Joan Vila

Al llarg de les últimes setmanes, molts mitjans i gent coneguda em pregunten per la raó del dèficit de tarifa i pel cost de l’electricitat. Explicar aquest cost és complicat perquè cal analitzar com es genera, com es transporta i com es comercialitza, alhora que també s’ha de tenir una idea de la història recent del sistema per entendre algunes coses. D’aquesta complexitat se’n valen les companyies elèctriques per imposar els seus criteris a l’administració. També se’n serveixen per crear…

Llegeix l’article Llegeix l’article

Tweet

Acabem l’any millor que no pas el vam començar. Recordo el desembre 2012 com el pitjor des del punt de vista comercial des que treballo: l’any passat no hi va haver campanya de Nadal -un problema que derivà, en gran part, del fet que els funcionaris no cobressin la paga de Nadal i de l’augment de l’IVA-. Aquest Cap d’Any és el primer des de l’any 2009 que acabo sense angoixa per cobrir la cartera de comandes o per saber…

Llegeix l’article Llegeix l’article

El desembre de 2011 Endesa va vendre la participació que tenia en la central de cogeneració de L.C.Paper a Besalú. El procés va durar tot l’any i la venda es va fer l’últim dia. Durant tot aquell temps vaig preguntar a la persona que representava a la elèctrica la raó per la qual no volien continuar en la central després que, en els 18 anys que feia que hi eren, el resultat sempre havia estat positiu, sense cap conflicte. No…

Llegeix l’article Llegeix l’article

Com més avancem més anem veient que el que cal canviar en aquest país és l’estructura bàsica de funcionament. Si la setmana passada parlàvem de petits oligopolis que es beneficien del moment moral dels seus clients, avui insistiré en un sector del que ja he parlat algun altre dia: el sector elèctric. La batalla que el sector elèctric ha emprès contra qualsevol tipus de generació elèctrica que no sigui la seva va començar just en el moment que el govern…

Llegeix l’article Llegeix l’article

Fa un any i mig vaig anar a l’enterrament del pare d’un amic al tanatori de Girona. Normalment els enterraments als quals vaig són a Camprodon o a Besalú. Dies després de l’enterrament, l’amic em va explicar que s’havia sentit atracat. Em va parlar de més de 6.000 euros, però en aquell moment jo no tenia prou coneixement per tenir opinió pròpia i saber si era molt o poc. Malauradament fa unes setmanes va morir un familiar molt proper a…

Llegeix l’article Llegeix l’article

Des de l’any 2011 insisteixo a explicar que la crisi econòmica espanyola es resoldrà gràcies al sector exterior, exportant més que no pas important i venent serveis com el turisme. Ara estem comprovant que és una tasca possible: ho sabem fer. Però no n’hi ha prou de fer-ho, cal persistència en el moviment per poder acumular els 300.000 milions d’euros que vam comprar de més durant els anys de la borratxera. Per fer-ho cal anar resolent els desequilibris de l’economia…

Llegeix l’article Llegeix l’article

La setmana passada MarioDraghi, governador del Banc Central Europeu, va prendre una mesura important per a l’economia europea: va abaixar el preu del diner un 0,25% tot dient que si calia continuaria fent-ho, encara que els tipus d’interès fossin negatius. És una mesura que feia més d’un any que desitjava que s’anunciés -tal com havia escrit aquí mateix-, que ens farà servei als països amb dificultats econòmiques i que demostra que el BCE vol agafar el toro per les ?banyes….

Llegeix l’article Llegeix l’article

Diumenge vaig veure el documental de 30 minuts a TV3 sobre els minijobs a Alemanya. Els minijobs són un invent alemany per facilitar que la gent faci petits treballs de forma regulada, de vegades complementaris al treball principal. Mentre veia el programa pensava que els alemanys han inventat una cosa que aquí ha existit sempre: el pluriempleo. Quan l’economia no va bé -i ara n’hi ha per temps- la gent s’espavila buscant recursos pertot arreu. Des que treballo (ja fa…

Llegeix l’article Llegeix l’article

Com cada any pels volts del Pilar, he anat a la ciutat de Lucca per assistir a la fira de paper italiana. A Europa hi havia fires de paper amb congressos anuals a Espanya, a Portugal, a França, a Anglaterra, a Itàlia, a Alemanya i a Suècia. Amb els anys, la indústria del paper s’ha anat concentrant en països i en empreses multinacionals i la majoria de manifestacions han desaparegut. Alhora, l’arribada d’Internet ha afectat de forma greu la supervivència…

Llegeix l’article Llegeix l’article