Des del 2014, amb el llibre La crisi des de la Trinxera, he analitzat com els “vasos comunicants” han transferit 18 bilions de dòlars d’Occident a la Xina, deixant un sistema monetari fràgil dominat pel dòlar (el 60% de les reserves mundials) i un deute públic global insostenible (entre el 100% i el 200% del PIB). Per restaurar la credibilitat de les monedes, s’han proposat valors intrínsecs com l’or o el Bitcoin. Però abans de valorar-los, cal entendre com es genera el Bitcoin, quina energia requereix i, per què, malgrat el seu potencial, no pot ser un suport suficient per a les monedes mundials. L’or també té límits clars.

La mineria de Bitcoin és un procés energèticament intensiu. Es basa en una tecnologia anomenada blockchain, una inscripció digital descentralitzada que enregistra totes les transaccions que es fan en aquesta moneda. Per afegir noves transaccions a aquest registre, els “miners” resolen complexos problemes matemàtics amb ordinadors potents. Aquest procés, anomenat “Proof of Work” (PoW), requereix un equipament especial amb processadors especialitzats (ASICs) que consumeixen fins a 3.000 watts cadascun. El 2025, hi ha uns 200.000 miners actius al món. La mineria global consumeix 211 TWh anuals, equivalent a 1,34 vegades el consum elèctric d’Espanya. A novembre de 2025, el 40% d’aquesta energia ve de fonts renovables (hidroelèctrica a Àfrica, solar a Texas), però el 60% encara depèn de combustibles fòssils (carbó a Xina). Al generar blocs, els miners reben Bitcoins nous (actualment 3,125 BTC per bloc) i comissions de transaccions. Amb 18,9 milions de BTC en circulació i amb un preu actual de 88.000 USD, el valor total avui és de 1,66 bilions USD.

Aquest procés crea escassetat (el dissenyador va preveure un sostre de 21 milions de BTC), però la seva dependència energètica i centralització (70% de miners a EUA i a Xina) plantegen reptes. Un avantatge substancial que cal conèixer és que per minar no cal una connexió digital amb gaire ample de banda, pot ser realitzat amb connexió a satèl·lit, aspecte que pot impulsar aquesta activitat a Àfrica sense una xarxa de comunicació en fibra òptica.

L’or és un valor històric amb límits moderns i ha estat un suport monetari durant segles. Amb 216.000 tones extretes fins ara, i amb un preu avui de 4.390 USD/oz, té un valor global de 30,4 bilions. Si el PIB mundial és de 113,8 bilions USD, l’or cobreix el 27% del valor de les monedes. Però té una escassetat fixa, car l’extracció anual (2%) no segueix el creixement econòmic del 3% global, la qual cosa ens diu que els bancs centrals faran pujar el preu a mesura que el vagin fent valor d’ancoratge.  

Altrament, un ancoratge total amb l’or limitaria l’emissió necessària de moneda, causant deflació, com va passar als anys 30. Un suport parcial (40-50%) podria donar estabilitat, però encara no resol els desequilibris comercials (Xina 3,5 bilions d’excedents, EUA 1,1 bilions de dèficits, a l’any 2024).

Per tant apareix la possibilitat que el Bitcoin esdevingui també una moneda de suport. El Bitcoin ofereix avantatges com a suport potencial per l’escassetat digital, amb un creixement previsible, és descentralitzat i la seva resistència a la confiscació li dona una disciplina que el sistema fiat ha perdut. A dia d’avui cobreix un 1,5% del PIB mundial. El seu potencial descentralitzador, amb projectes com Gridless a Àfrica, que minen BTC amb excedents renovables, electrificant 5.000 llars a Kenya i generant ingressos locals (500.000 USD/any a Malawi), pot esdevenir una solució de futur. És una moneda d’adopció, car el 2025 el 5% de les transaccions globals minoristes ja són en BTC i països com El Salvador l’usen oficialment.

Però aquestes possibilitats tenen límits greus, per una escala insuficient, car 1,85 bilions USD no poden recolzar monedes majors (el dòlar té 20 bilions en circulació). La volatilitat actual també és un risc, amb uns preus oscil·lant entre 2018 i 2025 de 6.700 a 123.500 $/BTC, desincentivant el seu ús com a reserva estable. Aquí també cal dir que l’or ha fluctuat entre 2018 i 2025 de 1.300 a 4.250 $/oz, però cal esperar que, quan el Bitcoin arribi a la seva producció límit, estabilitzi el seu preu de mercat, potser a un preu molt més elevat que el d’avui.

Per tot plegat es veuen insuficiències per ancorar les monedes a valors tangibles amb or i bitcoin. L’or no pot escalar al 100% del PIB mundial sense col·lapsar l’economia, i un 27% només ofereix estabilitat parcial. El Bitcoin, malgrat el seu potencial a Àfrica, és massa petit (1,8% del PIB), volàtil per ser un suport global, i la seva mineria energètica intensiva requereix una redefinició. Com vaig suggerir amb la necessitat de posar globalment aranzels del 15%, cal una solució que combini escassetat, sostenibilitat i equilibri comercial. El proper pas és explorar una moneda que apunti a aquests reptes, aprenent del bancor de Keynes, aprofitant la revolució renovable d’Àfrica i la necessitat de transformar l’economia mundial cap a frugal i renovable. Si no és l’or i el Bitcoin, podria ser una nova moneda digital que impulsi la reducció del CO₂ i l’eficiència energètica renovable, pensant que la regió que la podria minar és sobretot Àfrica.

La primera pregunta que ens hem de fer llavors és, quina part de la moneda màxima pot estar ancorada totalment a valors tangibles? El 40%, el 80%, el 100%? Quina transició farà falta per evitar un col·lapse de l’economia mundial? Quina flexibilitat tindrà el nou protocol de moneda? Quin control institucional global tindrà? Quins algoritmes inventarem per ancorar?