La primera decisió que va prendre el nou govern de la Generalitat va ser anunciar una nova dessalinitzadora de 15 hm3 per alimentar l’Alt Empordà, la conca de la Muga, que arrossega un dèficit d’aigua des de fa anys. És una bona notícia pel fet que mostra que el nou govern supera prejudicis sobre la tecnologia de dessalació, la demanda d’energia que té, i els efectes de la salmorra. He escrit aquí que el debat cal fer-lo el més objectiu…
El 25 de juliol hi va haver una notícia a Girona que va passar desapercebuda per l’arribada de les vacances. Va ser l’incendi d’un vagó cisterna en un tren de mercaderies just quan passava per darrera la Clínica Girona. L’incendi es va deure a la caiguda de la catenària que va caure sobre la cuba d’èter metílic: l’espurna va obrir una esquerda de 40 cm i va encendre el gas. El tren passava per la via convencional fent el recorregut…
El 8 de setembre de 2004, avui fa 20 anys, vaig fer el primer article a Diari de Girona. Abans n’havia fet uns quants a El Punt amb el pseudònim de Marcel Ripoll, pseudònim que compartíem dues persones. Escriure un article setmanal va ser la conseqüència d’un greu accident que va passar a la fàbrica de Besalú: el vessament de fuel al riu Fluvià del 7 de juny 2004. Feia 6 mesos que hi havia el primer Tripartit a Catalunya,…
En un article anterior he narrat la necessitat de comprar menys, d’aprendre a viure amb menys productes. Explicava la dificultat d’arribar a aquest control, que demana una voluntat molt ferma. Per això ens cal crear certes pautes per arribar a aquest nou escenari frugal. La primera hipòtesi és que el camí el farem de forma forçada, perquè l’economia ens hi portarà. Aquesta economia, que porta 40 anys vivint del crèdit, de crear més liquiditat, dona mostres d’esgotament. Si hem de…
Sovint he insistit en el fet que no és només el CO2 el que hem de disminuir, sinó que també cal abaixar l’extracció del conjunt de matèries primeres. El CO2 l’hem d’abaixar des de 6,4 tCO2/habitant fins 1,74 tCO2/h, i les matèries primeres les hem de baixar des de 8,8 t/h fins a 6,66 t/h (segons les dades de l’INE). Tinc molt clar que aquesta adaptació de l’economia no la farem sense un xoc cultural, amb un canvi de model…
Llegeixo que hi ha una parada en el desplegament del cotxe elèctric a Europa: els fabricants de cotxes aturen els seus plans de noves fàbriques de bateries i allarguen la vida dels models de combustió. Alemanya només té el 12,6% de cotxes elèctrics del total i Espanya el 4,7%. Tot i que les energies renovables continuen implantant-se a Europa a un ritme fort, amb 130 GW de nova capacitat renovable des de juny de 2022, no sembla que el ritme…
El president Sanchez va dir fa una setmana que “la economia espanyola va como un tiro”. El que no va dir és cap on anava el tret, si al peu o a l’aire. Ho deia arran de la publicació per l’INE del creixement de l’economia a l’últim trimestre d’enguany, amb un augment del 0,8% trimestral i un 2,9% anual. A més, les dades de l’atur del mes de juny van baixar a Espanya amb 10.800 persones, tot i que va…
En articles anteriors hem explicat les estratègies de Xina i d’Estats Units per mantenir la seva economia i crear benestar a expenses de la resta del món. Europa no té el privilegi d’una moneda d’intercanvi mundial com el dòlar, ni sap fer les trampes que fa Xina. Comencem per Gran Bretanya, tot i que ara ja no està a la UE. Gran Bretanya té un balanç comercial amb la resta del món negatiu d’un -3,3% del seu PIB, un efecte…
A l’acord de Bretton Woods fet a l’any 1945, després de la 2ª Guerra Mundial, es va arribar a la conclusió que les dues guerres tenien l’origen en un inadequat ordre de compra i venda internacionals. En la discussió per l’acord, John M. Keynes va proposar fer una moneda internacional, cistella de totes les monedes segons el seu pes, moneda que en diria Bancor. Però aquella guerra l’havia guanyat Estats Units i Keynes era anglès, així que l’acord va agafar…
Des que Xina es va integrar en l’Organització Mundial de Comerç el 2001, la seva economia no ha deixat de créixer espectacularment. La seva forma d’actuar no ha estat precisament ortodoxa respecte a les lleis del mercat, amb pràctiques que la mateixa OMC ha qualificat de deslleials, sobretot per la comparació de preus per determinar les subvencions i el dumping. La clau de Xina ha estat el control de preus per mitjà de subvencions a fabricants i altres condicions que…