El dia 5 de gener de 2009 escrivia en aquest espai que el número que definia l’any 2008 era el 30. Havíem descobert que vivíem el 30% per sobre de les nostres possibilitats, el 30% de l’economia vivia fictíciament de la construcció, havien baixat el 30% les vendes de les empreses i la nostra competitivitat respecte Alemanya era un 30% inferior. La recepta era clara: calia aprimar-se un 30%, fer-se més pobres. Ara la situació és més diàfana: des de…
Dimarts de la setmana passada vaig anar a un congrés a Sevilla sobre enginyeria química. Una de les branques de la convenció anava sobre el paper. Amb la UdG presentàvem 4 ponències, dues sobre tractament de nanopartícules de cel·lulosa, una sobre paper recuperat, i la meva sobre estalvi d’energia. L’altre col·lectiu important era el de la Universidad Complutense de Madrid. Totes les ponències que van presentar, així com les que van fer el CESIC, el CIEMAT i l’IRTA (institucions d’investigació…
Aquest divendres 29 de juny s’ha celebrat el tercer Fòrum Impulsa. Enguany, el lema ha estat la cooperació en tots els àmbits. Si emprendre és difícil, si impulsar als joves és una tasca de llarg recorregut, fer-ho cooperant encara és més complicat, tot i que potser sigui l’única via en molts casos. En un dia com aquest és fàcil que tots els assistents agafin moral per tirar les empreses i els projectes endavant, de la mateixa manera que va passar…
El Baix Empordà té un contenciós greu que ha passat desapercebut per a tothom: està a punt de quedar-se a les fosques. És el resultat d’un procés judicial administratiu que arrenca fa 6 anys. La zona de la Bisbal, Corçà, Cruïlles, Vulpellac i Ullastret (7.500 usuaris) tenia una alimentació elèctrica amb línies de 25 kV que s’alimentaven de les substacions de Palafrugell i de Juià, amb distàncies que arribaven als 40 km. Aquest fet feia que la caiguda de tensió…
Avui i demà viurem el segon match ball (pilota de partit) a l’economia mundial. El primer gran ensurt va ser la caiguda de Lehman Brothers, ara és la decisió grega de continuar o no amb l’euro. Recordo que molts financers em van explicar que el dia de la caiguda del banc nord-americà van pensar a comprar un camp per plantar patates com a única sortida. Aquesta anècdota m’ha quedat gravada i a partir de llavors he fet sovint l’exercici de…
Una de les frases des de fa mesos que les empreses escolten dels bancs és que aquests se senten còmodes en la posició que tenen en les empreses, eufemisme que vol dir que no pensen donar cap més crèdit ni volen ser el banc que tingui més protagonisme en el mix financer de l’empresa. El mateix eufemisme el trobem en la posició alemanya a voler resoldre el cacau financer de l’euro. La resistència a crear eurobons, a apujar la inflació,…
Aquest mes de maig ha fet vuit anys que vaig comprar el Prius, el primer de la tercera generació que circulava pel nostre territori. Recordo la sensació estranya del primer dia que el vaig portar, aquella suavitat que el cotxe té quan va només elèctric. La complexitat tecnològica, l’arriscada solució híbrida i la intel·ligència de tot el cotxe em van fascinar des del primer moment. En l’aspecte conceptual feia anys que veia la possibilitat que els cotxes fossin elèctrics amb…
Dimecres vaig assistir a la 18a trobada de centres de promoció de negocis que cada any organitza Acció. La Generalitat disposa de 33 oficines a l’exterior que ajuden a exportar a les empreses catalanes. Podem trobar oficines a llocs tan distants com Tòquio, Sidney, Singapur, Hong Kong, Xangai, Beijing, Mumbai, Dubai, el Caire, Johannesburg, Casablanca, Buenos Aires, Santiago de Xile, Sao Paulo, Bogotà, Mèxic DF, Silicon Valley, Washington DC, Miami, Nova York, Mont-real i, naturalment, també a Europa, a Lisboa,…
Fa molts anys que tinc clar que la manera de fer a Espanya és completament anàrquica, sense mètode, ni debat, ni anticipació. Malgrat això es va fent camí. Ho vaig sentir a un president d’una multinacional sueca de paper: a Suècia els projectes es fan amb molta precisió i programació, mentre que a Espanya es fan sense tant mètode, però a la fi el resultat és el mateix. Aquesta setmana ens hem passat de rosca entre tant desordre. Si el…
Dijous vaig tenir la visita dels alumnes de l’escola d’enginyeria de paper de Grenoble, la mateixa on vaig estudiar l’any 1977-78. La visita formava part d’un viatge d’estudis per veure fàbriques de paper de Catalunya. Després d’ensenyar les instal·lacions, d’explicar quins eren els nostres punts clau, la nostra evolució i l’estratègia de futur, un dels professors que els acompanyava em va dir que el coneixement dels tècnics de les fàbriques d’aquí era molt superior al de les fàbriques franceses. Això…