Recordo la nevada de 31 de gener de 1986. Després de dinar vaig decidir anar de Sarrià a Besalú a rescatar al pare. A l’altura de La República la neu havia fet caure un cable de 220 kV i els cotxes no es van atrevir a creuar-lo. El resultat va ser una cua de quilometres de cotxes que ocupaven els dos sentits de la marxa. A l’arribar a la República, vaig decidir fer marxa enrere i em vaig fixar que els conductors restaven dintre el cotxe escoltant la ràdio, tot esperant que allò es desbloquegés sol. De veritat esperen que algú els resolgui el problema, vaig pensar?

Aquests dies estem observant com va canviant el món a una velocitat de vertigen. El cap de setmana passat vam veure com EUA venia euros de forma massiva per comprar iens japonesos per defensar així els bons americans. Durant tot el juliol hem vist com a Europa s’han cremat 435.000 ha. de bosc i camps, el doble de la mitjana històrica. Estem observant com els prats de muntanya no son capaços d’alimentar els animals que hi pasturen i com molts camps de cultiu no produeixen gaire, tot i regar-los. Els rius Danubi i Rin han perdut tant cabal que han de tancar les centrals nuclears del centre d’Europa, cosa que també ha passat a França. Aquest mes de juliol a Catalunya s’estimen 544 morts per calor que es sumen als 218 que ja hi va haver el mes de juny. I, si alcem la mirada veurem com la geopolítica mundial s’està embolicant de forma greu cada dia que passa, a Rússia, a Orient mitjà i a Indoxina.

Aquests dies estic mirant l’índex d’autonomia i seguretat energètica i, encara que ens creiem que tenim l’energia molt diversificada, Espanya està pitjor que Alemanya, Polònia, Itàlia i França, sobretot perquè tenim poca interconnexió elèctrica amb països veïns, molt poc magatzem de gas, alta dependència d’enriquiment d’urani rus i la forta dependència del petroli en l’energia primària. Aquest índex d’autonomia i seguretat energètica té una correlació molt forta amb el VAB industrial, de forma que Alemanya, Polònia i Itàlia estan millor posicionats que Espanya per la indústria, malgrat el que diuen els missatges oficials.

Si ara mirem el que ens ve a sobre, ningú dubta que en els propers anys la inflació serà elevada per un augment dels combustibles fòssils i per la pèrdua de productivitat de l’agricultura i de la ramaderia, també és segur que haurem de posar bombes de calor arreu i, tal i com veiem la tendència de la indústria, anirem perdent llocs industrials per l’esvaniment de competitivitat internacional.

Com aquell dia de 1986, em pregunto, què espera la gent que passi? Que tot això es resolgui sol? De veritat creuen que ells no han de fer res per trobar solucions?

El Plater es va començar el 2022 forçat pels sectors que no volien renovables al seu costat. Va ser el govern d’ERC que va fer l’encàrrec a l’Icaen que fes un pla a partir de l’estudi de 141 capes superposades (qualitat agrària, ambiental, patrimonial, urbanística, territorial, paisatgística, cultural i energètica), intentant fer una planificació objectiva. A tal fet també va desenvolupar les Oficines Comarcals de Transició Energètica (OCTE) amb uns tècnics que havien de consensuar amb els ajuntaments les superfícies més idònies a cada municipi. Però, ai las! Aquí s’hi van colar persones que estan en contra de les renovables, proposant posar parcs a les mitjanes de les autopistes i altres acudits. De fet, va ser com posar les guineus al galliner. Com pot ser que els ajuntaments, que havien de consensuar el Plater amb els tècnics, no hagin entès que nomes el 5% de la superfície serà destinada a renovables?

La desinformació ha fet que la gent veiés les taques blaves dels mapes com a llocs de destí de tots els parcs i es posessin les mans al cap. És el fruit de posar guineus on no n’hi ha d’haver.

Catalunya és incapaç de posar més renovables mentre creix la demanda elèctrica per més bombes de calor, per electrificació de cotxes i per la instal·lació de centres de dades. Per veure la vulnerabilitat del tema, amb la demanda d’ara més l’augment esperat fins el 2030, amb el mateix sistema de generació actual, durant el mes de juliol hi hauria un dèficit de potència després de la generació amb centrals nuclears, hidràuliques, eòliques i fotovoltaiques, de 820 MW a la nit i de 3.200 MW entre les 15 h. i les 20 h. Això necessitarà generació extra, amb centrals de cicle combinat de gas i importacions de la resta d’Espanya i de França. És un problema de cost, amb el gas i el CO₂ pujant, i un problema greu de vulnerabilitat elèctrica si cau algun dels sistemes importants. Per això l’Índex de seguretat energètica de Catalunya és dels més baixos d’Europa (0,12 contra 0,32 d’Alemanya) i serà un fre per la supervivència de la indústria catalana.

El no a tot esdevé un no al futur. La resistència a gestionar boscos per a biomassa, a seleccionar correctament les deixalles domèstiques per permetre la seva valorització, el fre a les centrals de biometà, a les centrals de Syngas o a les de Piròlisi, la no acceptació de les centrals reversibles de bombeig (com la de La Baells o la de Flix), tot plegat, és un bloqueig al futur. No acceptar res, que no et toquin res a casa, és afavorir que l’economia vagi perdent pes de forma continuada.

Amb aquesta actitud, no haurem modificat els nostres paisatges, perquè es modificaran sols, sense veure que aquest és el camí al retorn a ser caçadors-recol·lectors d’un ecosistema que no tindrà ni animals, ni fruits.

Cal treure les guineus de l’administració i governar de forma responsable amb la convicció que el 2030 necessitem 5.000 MW eòlics i 7.000 MW fotovoltaics. L’autonomia del país i el futur de la gent passa per aquí.