Ahir es va inaugurar a Mas Bes de Salitja una nova planta de cogeneració amb biogàs a partir de purins. Serà la segona que executa l’empresa Apergas, de Sant Esteve de Guialbes, de les cinc que té en cartera. És una notícia important pel fet que comença a posar ordre a l’excés de purins que provoquen una sobredosi en els camps on s’han abocat fins ara. Durant anys s’han buscat solucions al problema de purins que no sigui la de…
La setmana passada explicava com les economies occidentals s’estan escolant a través de les connexions de l’economia globalitzada. Deia que les canonades de les connexions no tenen les mínimes vàlvules de regulació per fer el sistema sostenible. Així, la pressió (el PIB per càpita) va disminuint perquè el cabal de les economies (la taxa de creixement) s’alenteix per culpa de les pèrdues dels dèficits dels comptes corrents. Avui farem el mateix símil amb el problema econòmic entre Catalunya i…
Assistim a un període de confusió i desconcert total. Tenim la sensació que ningú sap cap a on anem i que no existeix la persona que coneix com en podem sortir de l’atzucac on ens hem ficat. Per això és bàsic de tant en tant girar-nos, mirar enrere, abaixar el cap veient el que hi ha davant els peus, aixecar-lo a poc a poc escodrinyant tot el que hi pot haver, per finalment mirar a l’horitzó, allà lluny. Per entendre…
Dia 31 de desembre a les 9 del vespre. Anem amb el metro de Dubai fins als peus del Burj Halifa, l’edifici més alt del món amb 830 m. El metro, una meravella tecnològica construïda amb els millors recursos, amb aire condicionat arreu, va ple de gom a gom. Ja fa hores que va fent glops de persones a la mateixa estació. Al mateix lloc on s’aixequen el conjunt de gratacels hi ha el centre comercial més gran del món,…
La revolució de l’economia mundial que estem vivint es vol resoldre des de dos punts de vista diferents. Des del costat dels Estats Units es pretén solucionar amb mesures com sempre, injectant massa monetària al sistema, impulsant el consum, abaixant el preu de les matèries primeres i augmentant la productivitat. Al contrari, des del costat d’Alemanya, i per tant, d’Europa, es vol sortir de la crisi eliminant consums innecessaris, impulsant l’eficiència de l’economia en el sector públic i en el…
Acabo l’any immers en batalles en tots els fronts possibles. Els esforços realitzats en els darrers anys no són suficients per sobreviure en els temps actuals. L’any 2007 la producció de l’empresa fou de 18.000 tones. En el darrer any la producció de paper ha passat de 28.000 a 35.000 tones. Un augment del 25% en el darrer any o d’un 94% en els darrers 4 anys, augmentant la productivitat des de 400 tones/persona.any a 580 tones/persona.any (una millora del…
Continuem en el pendent de baixada. L’economia mundial, en particular la de la zona euro, no troba la solució als seus problemes. L’únic país que comença a donar símptomes de sortir del pou és Estats Units. Com ho ha fet? Senzillament, devaluant el dòlar, reindustrialitzant de nou, abaixant el cost dels crèdits i injectant massa monetària al sistema. Ha actuat segons el manual. Llavors, per què la zona euro no ho fa? Perquè hi ha massa desequilibris entre…
Tornem a ser a la Puríssima, davant el pont més llarg de l’any. Aquesta vegada, però, la situació no és pas la mateixa que la d’altres anys. L’economia està completament desballestada, amb un euro que no sap què fer per sobreviure, amb unes administracions públiques que no saben quadrar els seus pressupostos, unes empreses que no saben on vendre ni cobrar, i unes famílies angoixades sense feina i no veient clar el futur dels seus fills. Mireu el gràfic, és…
Un polític em comenta que sóc l’únic opinador que pensa que a l’origen de la crisi hi ha el desenvolupament monstruós i dominador de Xina. És estrany, li comento, i només puc trobar-hi una explicació pel poc coneixement que el país té del món de la indústria. La influència del desenvolupament de Xina des de l’any 2000 és notable a EEUU i a Europa. En ambdós llocs Xina ha anat conquerint mercats emportant-se llocs de treball, uns 2.500.000 a Europa….
Ja fa temps que vivim en un camí cap a l’apocalipsi. Aquesta setmana gairebé ha semblat que hi entraríem directament: el final de la campanya electoral, amb el possible guanyador negant-se a dir el que faria per sortir de la crisi, i el món econòmic internacional desconfiant del que pugui passar a partir de demà. Per altra part, sovint he insistit en aquest espai que l’arrel de la crisi es troba en una manca de productivitat de l’economia espanyola i…