries i els polígons industrials tinguin parcs propis fotovoltaics i eòlics amb bateries al costat de les seves instal·lacions, afavorint al màxim l’autoconsum elèctric.

És urgent – parlo pel PSOE i per Junts a Madrid – que la modificació de la llei de comunitats energètiques no posi un sostre a la potència de la comunitat per polígons industrials ni per municipis i estableixi la distància de parcs situats a terra a 5 quilòmetres o a 20, com a França.

Només actuant evitarem que els efectes de la IA siguin negatius en lloc de ser un salt disruptiu que aporti benestar a la societat com ha de ser. El problema és que el desplegament va molt ràpid, haurem de veure què passa quan exploti la bombolla financera i com resoldrem la paràlisi industrial que començarà a provocar des d’ara mateix.