Joan Vila

Si realment volem construir una comunitat amb una cooperació justa i solidària, amb recursos públics per finançar l’estat del benestar, que promogui el civisme, cal que es construeixi en base a fomentar el mèrit. Deixar clar que tothom ha d’aportar a la societat per poder obtenir drets, és essencial per dibuixar el camí a fer. Amb subterfugis, que alteren el concepte, és fàcil caure en l’incivisme, en la vagància, en el passotisme, en aprofitar-se de l’esforç i dels guanys dels…

Llegeix l’article Llegeix l’article

Amb els anys el món s’ha anat complicant cada vegada més. La idea d’un món solidari entre països apareix avui com un pensament impossible. Sigui en el cas del canvi climàtic, on Xina ja ha donat a entendre que pensa cremar carbó fins que li vingui bé, sigui en relació a la manca de cooperació econòmica entre regions, o sigui amb al repunt de conflictivitat geopolítica, no és un bon moment per a la solidaritat internacional. L’ONU, així com altres…

Llegeix l’article Llegeix l’article

Com que fa mesos que les meves anàlisis sobre el context que vivim son força pessimistes, molta gent em pregunta com puc estar còmode amb un pensament angoixant. Idees com, per exemple, que l’observatori Fabra ja hagi arribat a trobar un augment de temperatura de 2ºC respecte 1990 i que comencem a llegir que es preparen plans per si arribem a 4ºC, fan pensar que al món hi pot haver una mortalitat important pel clima. Pel costat econòmic veig clar…

Llegeix l’article Llegeix l’article

Aquesta setmana han sorgit moltes informacions al món posant com exemple a l’economia espanyola. Ho fan perquè s’espera que el PIB d’Espanya creixi fins el 3,1%, malgrat tenir una inflació del 2,8% i una taxa d’atur de l’11,4%. La prolongació d’aquest model pels anys venidors encara auguren una economia millor, segons ells. Tot això ha passat perquè els consums privat i públic creixen. On augmenta més l’economia espanyola? En els serveis. El turisme domèstic el 2024 ha crescut de mitjana…

Llegeix l’article Llegeix l’article

El primer coneixement de l’homo prehistòric, la Lucy a Etiòpia, data d’uns 3,2 milions d’anys. Va ser descoberta per Donald Johanson el 1974. El canvi de posició d’anar de quatre grapes a anar dret va fer possible que el cervell quedés alineat verticalment amb la columna vertebral. Sense això, un crani amb massa pes hagués necessitat uns muscles cervicals molt potents o s’hagués desnucat. El següent pas important de l’humà va ser el descobriment del foc, fa uns 790.000 anys….

Llegeix l’article Llegeix l’article

Tweet

En l’article anterior explicava la magnitud del desordre ideològic i geopolític mundial. Davant de tanta dispersió, de tants conflictes enllaçats, de forma que, quan toques una cosa en mous moltes altres potser en una direcció no volguda, no hi ha massa formes d’actuar que no sigui fer un punt i apart. En l’electrònica i en el software ja hi estem acostumats, fas un reset, i tot resolt. Doncs això és el que ens cal, fer un punt i apart per…

Llegeix l’article Llegeix l’article

El desconcert en la política mundial creix a passos agegantats. És difícil trobar un país europeu que no tingui problemes per construir majories de govern. L’augment de l’extrema dreta és cada vegada més estès, i costa veure un centre moderat. Quina és la raó per la que hem arribat a aquesta situació? Per tenir una idea del que ha passat cal fer una mica d’història moderna. La revolució industrial va provocar l’eliminació de l’artesania i un desplaçament massiu de gent…

Llegeix l’article Llegeix l’article

El món fa front a una crisi de model que agafa tres nivells: un canvi climàtic que s’ha de frenar, un ús excessiu de matèries primeres i una creació de deute desmesurada que porta a l’economia mundial a un risc de col·lapse. De fet, les tres crisis van lligades entre sí. Sense tant endeutament no s’hagués desenvolupat un ús excessiu de matèries primeres, i sense això no hi hagués hagut creixement de CO2. L’economia mundial només fa servir de forma…

Llegeix l’article Llegeix l’article

Malauradament és durant els moments crítics quan aflora el millor i el pitjor de la societat. És en les crisis quan es veu el fons de les persones, quan s’observa la valentia, la capacitat d’esforç, l’empatia, la solidaritat, la capacitat de dirigir, la d’obeir, la d’organitzar… En la Dana de València ho hem vist tot de tal magnitud, que caldria que, a partir del que hem descobert, en surtin conclusions. Fa mesos vaig veure una entrevista a en Carles Francino…

Llegeix l’article Llegeix l’article