Com que fa mesos que les meves anàlisis sobre el context que vivim son força pessimistes, molta gent em pregunta com puc estar còmode amb un pensament angoixant. Idees com, per exemple, que l’observatori Fabra ja hagi arribat a trobar un augment de temperatura de 2ºC respecte 1990 i que comencem a llegir que es preparen plans per si arribem a 4ºC, fan pensar que al món hi pot haver una mortalitat important pel clima. Pel costat econòmic veig clar que el model que segueix l’economia espanyola i l’europea, difícilment sabrà superposar-se als nous escenaris que es dibuixen al món. Per mostra, com volem resoldre la transició tecnològica i energètica sense les mateixes eines que utilitzen Estats Units i Xina? Ambdós països han posat com a prioritat el desenvolupament tecnològic per davant de la transició energètica. Fins el punt que Xina encara creix en l’ús de carbó: està consumint 4.939 milions de tones de carbó (510 Mt a Europa) i pretén arribar a 2027 amb 5.000 Mt. A això cal afegir que Xina està generant contínuament moneda per facilitar el desenvolupament de la tecnologia de cotxes, d’electrònica, d’IA i de renovables. El Banc Central Europeu, per contra, només està preocupat per la solvència dels bancs, evitant amb això que hi hagi un pla financer per desenvolupar la indústria. És evident que no podem ser gaire optimistes sobre el nostre futur com a europeus.

En una situació com aquesta cal afavorir la resiliència i això és el que intento fer: el plat del costat negatiu cal equilibrar-lo amb un altre de positiu i així evitar que el pensament pessimista acabi fent-nos caure en el desànim complet.

Per un costat hi ha la valoració de bones notícies. Pel que fa a la transició energètica i l’economia, a Catalunya no n’hi ha masses. Però en el món de la tecnologia sí hi ha notícies que cal posar en valor. Aquesta setmana he escoltat a Xavier Obradors, físic de la UAB, explicant els avenços en la superconductivitat d’alt magnetisme, i com això està canviant les possibilitats en el món de l’energia, des d’un transport d’electricitat més fàcil i eficient, fins l’impuls que està fent en el desenvolupament de la fusió nuclear, com en el fet d’augmentar l’eficiència i el cost de generadors i motors elèctrics, disminuint el seu pes. Ara ja ens trobem en un increment de material superconductor del 100% anual, amb creixement geomètric disruptiu, engegant economies d’escala que preveuen una baixada del cost de 3 vegades a partir del 2027. Aquest és un punt on el sector financer també hauria d’ajudar. Però tot i que la tecnologia ens vingui de Xina o de Japó, els seus efectes seran notables.

També he tingut la possibilitat de visitar un centre que es diu Noima a Olot, sota la gestió de la fundació La Fageda, que es dedica a acompanyar a joves nouvinguts sense tutela a integrar-se en la societat. El centre fa un acompanyament formatiu que potencia les capacitats i la motivació de joves immigrants fins que entren en l’àmbit laboral i tenen prou seguretat per anar sols. Avui el centre té 167 joves fent programes diferents, segons la idiosincràsia de cadascú, en acollida, alfabetització i arrelament, activació d’oficis, formació a mida, inserció laboral, prevenció d’abandonament de cursos de formació professional de grau mig, i un programa integral de seguiment amb orientació i acompanyament. Les edats van de 16 a 23 anys. L’èxit és elevat pel poc temps que porta el centre, des del 2022, aconseguint que un 43% dels joves trobin un contracte laboral. El centre ara té 2.100 m² en aules, tallers, biblioteca, cantina… que li dona un potencial enorme.

Pel costat més personal, continuo amb projectes tangibles, com el parc fotovoltaic de 500 kW pel poble de Besalú, l’estació de mercaderies per ferrocarril de Girona, el suport a la fundació Europace, el consell als projectes de l’empresa LC Paper i la presència a la patronal AEEGarrotxa. També participo en les xerrades que m’inviten.

He fet un esforç voluntari per reduir l’exposició a les notícies, deixant d’escoltar la ràdio (només mitja hora al matí) i de veure la televisió (només les noticies de la nit). Ho he substituït per la música amb Spotify al cotxe i a casa. Aquest mes l’aplicació m’acaba de dir que el 2024 he escoltat música 50.500 minuts (el 10% del temps). La informació la trobo a Internet, on segueixo una sèrie d’indicadors, i en llibres (ara mateix “Los Engreídos” de Sahra Wagenknecht) , fet que em permet ser més independent en la reflexió i l’anàlisi.

Però tot això no seria factible si no hagués fet un propòsit de millora física a principi d’any, després de la pèrdua de massa muscular deguda a la col·locació de dues pròtesi de maluc. Dormir 7,5 hores ha estat clau, fer 25 minuts de gimnàstica al matí i forçar-me a caminar cada dia 10.000 passes, també. Això m’ha permès augmentar l’energia activa diària mitja des de 658 kcal/dia el 2023 fins a 840 kcal/dia el 2024, un augment notable. La combinació de l’exercici diari amb les excursions a muntanya amb els amics, una autèntica teràpia de grup, m’aporta prou reserva física i emocional per continuar sent estricte amb els objectius que m’he proposat. En definitiva, ser tangible, intentar fer coses per millorar la situació, permet compensar les conclusions negatives a les que un pot arribar tot observant els esdeveniments que ens envolten.

Us desitjo que aprofiteu el Nadal per potenciar el vostre positivisme i viure amb satisfacció malgrat els reptes del nostre present.