Vivim en un període de canvi profund, en què ens trobem enmig d’una ona transformadora que la història definirà com a revolucionària. Els nostres modes de viure i de produir a poc a poc estan canviant per trobar un nou lloc en aquest món que s’està conformant. Hem hagut de compartir el treball i les matèries primeres amb molta més gent al món i això fa que haguem de descobrir nous productes que alhora permetin nous llocs de treball. És per això que en l’àmbit empresarial fa anys que s’insisteix en la necessitat d’innovar en procés i en producte, essent l’únic camí de competir amb els països que copien a baix cost.
Innovar no és senzill, demana tenir una predisposició a qüestionar-ho tot, a obrir el cap deixant lluny tabús i idees prefixades, en definitiva, demana una filosofia oberta. La conseqüència és un procés de generació d’idees que s’ha de filtrar sovint amb pas del temps i de les que només poques tenen èxit. La innovació demana acceptar que el fracàs és la part majoritària en totes les idees generades.
Fa pocs dies va sortir a la premsa una idea fantàstica. Un navarrès es dedica a llogar i vendre gallines en format lísing. Ho heu llegit bé, es lloguen gallines ponedores per tenir ous frescos a casa. El lloguer inclou la gallina a punt de pondre, l’abeurador, la gàbia i el menjar per un preu de 60 euros al mes. La gallina està a punt per donar de 6 a 8 ous a la setmana i el lloguer comprèn, a més de la gallina un galliner portàtil i dos quilos de pinso. També es pot comprar (de fet és l’objectiu) per un preu de 165 euros amb dues gallines. Sembla una idea estrambòtica, no? Doncs en 6 mesos el navarrès ha venut 400 gallines i n’ha llogat 60. A mi em sembla una idea que va en la direcció correcta dels temps que vénen: si la capacitat de compra del ciutadà es redueix com a conseqüència de la globalització cal despertar hàbits culturals que redueixin la despesa, com el bricolatge, el cultiu d’horts a les terrasses de les cases i la cria d’animals com gallines i conills. La venda es fa per Internet i, si voleu comprar-ne una, podeu anar a www.artchi.es
Fa uns mesos va aparèixer a la televisió un anunci d’un paper higiènic que permet llençar el tub interior al vàter. Era de la marca Colhogar i el va batejar amb el nom Aquatube (www.aquatube.es). El seu raonament és que, quan has acabat el rotllet de paper enrotllat en el tub de cartró, no cal que et preocupis de llençar-lo a cap recipient per reciclar, no, el llences a la tassa del vàter i ja està, desapareix. El teu problema el traspasses a la depuració d’aigües i allà que s’espavilin. D’això en dic pixar fora de lloc i anar en direcció contrària. Una cosa així només se li pot ocórrer a un nord-americà. Ells han inventat la trituradora en les piques de les cuines per triturar la brossa, i enviar-la a la depuradora amb l’aigua residual, en lloc de dipositar-la en els cubells de separació. Només a una ment tan poc evolucionada se li pot ocórrer presentar aquesta invenció a una societat, l’europea, que treballa amb èxit per reciclar el màxim els seus productes. Espanya recicla el 74% del seu paper fruit de campanyes intenses i llargues, després d’esforços per constituir una xarxa de recollida selectiva i una xarxa de recollida comercial complexes. Ens trobem al capdavant del reciclatge de paper al món i aquesta direcció no la perdrem en els anys que vénen.
Per això la meva sorpresa va ser majúscula quan vaig veure l’anunci: una invenció que va en direcció contrària als temps que corren. Al seu costat, la principal competència de Colhogar als Estats Units, Scott, està introduint el rotllet sense el tub de cartró. No puc pas dir que el producte l’accepti fàcilment el mercat, ja que un rotllet sense cartró té dificultats per ser inserit en el porta-rotlles. Però almenys va en la direcció correcta.
Fa temps també es va introduir al mercat el rotllet quadrat. Els rotllets eren premsats fins deixar-los quadrats per disminuir el seu volum i millorar el preu del transport. També era una invenció en la direcció correcta, però va haver de ser suprimida per no tenir èxit: un rotlle quadrat no roda bé.
Siguin productes industrials, productes agroalimentaris o serveis, vénen anys en què veurem evolucionar els mercats. Qui hauria dit abans que els pagesos del Maresme que venen testos de flors venguin ara testos amb tomates o albergínies amb més èxit. Canviar geranis per albergínies no és tampoc una idea fàcil, però funciona.
Definitivament cal potenciar que els joves entrin en la dinàmica innovadora pel fet que ells són els que tenen més imaginació i la ment més oberta per a noves idees. Va ser així com Finlàndia va sortir de la seva crisi més profunda a primers dels anys noranta.