El president Sanchez va dir fa una setmana que “la economia espanyola va como un tiro”. El que no va dir és cap on anava el tret, si al peu o a l’aire. Ho deia arran de la publicació per l’INE del creixement de l’economia a l’últim trimestre d’enguany, amb un augment del 0,8% trimestral i un 2,9% anual. A més, les dades de l’atur del mes de juny van baixar a Espanya amb 10.800 persones, tot i que va…
En articles anteriors hem explicat les estratègies de Xina i d’Estats Units per mantenir la seva economia i crear benestar a expenses de la resta del món. Europa no té el privilegi d’una moneda d’intercanvi mundial com el dòlar, ni sap fer les trampes que fa Xina. Comencem per Gran Bretanya, tot i que ara ja no està a la UE. Gran Bretanya té un balanç comercial amb la resta del món negatiu d’un -3,3% del seu PIB, un efecte…
A l’acord de Bretton Woods fet a l’any 1945, després de la 2ª Guerra Mundial, es va arribar a la conclusió que les dues guerres tenien l’origen en un inadequat ordre de compra i venda internacionals. En la discussió per l’acord, John M. Keynes va proposar fer una moneda internacional, cistella de totes les monedes segons el seu pes, moneda que en diria Bancor. Però aquella guerra l’havia guanyat Estats Units i Keynes era anglès, així que l’acord va agafar…
Des que Xina es va integrar en l’Organització Mundial de Comerç el 2001, la seva economia no ha deixat de créixer espectacularment. La seva forma d’actuar no ha estat precisament ortodoxa respecte a les lleis del mercat, amb pràctiques que la mateixa OMC ha qualificat de deslleials, sobretot per la comparació de preus per determinar les subvencions i el dumping. La clau de Xina ha estat el control de preus per mitjà de subvencions a fabricants i altres condicions que…
Hem comentat sovint en aquest mateix espai que el benestar prové de l’augment de la productivitat que sabem fer: si un camp de blat fa 300 anys necessitava 200 hores i avui en necessita 8, amb les 192 hores restants es poden produir més coses i serveis, més riquesa… o treballar menys si el nivell de vida ho permet. Hi ha gent que això no ho té clar ni remotament, com la ministra de treball Yolanda Díaz. Ella creu que…
Aquest hivern, arran d’un consell d’un amic a Twitter, vaig llegir el llibre El Fatal Destino de Roma de Kyle Harper, un relat que explica les causes del declivi i la desaparició de l’imperi romà. En definitiva, l’imperi va caure pel seu propi pes i per episodis de canvi climàtic. Si el seu naixement es va veure afavorit per un clima que donava bones collites, això va canviar en el nou mil·lenni amb una petita edat glacial. Els efectes de…
Aquest dijous s’ha presentat la Memòria Econòmica de Catalunya 2023 a la Cambra de Comerç de Barcelona. La conclusió de l’informe és positiva, amb una economia catalana que ha crescut un 2,6% malgrat que els països veïns d’Europa tenen creixements molt menors. L’economia ha crescut en base a l’arribada de turistes estrangers, a un consum públic elevat i a un cert dinamisme laboral (conseqüència dels dos anteriors). L’informe insisteix en la bondat del creixement malgrat l’elevada inflació, els alts tipus…
Fa mesos que el món aguanta la respiració davant la possibilitat que els petits brots de recessió desemboquin en un aterratge suau o en una patacada que pot fer mal. Aquesta setmana les borses s’han posat nervioses perquè han descobert que França té dificultats per aguantar els paràmetres de la seva economia. Per un costat té el deute que creix amb la dinàmica més elevada d’Europa, un deute del 111% del PIB que està en mans exteriors al país. Si…
Cada setmana veiem un nou episodi en la policrisi mundial en la que estem immersos. Aquesta hem vist com Europa imposa aranzels fins el 38% a cotxes elèctrics provinents de Xina per protegir la seva indústria automobilística. Xina ja ha dit que s’hi tornarà posant aranzels a altres productes, com per exemple la importació de productes de porc de les comarques de Girona. L’aturada del canal de Suez al pas de vaixells portacontenidors ha disminuït en un 30% el trànsit…
Divendres el col·legi d’enginyers de la demarcació de Girona va fer el seu sopar anual. Érem uns 250 que ens vam poder retrobar, o conèixer per primera vegada, durant les 5 hores que vam compartir. L’acte s’aprofita per fer un reconeixement als enginyers que porten més de 50 anys de col·legiats i enguany s’ha volgut també reconèixer la trajectòria professional i l’acadèmica de dos enginyers. Jo vaig rebre el reconeixement a la millor trajectòria professional, un honor que, veient les…