Joan Vila

Des del 2014, amb el llibre La crisi des de la Trinxera, he analitzat com els “vasos comunicants” han transferit 18 bilions de dòlars d’Occident a la Xina, deixant un sistema monetari fràgil dominat pel dòlar (el 60% de les reserves mundials) i un deute públic global insostenible (entre el 100% i el 200% del PIB). Per restaurar la credibilitat de les monedes, s’han proposat valors intrínsecs com l’or o el Bitcoin. Però abans de valorar-los, cal entendre com es…

Llegeix l’article Llegeix l’article

Tweet

En darreres articles hem vist els efectes de la liquiditat monetària en el creixement del PIB. Com ho fa Xina per tenir la liquiditat més elevada del món (2,5 vegades el PIB) i no patir els seus efectes? Xina ha planificat molt bé el seu creixement. Les entrades de capital estranger per invertir en fàbriques i el seu creixement exportador haguessin fet apreciar el yuan contínuament. Per això va engegar una política de creació de moneda a gran escala, mantenint…

Llegeix l’article Llegeix l’article

Parlàvem l’altre dia de l’estructura de la liquiditat d’un espai amb moneda pròpia i dels diferents components M0, M1 i M2. També de com el crèdit crea més diner. Dèiem, però, que els estats també emeten bons i obligacions per finançar la despesa pública. Quan els inversors (els bancs, els fons o particulars) compren aquests bons, traspassen diners líquids a l’Estat, que els utilitza per pagar salaris, pensions o inversions, que tornen a circular en l’economia com a nova liquiditat….

Llegeix l’article Llegeix l’article

Quan parlem de diners, sovint pensem només en els bitllets i monedes que portem a la butxaca. Però l’economia utilitza una classificació més precisa per entendre quanta liquiditat hi ha disponible en un país. Aquesta classificació es fa amb tres conceptes clau: M0, M1 i M2. Explicar-los és com obrir una finestra al funcionament intern del sistema financer. El M0 és el conjunt de bitllets i monedes en circulació. És el diner més tangible i immediat, el que pots gastar…

Llegeix l’article Llegeix l’article

Aquests dies estem veient la vulnerabilitat del sector porcí i amb ell la de tot el món rural i agroalimentari. En pocs mesos hem patit les malalties de la llengua blava, la dermatosi nodular, la precaució per la grip aviar i ara el brot de pesta porcina africana. Tot plegat és conseqüència d’un món amb excés de mobilitat global: els virus van d’un lloc a un altre amb molta facilitat, com vam veure amb el Covid-19. És el resultat d’una…

Llegeix l’article Llegeix l’article

Aquesta setmana sortia als mitjans la noticia que els restaurants dels polígons industrials es troben amb greus problemes per augmentar el preu dels menús més enllà dels 15 €, fet que impulsa a alguns a ofertar plats del dia a 9 €, és a dir, mig menú. Si, en canvi, sortiu dels polígons i aneu a restaurants on hi van jubilats, el preu en dia feiner és de 18 €. Els problemes de supervivència dels treballadors a les empreses comença…

Llegeix l’article Llegeix l’article

Dilluns vaig tenir l’honor de rebre el premi referent E-TECH 2025 per l’Associació d’Empreses de Noves Tecnologies de Girona (AENTEG). La gala de premis era la dinovena i es va fer a l’auditori Josep Irla de Girona. Es van lliurar premis tecnològics a diverses empreses de les comarques de Girona. Durant la recepció del guardó com a “referent E-TECH”, es va projectar un vídeo prèviament gravat amb l’organització, on vaig tenir ocasió de compartir la meva trajectòria, indissociable de la…

Llegeix l’article Llegeix l’article

Des de fa anys em demano on van els guanys del superàvit comercial espanyol. Des de l’any 1997 fins a l’any 2012 el balanç comercial exterior d’Espanya va ser de -387.000 milions, però des de 2013 fins l’any 2022 el superàvit acumulat fou de 264.000 milions i des de 2023 fins a final de 2025 el superàvit acumulat serà de 132.000 milions. Això vol dir que enguany Espanya haurà superat el forat comercial acumulat durant la bombolla immobiliària. Malgrat això,…

Llegeix l’article Llegeix l’article

Fa anys que el problema de l’habitatge es va accentuant. En part per decisions polítiques que van contra les lleis del mercat: si el lloguer no és segur perquè hi ha una xifra massa elevada d’okupacions il·legals o “inquiokupes”, acaba no havent-hi qui llogui i l’habitatge es dirigeix al mercat de compra. A hores d’ara ja està clar que el mercat dintre les ciutats no baixarà, encara que es prenguin les mesures més agosarades que es vulgui, per exemple prohibir…

Llegeix l’article Llegeix l’article