Acabem l’any millor que no pas el vam començar. Recordo el desembre 2012 com el pitjor des del punt de vista comercial des que treballo: l’any passat no hi va haver campanya de Nadal -un problema que derivà, en gran part, del fet que els funcionaris no cobressin la paga de Nadal i de l’augment de l’IVA-. Aquest Cap d’Any és el primer des de l’any 2009 que acabo sense angoixa per cobrir la cartera de comandes o per saber el que passarà en els propers mesos.
Per a nosaltres l’any va començar bé: tres fàbriques que competien amb nosaltres van tancar, la qual cosa va deixar el mercat en equilibri, lluny de la sobreproducció que hi havia hagut en els darrers anys que forçava als preus per sota del llindar de rendibilitat. Ara diuen que es tornaran a posar en marxa, però ja no serà igual; ens agafarà amb els deures fets, amb bona estructura de costos, amb més clients fidelitzats, amb productes nous entrats al mercat, amb més recursos comercials, amb més inversions en curs, amb un bon pla estratègic, amb la confiança del sector financer…
Des que va començar la crisi a meitats de l’any 2008, quan el dèficit exterior espanyol de béns i serveis va arribar a la xifra de -8.000 milions d’euros en un mes, la recuperació d’aquest valor no ha parat de créixer. El saldo mensual va fer l’equilibri el maig de 2011 i hem fet el pic màxim aquest juliol amb 5.194 milions de superàvit. No sembla pas que aquest saldo exterior hagi tocat sostre, encara que s’observa algun símptoma preocupant. Si bé els serveis continuen la corba ascendent, amb més entrada de turistes estrangers que mai, pel costat dels béns hi ha hagut un alentiment en els mesos de setembre i octubre, potser a causa de l’alt valor del dòlar i per la caiguda de l’economia francesa, el principal soci comercial del país. Sigui com sigui, l’aspecte de la recuperació del saldo exterior és molt bo i augura una continuació en el proper any. El 2012 el saldo productiu exterior va ser de 12.000 milions i el 2013 acabarà amb més de 30.000 milions que compensaran part dels 380.000 que vam acumular en negatiu. La recuperació d’aquest gran forat negatiu és el que s’ha de fer per acabar la crisi. Si continuem amb aquest ritme necessitarem deu anys, per la qual cosa és urgent intensificar l’exportació de béns i continuar això que fem tan bé que és rebre el turisme estranger. Una bona velocitat de creuer seria assolir els 50.000 milions de saldo positiu anual, xira que liquidaria la crisi en 6 anys.
Aproximadament a la meitat d’aquest 2013 es va començar a percebre un retorn a la inversió industrial, cosa que encara fa veure amb més optimisme el futur: vol dir que les empreses ja saben com millorar la situació, confien en el futur i han decidit posar capital per augmentar la producció i la qualitat dels productes per vendre més. La inversió és la peça clau per recuperar treball, tant quan es fa la inversió com quan s’engega l’augment de producció. Com que l’activitat industrial té un efecte multiplicador d’1,36 acabarà per fer-ho notar a l’economia. Podria ser que la baixada del saldo exportador de béns dels dos darrers mesos es degui a la importació de maquinària per a noves inversions.
Amb aquest canvi de rumb s’ha modificat la manera de fer dels bancs. Si fins el mes d’agost estaven completament tancats a finançar la indústria, a partir del setembre van canviar el xip i van començar a cercar bons projectes per invertir-hi. A tot això, i amb tota la precaució del món, també es veuen signes de canvi en l’atur: per primera vegada des de l’any 2008 l’atur enregistrat a finals de desembre serà inferior al de l’any passat. Això demostra que s’ha tocat fons.
L’economia espanyola ha fet esforços enormes per millorar la competitivitat, sobretot amb contenció salarial, però també amb més coresponsabilitat de tots els agents en el treball i el resultat ha estat un descobriment agradable: sabem exportar, tenim preus competitius, qualitats adients i ens agrada fer-ho. D’alguna manera hem descobert en nosaltres una faceta que no coneixíem i ens hi sentim bé. Les condicions de les infraestructures del país són bones, millorables en tren i en vaixell, però en definitiva bones. La quantitat de gent formada també és millor que mai i superior a la de molts països amb els quals competim. Només cal anar concentrant els esforços cap a augmentar la producció i l’exportació, camí que anem fent a poc a poc, a finals d’any una mica més de pressa que a principis d’any… accelerant suaument fins que trobem la velocitat definitiva.
Enmig d’aquests ajustos trobem entrebancs com el d’ara amb les elèctriques i el gas, sectors que intenten apropiar-se dels guanys fets amb la contenció salarial. També hi trobem l’immobilisme administratiu, que continua sense reestructurar l’administració.
No hi ha més remei que enfrontar-se a aquestes dificultats, posar elèctriques i administració a rega perquè hem de continuar el camí virtuós que hem agafat, segurs que el 2014 hem d’assolir els 50.000 milions de saldo exterior de béns i serveis, el ritme que ens porta al futur. L’atur enregistrat el veurem baixar almenys fins a 4,4 milions, ?lluny del que ha de ser per a moltes famílies, però esperançador.
Entre tots ho farem, n’estic segur. Bon any 2014.