Aquest hivern, arran d’un consell d’un amic a Twitter, vaig llegir el llibre El Fatal Destino de Roma de Kyle Harper, un relat que explica les causes del declivi i la desaparició de l’imperi romà. En definitiva, l’imperi va caure pel seu propi pes i per episodis de canvi climàtic. Si el seu naixement es va veure afavorit per un clima que donava bones collites, això va canviar en el nou mil·lenni amb una petita edat glacial. Els efectes de les pandèmies per microbis que venien del comerç amb orient, sobretot la pesta bubònica, van tenir conseqüències greus en l’economia i per nodrir l’exèrcit. Afeblit aquest, no va poder contenir l’arribada d’estrangers de fora de les fronteres. Els efectes d’aquell declivi provoquen reflexions sobre els problemes del present, fent que mentre el vas llegint t’has de preguntar si no és exactament el que està passant en el món d’avui.

Dimecres vaig assistir a l’escola d’estiu a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya. El tema de l’escola era Seguretat i Emergència Climàtica. La primera ponència va ser la d’una investigadora sueca, la senyora Kim, doctora en pau i conflicte de la universitat d’Uppsala (Suècia), que va parlar de com la Intel·ligència Artificial pot ajudar a resoldre els conflictes que aporta el canvi climàtic. Va passar revista a com una meteorologia i un clima extrems poden augmentar o provocar conflictes violents i agreujar les conseqüències humanitàries dels conflictes: s’espera que la rellevància del clima per als conflictes augmenti amb el canvi climàtic, va dir. El canvi climàtic pot alterar la distribució dels recursos i provocar interrupcions en la cadena de subministrament i augmentar altres riscos socials, que poden provocar conflictes  geopolítics. En general, va continuar, el canvi climàtic fins ara ha tingut una influència modesta en els conflictes, tot i que els més violents són un factor important de la vulnerabilitat social i climàtica. És per això que les respostes socials al canvi climàtic, per exemple una mala adaptació, la negació a fer transformacions, també poden augmentar els riscos dels conflictes.

El canvi climàtic, la seva mitigació, afecten greument el context socioeconòmic, al desenvolupament de la societat i a la política. L’adaptació a ell provoca una vulnerabilitat a la ciutadania deteriorant les condicions de vida, augmentant la mobilitat i la migració, creant tàctiques de grups armats i augmentant l’explotació de les elits, fent que tot plegat incideixi sobre la pau i la seguretat. Per resoldre tanta incertesa, Kim proposa acudir a la IA per estudiar els perills climàtics, extreure les dades sobre clima, la violència i els focus de conflictes, demografies i estudis socioeconòmics, i creuar aquesta informació per extreure els punts calents dels riscos de seguretat relacionats amb el clima i fer un enfoc de convergència de les evidències.

En definitiva, va insistir que la IA té potencial per millorar l’acció climàtica i la seguretat humana, que l’acció climàtica transformadora encara és central, però que la IA només és una eina. Insistí en que el treball conjunt públic i privat és clau, que la validació de mètodes i models és molt important, i que s’haurien de prioritzar els riscos ètics relacionats amb la IA, invertint alhora per reduir la bretxa digital (per exemple, millorar l’accés digital entre les persones marginades, incloses les persones amb discapacitat, la gent gran i els emigrants).

L’exposició de la doctora Kim coincidia de ple amb la meva intervenció, on vaig exposar com el món mitiga malament les emissions de CO₂ i com no es van complint un darrera altre, els escenaris proposats, explicant que realment serà impossible complir-los mentre es mantingui el model d’economia basada en la creació contínua de liquiditat i deute. La transformació de l’economia és tan punyent, havent de disminuir el consum de matèries primeres des de 14,0 t/càpita a Espanya fins a 6,66 t/c, una reducció del 52%, que, si no es fa un canvi radical en l’estructura econòmica i de relacions entre països, serà un camí impossible. El diagrama de policrisi va ajudar a completar el relat de la doctora Kim i el meu. El canvi climàtic està apujant els preus dels aliments, provoca tensions en el món de l’energia (gas a Europa), accelera tecnologies, fent més competitius de sobte uns països sobre altres (Xina vs Alemanya), provoca conflictes geopolítics, com els de Rússia-Ucraïna i el de Israel-Hamas-Hezbollah, frena el transport marítim internacional, augmenta la inflació arreu, impulsa l’emigració… tot plegat té conseqüències en una possible aturada en la transició energètica i en la inestabilitat política a Estats Units i a Europa.

Aquesta policrisi pot ser resolta per dirigents septuagenaris com Putin (72 anys), Xi Jinping (71 anys), Biden (81 anys), Trump (78 anys), Von der Leyen (65 anys), Powell (71 anys), Lagarde (68 anys)…? la IA els farà més intel·ligents? Tindran més energia i clarividència per resoldre la policrisi? Procuraran un nou pacte global com el de Bretton Woods?

Roma va ser un mirall que mostra que la venjança de la natura comença a deixar-se veure malgrat les il·lusions de control. La preponderància de l’entorn natural en el destí de la nostra civilització ens apropa més als romans. Faríem bé en tenir-ho en compte.