Tornem de l’estiu angoixats per l’evolució de l’economia. És cert que les coses no van a pitjor, però tampoc es veu cap final per sortir de la crisi i continuem sense crear prou llocs de treball. Com ja he dit en alguna ocasió, el problema rau en que no es tracta d’una crisi senzilla tal i com l’entenem, sinó que es tracta de tota una revolució, amb canvis d’hàbits i de formes de fer.
Per posar-nos en forma suaument després de les vacances, avui parlarem d’un fenomen important en l’economia com és l’efecte multiplicador.
Tots hem escoltat que l’economia té poc de matemàtiques, molt de psicologia i que la gent, quan té la sensació que les coses aniran bé en el futur, inverteix i consumeix més, fent créixer el sistema. Doncs bé, això passa perquè hi ha un efecte multiplicador.
Veiem com funciona el multiplicador econòmic. Imaginem que una persona cobra 1.000 euros al mes i que està disposada a consumir el 60% del que cobra, és a dir, 600 euros. Els altres 400 euros els destina a l’estalvi o a pagar l’hipoteca. El fet significa que en un primer moment l’economia rebrà de part d’aquesta persona 600 euros per pagar el perruquer, el cafè del bar, el transport, el menjar, l’electricitat, el telèfon, el material escolar… Heus aquí, però, que aquests 600 euros que han anat a parar a altres individus generen alhora un consum, que suposarem que també serà del 60%. Per tant es destinaran al consum uns altres 600 x 0,6, és a dir, 360 euros, dels que alhora es destinaran al consum 360 x 0,6, 216 euros,… i així successivament. El percentatge que un individu està disposat a consumir s’anomena Propensió Marginal al Consum (PMC). Si sumem totes les quantitats que es destinaran al consum a partir del sou de 1.000 euros arribarem al valor de la següent fórmula: Augment consum = sou inicial x (1/(1-PMC)). En el cas de l’exemple voldrà dir que els 1.000 euros inicials es convertiran en un consum de 2.500 euros, és a dir, hi ha hagut un multiplicador de 2,5.
Veiem ara com hi juga la psicologia. Si resulta que l’individu de l’exemple ha agafat por i decideix estalviar més perquè no té clar el futur i la seva propensió al consum baixa al 50%, llavors el factor multiplicador serà de 2, i si la propensió baixa al 40%, l’efecte multiplicador esdevindrà d’1,67. Observeu que no fa falta que l’individu sigui optimista o pessimista, també podem pensar que ha decidit fer una hipoteca que li deixa una propensió al consum molt baixa, cosa que també passa, efecte del que hem de donar les gràcies als banquers. L’exemple el podem aplicar arreu, pensant en les empreses que no inverteixen, en la baixada d’inversió de l’Administració,… tot plegat afecta l’economia que, de fet, treballa en xarxa.
Ah! direu, així els sindicats tenen raó i el que cal és augmentar els salaris i que l’Administració contracti més gent per augmentar l’efecte multiplicador. Doncs no. Perquè el nostre problema és la pèrdua de competitivitat que fa que els nostres productes o serveis (turisme) no es venguin, ni aquí ni a fora, per ser massa cars respecte a la competència internacional. Això força a no poder apujar els sous i, en tot cas, a abaixar-los. Els sindicats tenen aquest record de quan la pesseta es podia devaluar. Llavors sí que el mecanisme podia funcionar: es devaluava la pesseta, guanyant competitivitat internacional, i s’augmentaven els salaris en una quantitat inferior a la devaluació, amb el resultat final d’un guany de productivitat. Però ara no serà així, cosa que fa impossible augmentar els salaris. I l’estat? Per què no es pot endeutar més per afavorir l’efecte multiplicador? Zapatero ja ho va intentar, però va arribar un moment que els que havien de prestar els diners no van creure que la nostra economia els pogués tornar.
Queda augmentar els impostos. Veiem el seu efecte sobre el multiplicador. Hem augmentat l’impost de l’IVA del 16% al 18%. Aquell individu que cobra 1.000 euros i provoca un efecte multiplicador de 2,5, amb un IVA del 16%, dels 600 euros que gasta només 504 arriben al consum, doncs 96 se’n van a hisenda, essent el factor multiplicador final de 2,02 enlloc de 2,5 abans de l’ IVA. Si aquest puja fins el 18% el multiplicador esdevindrà de 1,97, és a dir, l’economia haurà perdut un 2,35% en relació a l’IVA anterior.
Per tant, en aquest temps tan complicat el que cal és aprofitar al màxim l’impuls dels efectes multiplicadors. Per exemple, comprar un avió de combat efe-no-sé-què als Estats Units tindrà un efecte multiplicador 1, no servirà de res a la nostra economia, com tampoc per tot el que comprem a l’exterior. Si realitzem inversions amb components molt costosos que aporten poc a l’economia, o ho fan a llarg termini, com algunes de les inversions en carreteres, pavellons d’esports, camps amb gespa artificial, piscines,… no afavorirem al sistema. El que és important és la recerca de les inversions amb major efecte multiplicador i amb un retorn més ràpid. El programa Zapatero en inversions de voravies i rotondes era correcte? Sí per l’efecte multiplicador, no pel retorn de la inversió. Les inversions amb millor efecte multiplicador són les que es dirigeixen a la construcció d’escoles, les que disminueixen la factura energètica exterior, les que ajuden a exportar els nostres productes (connexió port de Barcelona amb Europa per tren, en execució), les que milloren la transmissió de dades i modernitzen l’economia, les que faciliten l’entrada de turistes…
Fa falta posar criteri a cada inversió que es faci. A cada proposta d’inversió s’hi ha d’acompanyar el càlcul de la rendibilitat de la mateixa, del temps de retorn de la inversió i de l’efecte multiplicador. A la indústria en aquests moments només valen petites inversions amb retorn inferior a un any. Seria bo que l’Administració en prengués nota.