Aquest estiu hem anat a Suïssa en cotxe. Hem recorregut 2.000 quilòmetres per tres països amb un cotxe Qashqai diesel amb un consum total de 4,9 l/100 km. El baix consum fou possible perquè el cotxe porta una sisena marxa, perquè gairebé tot el trajecte va ser a velocitat constant per autopista i perquè sempre vam circular a la velocitat determinada pels senyals. Molt important va ser disposar del mecanisme de velocitat de creuer que manté la velocitat del cotxe prefixada alliberant el peu de l’accelerador. Fa anys que sóc usuari d’aquest mecanisme que permet una conducció menys fatigant en trajectes llargs i un millor control de la velocitat. En efecte, si es condueix amb el peu sobre l’accelerador és difícil mantenir sempre una velocitat constant, havent de pressionar i de relaxar l’accelerador depenent de les baixades i de les pujades. Finalment hi ha un component psicològic que, sense voler, fa augmentar la velocitat a l’autopista veient els cotxes veïns.
L’itinerari va començar aquí a Girona entrant a l’autopista a 120 km/h. A França el cotxe el vam posar a 130 km/h i, ja a Suïssa, després de comprar la vinyeta pertinent, vam tornar a posar el cotxe a 120 km/h. Quan vam travessar Ginebra i Berna el cotxe va haver d’anar a 50 i 30 km/h. Finalment, en el tram que ja no hi havia autopista el cotxe el vam posar a 80 km/h. La conducció va ser escrupolosa amb la velocitat, primer perquè era un viatge llarg i calia dosificar les forces però, segon, perquè el viatge està infectat de radars. Els suïssos són grans complidors amb la velocitat a les carreteres sobretot perquè les compleixen a base de pals: hi ha radars per tot arreu.
Fa anys que em fixo amb la lògica dels senyals. Per exemple, si has de passar de 80 a 30 km/h, s’ha de deixar prou espai per reduir la velocitat de 80 a 50 i un altre espai per anar de 50 a 30. No es pot fer només en 5 metres i s’ha de preveure una desacceleració suau. Allà la coherència amb els senyals és impecable, cosa que no sempre passa aquí, tot i que en pocs anys s’ha millorat molt. Quan van inaugurar el túnel de Castellfollit, amb una velocitat límit de 80 km/h, no vaig entendre la raó per la qual el túnel de La Roca, que va de Granollers a Mataró, tenia la velocitat màxima a 100 km/h. Ara ja s’ha corregit posant-ho tot a 80 km/h. No fa gaire també s’ha corregit una incoherència a les nostres carreteres. La carretera de Banyoles a Besalú té un límit de velocitat a 100 km/h (tot i que penso que per ser de només dos carrils hauria de ser a 90). Doncs bé, van posar un radar a Fares i, sense haver-hi cap altre indicació de perill, van senyalitzar el radar a una velocitat de 90 km/h. Fa poques setmanes s’ha corregit. Poc a poc es va posant lògica i coherència a la senyalització, menys per un col·lectiu que va per lliure: el de les obres. La senyalització de les obres no només és incoherent, ratlla l’insult. Quantes vegades no he estat temptat d’aturar el cotxe i donar una puntada de peu a un senyal de prohibit circular a més de 20 km/h! La majoria de les vegades el senyal persisteix quan l’obra està aturada o acabada. Els senyals s’han de poder complir, posar-los per no complir-los és pervers, inútil i contraproduent.
Fa tants anys que tinc aquesta temptació que he pensat que també hi hauria d’haver un mecanisme per sancionar qui posa una mala senyalització. Si s’insisteix en una mala senyalització és impossible que la lògica en la conducció sigui assolida per la totalitat dels conductors. Fixeu-vos que es van incorporant nous conceptes i senyals i no hi ha cap daltabaix en el trànsit: la majoria de conductors no havíem conduit mai en rodones i, ja veieu, ara ho fem tots. Per tot plegat em molesta que hi hagi algú que es dediqui, gairebé deliberadament, a senyalitzar malament.
La darrera entrega en mala senyalització han estat unes obres a Domeny, en la carretera que va a Sant Gregori, abans de la rodona de la Nestlé. Allà hi executen l’últim pla parcial de la ciutat de Girona amb una urbanització que tindrà 600 habitatges. La urbanització ha hagut de creuar la carretera amb canonades, fils, rases. Però la culminació ha estat la senyalització que s’ha posat durant el mes d’agost: en un tram de 700 metres hi han posat 22 senyals i, comptant amb les rases mal tancades, 27 bandes sonores, rases i bonys. Tot amanit amb una profusió de senyals immillorable. Un senyal d’obres, un altre de 50, un de 30 i, de cop, un de 30, un de 20, un de 10 i un altre de 10!, els quatre separats només 5 metres cada un. 20 metres més enllà un altre senyal de 30, per fer 20 metres més i trobar un altre grup de 30, 20, 10 i 10. Finalment s’acaba amb un altra senyal de 30. És la concentració més bèstia en senyals que he vist mai i la més mal feta. Dimarts ho vaig filmar i al vespre de tornada ja havien enquitranat el tram.
Estic a favor de limitar velocitats variables en funció de la contaminació atmosfèrica, cosa que no s’ha fet al voltant de Barcelona, deixant-ho fix (feina pel nou Govern). Però perquè tot funcioni fa falta que la gent compleixi i, per tant, fan falta radars. Ja he comentat com la tecnologia hi pot ajudar. No només tenim cotxes amb control de velocitat de creuer, sinó que ja n’hi comença a haver que llegeixen els senyals. D’aquí a que la lectura del senyal actuï sobre el control de velocitat del cotxe hi ha un pas molt petit. El dia que això passi, serà més fàcil reduir la velocitat per complir amb les expectatives senyalítiques de l’administració, baixarà el consum i, per sobre de tot, disminuiran les cues: si tothom porta la mateixa velocitat desapareixeran els efectes acordió que acaben aturant la cua uns quants quilòmetres més enrere.
Quan vaig comprar el Prius no em podia pensar que un dia seria un defensor d’anar a 80 km/h. Tot és cultural i tot s’aprèn, fins i tot que és més intel·ligent anar a poc a poc que a gran velocitat.