Les elèctriques: o elles, o nosaltres
Com més avancem més anem veient que el que cal canviar en aquest país és l’estructura bàsica de funcionament. Si la setmana passada parlàvem de petits oligopolis que es beneficien del moment moral dels seus clients, avui insistiré en un sector del que ja he parlat algun altre dia: el sector elèctric.
La batalla que el sector elèctric ha emprès contra qualsevol tipus de generació elèctrica que no sigui la seva va començar just en el moment que el govern del PP va prendre possessió. El primer decret del ministre del ram va ser una còpia d’un document de FAES, és a dir, el PP va arribar al govern amb la lliçó d’UNESA (la patronal elèctrica) ben apresa. Calia frenar a qualsevol preu l’entrada de renovables. Per això, primer van frenar en sec la penetració d’energia renovable, després van abaixar el valor de les primes concedides en anys anteriors i finalment van decretar punible tenir plaques fotovoltaiques per autoconsum. El ministre actual, un canari que prové del sector turístic, ha intentat ser un alumne aplicat fins que les circumstàncies han fet que el tema se li escapi de les mans: en el seu intent d’acabar amb el dèficit tarifari, en lloc de treure l’energia nuclear i la hidràulica del mercat de preus, va distribuir el dèficit a tothom: als usuaris, a la generació elèctrica (sobretot renovable) i al pressupost de l’Estat. Arribats al mes de desembre el govern diu que no es pot fer càrrec dels 3.600 milions als quals s’havia compromès perquè dispararia en excés el dèficit estatal.
La resposta de les elèctriques ha estat alterar el funcionament del mercat diari elèctric, aturant la meitat de generació nuclear i hidràulica, fet que ha disparat en un 70% el preu del mercat. Com a conseqüència, 21 grans empreses que compren diàriament al mercat elèctric han hagut d’aturar-se, en no poder assumir el preu. Atès que s’ha hagut de generar l’electricitat sobtadament amb centrals de carbó i de gas, l’efecte ha deixat sense gas el sistema, cosa que també afectarà a curt i a mitjà termini al seu preu. O sigui que la guerra que les elèctriques estan fent amb el govern, amb la generació renovable i amb tots els consumidors, té com a resultat immediat una disminució de la competitivitat de les empreses, la qual cosa vol dir més atur, menys activitat i més salaris acotats.
La gravetat de la situació és observar com un oligopoli és capaç de maniobrar forçant les regles del mercat: això només és possible quan el mercat està mal regulat. Com pot ser que hi hagi en un mateix mercat propietaris de generació elèctrica amb tecnologies que s’afecten entre si en preu? L’aturada del 29% del parc nuclear i de la generació hidràulica (en màxims d’embassament) ha tingut com a conseqüència l’augment del 70% del preu de l’electricitat dies abans de la subhasta del preu domèstic del proper dia 19. El premi de l’acció haurà estat un augment del 10 o el 14% del preu de l’electricitat pel proper trimestre.
L’economia no es pot permetre que un oligopoli alteri el funcionament per fixar els preus a la seva conveniència. La figura del regulador existeix precisament per impedir que això passi. En aquest cas, una vegada vist el que poden fer les elèctriques per destruir l’economia del país, el que hauria de fer el regulador és impedir que la mateixa propietat tingui interessos en tecnologies competidores entre si, és a dir, impedir que Endesa o Iberdrola tinguin accions alhora de centrals nuclears, hidràuliques, de carbó o de cicle combinat amb gas. Que triïn amb quina es volen quedar: és la conseqüència de les seves accions i de la protecció del lliure mercat. Una altra solució més senzilla passaria per treure a la generació hidràulica i nuclear del mercat elèctric diari i fer-les treballar per costos com abans, cosa de la que en el món de l’energia s’està debatent des de l’any 2006.
Des de la liberització del mercat elèctric a l’any 1997 per Piqué hi han hagut disfuncions contínues en el mercat elèctric. Primer van ser els costos de la transició a la competència (CTC) que premiava les centrals convencionals el fet d’existir alhora que frenava l’entrada de nova competència. Posteriorment ha estat el mal funcionament del mercat diari pel fet que hi ha tecnologies que no són de mercats transparents com la nuclear i la hidràulica. Finalment la trampa per la qual les mateixes empreses manipulen l’entrada de cada tecnologia al seu interès.
Les economies de mercat han de funcionar com a tals. Si es deixa que certs grups manipulin el seu funcionament, el resultat és el que hi ha ara: uns pocs s’apropien de la riquesa de molts.
Aquesta setmana he tingut la visita d’un alt executiu patronal de Madrid i em va dir que no hi ha govern que pugui resoldre aquesta qüestió perquè els polítics es refugien en els consells d’administració de les empreses elèctriques i bancàries quan pleguen, i perquè són aquestes les que els financen. És a dir, la democràcia i els mercats estan segrestats per aquests dos sectors econòmics.
El sistema bancari ha tingut una bona sotragada amb la crisi i ja veiem que no tornaran a ser mai més el que van ser. Però a les elèctriques ningú les ha tocat i, si els partits polítics no poden fer-hi front, haurem d’actuar en conseqüència: amb desobediència fotovoltaica, canviant cap a partits no contaminats i fent pressió a tots nivells, al carrer i a les patronals. Aquesta vegada es veu ben clar, caldrà triar entre les elèctriques o nosaltres, però ambdós no podem continuar junts en el marc actual. Deixeu d’invertir-hi, canvieu de comercialitzador, gireu-los la cara… és un combat de supervivència