Fa unes setmanes la Generalitat va atorgar a l’empresa L.C.Paper de Besalú l’etiqueta ecològica pels papers fabricats de tissú. L’etiqueta ecològica és una etiqueta de la Unió Europea (Ecolabel) que es tramita a través d’algunes comunitats autònomes o a través de la societat espanyola de norma AENOR.
Però, què és una etiqueta ecològica? L’Ecolabel és un certificat que té per objectiu fomentar la fabricació de productes amb un impacte del medi ambient reduït i proporcionar als consumidors orientació i informació exacta i amb prou base científica sobre els productes. El procediment per a la tramitació de l’etiqueta controla la vida del producte, des de l’obtenció de matèries primeres fins la gestió dels residus. Hi ha 14 grups de productes pels que es pot obtenir l’etiqueta: Productes de neteja (detergents, sabons i xampús), productes de paper (tissú, còpia i impressió), serveis turístics (allotjaments i càmpings), productes de la llar (somiers, pintures, productes tèxtils, fusta), equips elèctrics (rentaplats, bombetes, ordinadors, frigorífics, televisors, aspiradores, rentadores, bombes de calor) i altres productes (sabates i lubricants).
El reglament exclou expressament als productes alimentaris, les begudes, els productes farmacèutics i en general a tots els productes que puguin perjudicar la salut de la persona o al medi ambient.
L’etiqueta ecològica neix després de l’èxit de l’Angel Blau alemany vigent des de l’any 1978. L’Angel Blau té el mateix objectiu que l’Ecolabel, però la seva tramitació s’ha de fer a Alemanya. Per aquesta raó la Unió Europea va desenvolupar a l’any 1992 l’etiqueta ecològica per a tota la Unió, permetent la tramitació a cada regió. De fet, un dels objectius de l’Angel Blau era el de protegir el mercat alemany de l’exterior. És una barrera tècnica i administrativa per protegir els productes locals. L’etiqueta ecològica també té l’efecte barrera per productes exteriors a la Unió.
Quan vam presentar l’etiqueta un periodista em va preguntar si el procés de fabricació s’encaria pel fet d’haver d’adaptar-lo. La resposta és no. Fabricar consumint menys energia i menys aigua sovint implica més inversió, però alhora el resultat és una millor eficiència que comporta millors costos de matèries primeres i d’energia. L’etiqueta ecològica obliga a fer les coses de forma diferent, demana imaginació i innovacions tecnològiques, i això és bo per a qualsevol empresa.
Aconseguir l’etiqueta ha portat un procés d’un any, essent la part més difícil d’aconseguir l’externa. Els nostres paràmetres ambientals de fabricació són exageradament baixos en relació als de la resta de fàbriques del sector. Però l’etiqueta exigeix també a les matèries primeres que comprem, obligant que la pasta tingui la fusta amb certificació forestal, cosa que vol dir que prové de boscos gestionats, que planten i tallen continuadament i no de boscos tropicals o que no es tornen a plantar. També obliga que la pasta no s’hagi blanquejat amb clor gas i que les emissions d’aigua i de gasos de les seves fàbriques estiguin dins uns paràmetres. Doncs bé, hem obtingut pasta d’eucaliptus amb el 100% de certificació forestal, la qual cosa vol dir que els fabricants (que no tenen pas tota la fusta amb certificació) ens reserven la certificació per a nosaltres. Alhora vol dir que no hi ha gaires fàbriques al món que els exigeixin la certificació. Una cosa diferent ha passat amb la pasta de fibra llarga de pi. El proveïdor principal és francès, de Tarascon, sense problemes en la certificació forestal, doncs la majoria de la fusta prové de boscos del Pirineu. El problema ha estat el seu incompliment amb les emissions de les aigües residuals. La mateixa cosa ens ha passat amb els proveïdors xilens i, pel que fa a altres proveïdors europeus, els alemanys no han volgut fer l’esforç d’enviar les dades dient que eren confidencials, essent els suecs els únics que han complert.
De què serveix tenir un producte amb etiqueta ecològica? A Espanya, per a res. Però a França els consumidors s’han habituat a comprar productes amb etiqueta, tant a grans superfícies com en el sector de l’hostaleria. Si l’administració i les grans empreses no fan l’esforç d’exigir en les seves compres l’etiqueta ecològica serà difícil avançar. De fet nosaltres hem sigut la primera empresa a Espanya en l’obtenció d’aquesta etiqueta per a papers tissú fabricats amb pasta i veiem que som de les poques que la tenen d’Europa.
Sobta el poc coneixement de les coses que podem fer i comprar. Jo mateix no sabia que hi havia etiqueta ecològica per a detergents, allotjaments, pintures, tèxtils, mobles, electrodomèstics, sabates o,lubricants. Només sabia que n’hi havia per paper de còpia perquè a l’any 1995 ja havíem tingut l’etiqueta ecològica pel paper de còpia Ecopy. De fet no he vist el logo de l’Ecolabel a cap dels productes que compro, la qual cosa vol dir que no fem ús de les possibilitats que hi ha al mercat.
Comprar local i productes amables amb el medi ambient és una possibilitat al nostre abast. Ara falta que la compra sigui responsable.