Avui està prevista una manifestació contra la MAT. En aquests moments, la línia de 400 kV que ha de connectar amb França està aprovada en la seva totalitat. Els retards en la seva tramitació, fruit dels entrebancs posats pel Cilma, faran que perilli l’entrada en servei del tren d’alta velocitat. No passa res, anem sobrats d’infraestructures i de competitivitat!
Aquests darrers mesos vaig fent xerrades sobre el futur energètic d’Espanya i la seva implicació en la crisi actual. Començo ensenyant l’efecte que l’energia té en el desenvolupament de l’economia i com el preu del petroli està afectant el creixement econòmic. Mostro com la pujada del petroli per sobre de 100 $/b ha frenat en sec a totes les economies mundials. També ensenyo que el pes de la compra d’energia a l’exterior d’Espanya ha passat d’un percentatge sobre el PIB del 4,3% a l’any 2010 a més del 5,5% el 2011, la qual cosa ha afectat greument la possible recuperació econòmica. S’ha perdut més d’un 1% del PIB en compra energètica exterior, cosa que impossibilita cap creixement. Encara faig veure que el preu del petroli continuarà pujant a mesura que es trobin nous jaciments més costosos.
Més endavant explico que Espanya ha fet deures importants en estalvi energètic, baixant la intensitat energètica a partir de l’any 2005 i que continuarà fent més deures en la mateixa direcció, cosa que implica transferir l’origen de l’energia fòssil del país a renovable. Així, fins el 2020 els canvis en l’estructura energètica del país doblaran la penetració renovable assolint el 20% d’energia renovable sobre el total. Aquest desplegament implica l’augment de la biomassa forestal, dels biocombustibles, de l’energia solar tèrmica, de la geotèrmica, de l’energia solar fotovoltaica i termoelèctrica, de la hidràulica de bombeig i, sobretot, de l’eòlica.
En aquest punt explico els problemes que té la xarxa elèctrica per poder acceptar tota l’energia eòlica intermitent prevista, amb una capacitat instal·lada de 35 GW. A través de l’estudi de la corba de demanda mínima explico que s’ha d’augmentar el consum elèctric a les hores vall i disminuir el consum elèctric en hores punta i vaig desgranant les mesures que s’hauran de prendre. En primer lloc caldrà augmentar la potència hidràulica de bombeig, passant d’una potència actual de 2.800 MW a 6.300 MW. Explico que també s’haurà d’actuar augmentant la capacitat d’exportació d’electricitat fora de la xarxa hispana, passant des d’una capacitat de 2.300 MW fins 7.900 MW amb la connexió amb França amb la MAT i amb la que s’haurà de construir als Pirineus occidentals. Explico que el ministeri té previst que hi hagi 2,5 milions de cotxes elèctrics carregant a la nit, però que jo ja em conformo si arribem a un milió de cotxes, consumint 3.150 MW. També faig veure que si passem el 10% de les llars de calefacció amb gas o gasoil a geotèrmia, podrà significar un consum nocturn de 2.780 MW i que si es gestiona amb agressivitat la tarifa elèctrica, tal i com fan els francesos, es pot obtenir un augment en vall de 3.980 MW. Totes les mesures juntes permetran que l’energia eòlica disposi d’una capacitat de penetració de 30.000 MW, cosa que possibilitaria un parc eòlic total instal·lat de 40 GW i assolir penetracions eòliques del 63% a costos raonables per a l’economia. Amb tot aquest desplegament la dependència energètica espanyola de l’exterior passaria del 71% al 63%, cosa que encara ens fa vulnerables, però menys.
Repassant l’efecte que aquest desplegament significa pel conjunt energètic espanyol ensenyo que l’ús del petroli pel transport passarà de ser d’un 48,8% del total de l’energia del país a un 35,5% i que, tot i el desplegament massiu de noves tecnologies i l’electrificació de la societat, no hi ha una solució clara pel transport portant directament a baixar-ne l’ús, a un retorn als anys 70. El preu de la gasolina conduirà directament cap allà.
El nou pla energètic del govern espanyol fins l’any 2020 és agosarat i intel·ligent, permetent a Espanya ser capdavantera en algunes tecnologies renovables i en la seva penetració a la societat.
Per tot plegat no puc entendre com encara hi ha gent que defensa la no construcció de la MAT des del punt de vista ecològic. La MAT és una peça important en el desplegament de les energies renovables intermitents. L’oposició al seu pas és una actitud conservadora, o no ecologista o ignorant.
Una altra cosa és el traçat de la línia. Aquí podríem haver treballat junts si no hagués estat l’entossudiment del Cilma en la defensa del soterrament de la línia des de Bescanó fins a Santa Llogaia. Vaig explicar pel davant i pel darrere que aquest soterrament tenia massa problemes tècnics per poder ser defensat, l’origen dels quals rau en la transformació a corrent continu a Santa Llogaia. Si haguéssim fet el camí junts podríem haver obtingut soterraments parcials a Cartellà, el desmantellament de la línia de 220 kV que anirà en paral·lel a la de 400 kV des de Bescanó fins a Medinyà i, per què no, el soterrament del tram de 400 kV des de la seva derivació fins Riudarenes. Però no, no hi va haver una mirada amb prou distància per veure que, quan es demana una cosa impossible d’obtenir, no s’obté, perdent totes les altres que sí tenien solució potencial.
Ànim, alcaldes, continueu per aquest camí. Els ciutadans estarem anys agraïts a les vostres gestions. Gaudiu de la manifestació.