Cada vegada que vaig a Lucca, a la Toscana, em fascina la complexitat de la seva xarxa viària i el desordre en les comunicacions. Lucca és una ciutat que té una part històrica emmurallada molt bonica. Dintre les muralles hi viuen uns 8.000 habitants, però a fora n’hi viuen uns 80.000. La dimensió s’assembla a la de l’àrea metropolitana de Girona, però el desordre urbanístic i viari és descomunal. La ciutat ha crescut barrejant indústria (150 fàbriques i tallers de…
Aquesta setmana he rebut la visita d’un enginyer mexicà. El seu viatge per Espanya ha de servir per trobar idees tecnològiques per fer inversions a la fàbrica de paper on treballa. Em va explicar que fins fa pocs mesos la seva empresa no podia competir en preus amb el paper que els arribava d’Estats Units però que la devaluació del peso mexicano els ha permès retrobar la competitivitat que ara aprofiten per invertir, augmentant la producció, millorant la qualitat i…
Aquesta setmana he viatjat al centre geogràfic d’Europa, entre Suïssa, França i Alemanya. L’avió estava ple de gent que anava a vendre productes i serveis fora d’Espanya. Mai com ara els catalans hem exportat tant. Les vendes a l’exterior són l’única sortida per a la majoria de les empreses del nostre país i a això hi dediquen els esforços més grans. La percepció que es veu és que és possible sobreviure exportant però que encara no hem tocat fons, havent…
De tant en tant els meus articles són contestats a Diari de Girona o al meu bloc. El seu objectiu és propiciar la reflexió i crear debat, per la qual cosa els comentaris són benvinguts. El darrer article sobre la MAT va servir perquè un alumne de la UdG em tractés d’estar pagat per les companyies elèctriques i de lladre. Un altre company seu em va tractar de desfasat, d’ignorar les noves tecnologies elèctriques… per més tard reconèixer que des…
Aquesta setmana he tingut l’oportunitat de veure l’entrada de nens al cole. És una observació fantàstica que permet copsar la il·lusió que traspua en aquell lloc i en aquell instant. Els pares, majoritàriament mares, van arribant amb els seus fills. Uns aturen el cotxe per facilitar que els seus fills baixin, altres els acompanyen en moto o en bici, però la majoria ho fa a peu. Quan es van aproximant a la porta del col·legi van trobant els amics i…
A poc a poc els arguments de com sortir de la crisi es van diluint a mesura que es van esgotant. Primer es va dir que la crisi era financera, importada d’Estats Units, després fou immobiliària i dels bancs i ara dels deutes públics. Les reaccions també han fet el seu camí, des de dir que la crisi no l’hem de pagar nosaltres, “que la paguin ells”, passant per polítiques d’inversions de caire Keynessià com el Pla E, dit Pla…
Avui està prevista una manifestació contra la MAT. En aquests moments, la línia de 400 kV que ha de connectar amb França està aprovada en la seva totalitat. Els retards en la seva tramitació, fruit dels entrebancs posats pel Cilma, faran que perilli l’entrada en servei del tren d’alta velocitat. No passa res, anem sobrats d’infraestructures i de competitivitat! Aquests darrers mesos vaig fent xerrades sobre el futur energètic d’Espanya i la seva implicació en la crisi actual. Començo ensenyant…
Un lector de Bellcaire escrivia la setmana passada a Diari de Girona explicant els problemes que té la seva empresa per obtenir comandes per ajudar a orientar les empreses a millorar la productivitat. Té raó quan diu que això és un contrasentit: la solució de les empreses passa per augmentar radicalment la productivitat, innovant, trobant nous productes i mercats, abaixant costos de producció. El problema és que la majoria de les empreses es troben en fora de joc. En part…
Són entre les sis i les set de la tarda a la Willy Brandt Platz a Frankfurt. Entre l’edifici de l’òpera i els gratacels del Deutsche Bank i el del Commerzbank hi ha el gratacel Eurotower, la casa de l’euro, allà on es prenen part de les decisions econòmiques d’Europa. De dintre el pàrquing surten cotxes de gent que hi treballa enmig d’un sistema de seguretat que impedeix a altres cotxes entrar-hi. L’edifici, de quaranta plantes, és el garant de…
El benestar que hem assolit és el resultat dels grans guanys que la humanitat ha fet gràcies a la millora de la productivitat. Fa uns anys vaig calcular el cost de la piràmide de Keops, que va ser construïda per 100.000 persones fa 5.000 anys. Si la mateixa piràmide l’haguéssim de construir avui, amb la tecnologia que dominem, ho faríem amb 64 persones. El guany en productivitat és del 156.150%, que repartit en els 5.000 anys suposa un guany anual…