El primer coneixement de l’homo prehistòric, la Lucy a Etiòpia, data d’uns 3,2 milions d’anys. Va ser descoberta per Donald Johanson el 1974. El canvi de posició d’anar de quatre grapes a anar dret va fer possible que el cervell quedés alineat verticalment amb la columna vertebral. Sense això, un crani amb massa pes hagués necessitat uns muscles cervicals molt potents o s’hagués desnucat.

El següent pas important de l’humà va ser el descobriment del foc, fa uns 790.000 anys. Va ser destacat perquè fou la gran revolució energètica. Li va permetre seguretat front els animals, escalfar-se, tenir llum, però sobretot modificar els hàbits de menjar carn, empetitint la mandíbula, deixant espai al crani. Va possibilitar menjar molta més proteïna i carbohidrats cuits, facilitant la digestió, fent que el budell gros disminuís de volum. Això va propiciar que l’energia que necessitava per digerir vegetals crus traspassés al cervell, que ara absorbeix el 20% de tota l’energia necessària per viure.

Els caçadors recol·lectors van viure de l’aliment que podien obtenir en el seu entorn. Si un període era glacial, el nombre d’habitants disminuïa per manca de menjar. Si el període era més calent, creixien més plantes i animals, i augmentava la població humana, en un ajust automàtic entre oferta i demanda natural.

El següent pas energètic va venir quan la temperatura de la Terra va pujar uns 6 graus entre el 10800 a.C i el 9600 a.C. La pujada va permetre el domini del cultiu de l’agricultura. Així es va passar, en poques generacions, des d’una població de mig milió de persones a sis milions a l’any 8000 a.C. Ara, 10.000 anys després, som vuit mil milions. Tot plegat ha estat possible pel domini de l’energia.

Si els caçadors-recol·lectors necessitaven 5 kWh per persona i dia, la societat agrícola avançada (Roma) va arribar a necessitar 36 kWh/p.d, essent un sostre que no es va poder superar fins després de l’any 1700, amb la revolució industrial, un altre canvi substancial. A partir de llavors la societat industrial va necessitar 77 kWh/p.d, fins que va arribar la societat tecnològica de consum, que ha assolit 250 kWh/p.d.

Pels models que hem fet, sabem que la transició energètica, que ha de permetre una adaptació al canvi climàtic de 2 graus d’augment de temperatura de la Terra, es pot assolir només amb una energia de 41 kWh/p.d, substituint els combustibles fòssils per energies renovables, augmentant radicalment l’eficiència en el seu ús i adaptant els consums de béns i serveis a formes més frugals. Seria com un retorn al consum de Roma, en el zenit de la societat agrària.

Tot això era així fins fa dos anys, quan el ChatGPT es va fer famós i va despertar una eufòria mundial en la intel·ligència artificial, fent veure que moltes coses les podria pensar la màquina, alliberant al cervell humà. De cop hem vist que molts problemes que no sabem resoldre, com el disseny de certes molècules farmacèutiques, l’estratègia energètica, o altres problemes, es podrien resoldre amb la Intel·ligència artificial. Han començat a aparèixer programes i programes per facilitar les tasques burocràtiques, de disseny d’imatge, de so, de programació, a preus relativament baixos. El problema, el sostre a superar, novament és energètic. Efectivament, la demanda d’energia elèctrica de l’IA el 2024 és equivalent a la demanda elèctrica de França, de forma que la previsió del seu creixement exponencial faria que, en un escenari alt, a l’any 2038 es necessités tota l’electricitat mundial d’avui per generar la demanda elèctrica de l’IA, a no ser que visquem una dràstica millora en la seva eficiència computacional.

Els mateixos responsables de dissenyar centres de dades per l’IA van dient que anem oblidant els escenaris de transició energètica perquè l’IA és més important per a la humanitat, que serà ella la que resoldrà el problema. En fi, diuen que els deixem fer i, si la temperatura de la Terra arriba a 4 graus, l’IA ho resoldrà.

Pot semblar una broma però no ho és quan comencen a aparèixer dirigents mundials de l’estil de Trump, sense escrúpols a l’hora d’actuar des del negacionisme. Ara es comença a parlar d’accelerar la investigació per resoldre aquests problemes amb computació quàntica superconductora i amb fotònica. Tot fa pensar que el sistema necessitarà molts anys, parlen de deu, per desenvolupar aquesta tecnologia de forma universal. Suposant que s’arribi a aquest domini, el temps va contra nostre perquè tothom ja veu que l’IA resoldrà problemes domèstics, siguin de productivitat, de disseny, de recerca… i acceptaran que primer és l’IA abans que aplicar estratègies de transició energètica.

Així és que ens pot passar que quedem enlluernats per l’IA i que, en conseqüència, no fem els deures en la transició energètica ni en adaptació climàtica i quedem atrapats finalment en una situació on no hi hagi temps per refer el desastre climàtic. Seria com si l’IA empetitís novament el cervell per retornar a la situació primitiva amb un consum de 5 kWh/p.d, un retorn a l’origen. Al preu de perdre vuit mil milions de persones.

Donald i el grup investigador, mentre analitzaven els ossos de la Luzy a la tenda, escoltaven la cançó dels Beatles: “Imagineu-vos en un vaixell en un riu, amb mandarines i cels de melmelada. Algú et truca, respons molt lentament. Una noia amb ulls de calidoscopi. Flors de cel·lofana de color groc i verd. Alçat sobre el teu cap, busca la noia amb el sol als ulls. I se n’ha anat. Lucy al cel amb diamants.”