Com cada matí faig el meu passeig per Besalú a l’hora que els nens entren a l’escola. M’agrada veure les cares d’il·lusió, de son, de desgana, d’alegria al trobar els amics… És el futur, em dic cada dia que hi passo, però alhora em qüestiono si seran capaços de resoldre l’embolic que els deixem. He explicat sovint que els anys des de 1945 fins a 1970 van ser un període virtuós, arran de la reconstrucció del desastre de la segona…
L’ajuntament de Girona presentarà la setmana vinent els seus pressupostos de carboni i espero que dirà les mesures que pensa fer per assolir-los. Fa pocs dies en una tertúlia em vaig comprometre a fer un càlcul ràpid de la petjada de gasos d’efecte hivernacle a la ciutat de Girona. De fet, fer un càlcul precís per una àrea petita és molt difícil. Perquè, com calculem el carboni embegut en els productes que comprem fora de la ciutat? Normalment aquest carboni…
Anem sentint com una piconadora que l’economia espanyola és la que va millor d’Europa i que és un exemple pels altres països. Però la realitat és que l’economia espanyola creix, vaig insistint, per l’entrada desmesurada d’immigrants que aporten el seu consum de béns bàsics i provoquen un increment del PIB de l’1%, per l’augment de turistes que arriben (aportant un altre 1%) i per la despesa pública que acaba contribuint en la resta. El mecanisme pervers és mantenir el creixement…
A aquestes alçades de la història crec que ningú dubta que a l’any 2000 J.M Aznar va començar a executar un pla per convertir Madrid en una capital federal, emulant París. Això es va concretar en la construcció d’una infraestructura de comunicacions radial i en la captació de tots els serveis, des de l’advocacia, les assegurances, l’afavoriment per la implantació de les seus multinacionals, fins els serveis financers. L’espantada el 2017 de grans empreses catalanes cap a Madrid va ser…
Diumenge passat Ramon Aymerich escrivia un article parlant d’un concepte que havia dit Laura Hospido, economista del Banc d’Espanya, sobre la desigualtat del risc econòmic. Va dir que la meitat dels treballadors a Espanya tenen una gran incertesa sobre els seus ingressos. Fa temps que veiem que una part molt important de la població viu dia a dia, fins i tot gastant en la targeta del mes següent d’un banc i, si convé, d’un altre. Això passa perquè hi ha…
Als anys 80 pensàvem que el 2020 tindríem una cuina automàtica i cotxes voladors. La realitat és que l’única cosa que vam aconseguir va ser una impressora de diners massiva, cosa que ens va agradar. Va ser la joguina dels 40 anys posteriors, jugant a tort i a dret, de totes les ideologies, de dretes i d’esquerres. Així s’ha arribat al punt que el consumidor ha acabat rebent ajuda dels governs amb un munt de subvencions: els règims de tot…
Per explicar el que passa en el món de l’electricitat sovint ens referim a les lleis hidràuliques per fer més visible el fenomen. Així, el voltatge elèctric és la pressió del líquid, la intensitat en ampers és el cabal. Per tant no és d’estranyar que en algunes explicacions fem servir símils hidràulics, perquè les lleis son similars. En el debat sobre l’apagada de la xarxa elèctrica ibèrica van sortint conceptes com potència ferma, generadors síncrons, energia reactiva, inèrcia elèctrica, generació…
La setmana ha estat entretinguda. Dissabte va ploure i em vaig dedicar a preparar material per una classe d’energia pels alumnes de sisè de primària l’escola de Camprodon. Dilluns vaig tenir la gravació vídeo d’una empresa d’Israel que ens finança el parc fotovoltaic d’autoconsum que estem construint a Beuda, projecte que s’ha allargat des de 2015. Casualment, l’argument va acabar essent el mateix que pensava pels alumnes de sisè: el Mediterrani és la zona zero del canvi climàtic, aquí ja…
El debat sobre l’apagada elèctrica serà llarg i podria ser que no arribem a tenir tota la informació exacta pel fet que apareixen interessos polítics i ideològics. És evident que un país que fa un canvi de model energètic, des d’un de fòssil a un altre renovable, ha de resoldre problemes que apareixen i ha de fer nombrosos ajustos. En el món de la indústria i de la tecnologia en diem fer la corba d’aprenentatge. En el meu món sabem…
A Espanya hi viuen 48,5 milions d’habitants dels quals 24,5 milions estan en edat i condició de treballar (no son nens, ni vells, no estudien i tenen salut per treballar: són actius). D’aquests, 21,86 milions estan afiliats a la Seguretat Social, però només en treballen 20,2 milions. La resta estan a l’atur de forma reconeguda o bé estan a l’atur però amagats estadísticament sota el concepte de fixes-discontinus, estan en ERTE, fan absentisme, estan de baixa laboral o viuen sense…