La setmana passada deia que la crisi té l’arrel en una pèrdua de competitivitat brutal, arran de l’augment de la inflació derivada de la borratxera de la construcció. Vaig explicar que els 3 milions d’aturats nous significaven el 17% del PIB espanyol. Aquesta xifra surt de multiplicar els 3 milions pel salari mig espanyol, més el 35% de la cotització social que les empreses paguen pel treballador, en la hipòtesi que cadascú aporta a l’economia, com a mínim, el seu…
Vivim temps de molta confusió en l’economia. Per un costat els economistes no arriben a trobar una explicació adient al moment econòmic i molt menys a trobar una solució. Per l’altre la ciutadania està desconcertada i cadascú cerca la seva solució com pot. Veiem que els Estats Units proposen solucions d’inversió keynesianes, amb una multitudinària inversió en noves autopistes. També observem que Europa, liderada per Alemanya, proposa polítiques d’austeritat, de control de pressupost i de contenció en el dèficit. Ambdues…
Aquest estiu hem anat a Suïssa en cotxe. Hem recorregut 2.000 quilòmetres per tres països amb un cotxe Qashqai diesel amb un consum total de 4,9 l/100 km. El baix consum fou possible perquè el cotxe porta una sisena marxa, perquè gairebé tot el trajecte va ser a velocitat constant per autopista i perquè sempre vam circular a la velocitat determinada pels senyals. Molt important va ser disposar del mecanisme de velocitat de creuer que manté la velocitat del cotxe…
El 11 de septiembre: fecha significativa en el mundo por razones varias, generalmente dramáticas, del sanguinario golpe de Pinochet al bárbaro ataque terrorista a Nueva York. Para los catalanes es su Diada, una fiesta nacional que paradójicamente rememora la fecha de entrada de las tropas españolas en Barcelona en 1714, tras un largo asedio. O sea que Catalunya conmemora su derrota como una forma de no olvidar. Ese síndrome político-masoquista es más actual que nunca en una coyuntura marcada por…
És un diumenge de tardor, a finals de setembre o a primers d’octubre. Sortim a les 8 del matí de l’estació de Vallter en un itinerari que ens ha de portar a veure isards. Sortim de darrera l’edifici de l’estació direcció Portella de Mentet. Quan el camí arriba al torrent de la Portella, el creuem girant direcció Pla de Camp Magre. Aquest pla de 4 quilòmetres de llargada i 400 m. d’amplada mitja, que va des de la Portella de…
Tornem de l’estiu angoixats per l’evolució de l’economia. És cert que les coses no van a pitjor, però tampoc es veu cap final per sortir de la crisi i continuem sense crear prou llocs de treball. Com ja he dit en alguna ocasió, el problema rau en que no es tracta d’una crisi senzilla tal i com l’entenem, sinó que es tracta de tota una revolució, amb canvis d’hàbits i de formes de fer. Per posar-nos en forma suaument després…
Cada any, a meitat del mes de maig, anem al circ de Concròs. Des de fa molts anys hi anem durant el desglaç de la neu per filmar el petit llac fonedís que s’hi fa: el mirall de les aigües del llac amb la imatge del circ és un espectacle visual. Ja en fa uns quants que no ensopeguem el moment oportú. O bé és massa tard i el llac s’ha fos, o bé és massa aviat i encara està…
Hay una pregunta que con angustia se hacen todos los que han perdido el empleo, los que buscan su primer trabajo y aquellos que, aunque tienen empleo, viven con el temor a perderlo: ¿de qué viviremos ahora que los excesos de la economía del ladrillo, de la obra pública y de otras actividades que solo eran viables cuando el dinero era barato han dejado de tirar del empleo? Una tentación fácil para las autoridades es seleccionar discrecionalmente nuevos sectores (por…
Arriba l’estiu amb el que les excursions canvien de lloc. A la tardor, a l’hivern i a la primavera les excursions a la Vall de Camprodon les fem per sota de 2.000 m., sobretot a la Garrotxa i al pati de darrera de la vall, és a dir, a l’Alt Vallespir. Amb l’arribada del bon temps, la fosa de la neu i l’allargament de les hores de dia, tornem a agafar les rutes de la part alta, més amunt de…
El verano empezó con una buena noticia: las pruebas de esfuerzo a que fueron sometidas las entidades financieras europeas dieron, casi sin excepción, un buen resultado. El sector bancario europeo parece capaz de resistir tensiones bastante más fuertes de lo que, por ahora, uno puede prever. Después de dos años de incertidumbre, parece razonable pensar que el riesgo de una hecatombe financiera mundial se ha alejado, y que los flujos de crédito se irán normalizando. No volverán a las cifras…