Sostre de productivitat, pic de benestar?

Sostre de productivitat, pic de benestar?

He mencionat sovint en aquest espai que el benestar que gaudim és el resultat dels guanys de productivitat que ha fet la humanitat des dels seus inicis. Quan l’home es va posar dret, quan va descobrir el foc, va construir les bases del que som ara. Aquella evolució va durar milers i milers d’anys fins que la Terra va arribar a l’última glaciació i va trobar un període més calent que va permetre el sorgiment de l’agricultura. També perquè la…

Llegeix l’article Llegeix l’article

Madrid no s’apaga

Madrid no s’apaga

La insubordinació de l’administració de la comunitat de Madrid a qualsevol mesura de contenció no és una anècdota: és la base de la seva subsistència. El flux econòmic de Madrid prové del control de l’estat, de tenir la seu de les grans companyies energètiques i de les empreses del sistema financer. Totes aquestes entitats avui han vist com els seus ingressos han pujat entre un 20 i un 100%. Estan eufòrics: el model extractiu els funciona com mai abans a…

Llegeix l’article Llegeix l’article

Qui frena a l’oligopoli?

Qui frena a l’oligopoli?

Aquesta setmana he tingut l’oportunitat de visitar la antiga fàbrica de Borgonyà en la qual el francès Grelon fabricava paper a mà abans de fundar la fàbrica La Confianza a Besalú el 1881. Vaig coincidir amb la família Serra, que no ho sabia, i els vaig explicar la raó per la que els sis molins paperers que fabricaven paper a mà al costat del riu Terri van tancar: quan va venir la revolució industrial no van tenir força hidràulica per…

Llegeix l’article Llegeix l’article

Energia potencial humana

Energia potencial humana

Diumenge passat vaig fer amb uns amics una petita excursió entre Vilallonga i Camprodon. Tot i que feia calor, és un itinerari ombrívol que passa pel costat dret del riu Ter, essent així un itinerari fresc. Amb nosaltres venia una jove estudiant, l’Estel. Quan vam sortir del pont sobre el Ter a Vilallonga, li vaig dir: “mira, aquesta resclosa que hi ha aquí davant pren l’aigua del riu per a la central de Llanars”. El camí discorre primer sobre el…

Llegeix l’article Llegeix l’article

Perill extrem: un món exponencial

Perill extrem: un món exponencial

Viure immersos en un moviment exponencial, quan sempre hem viscut en un moviment lineal, és difícil d’assumir. Tant, que sovint no es fa i es continua vivint com si no passés res, amb el que significa no actuar en la mesura que es necessita. Aquests moments que vivim són tan difícils, els fenòmens van a tal acceleració, que ens sentim incapaços de processar-ho i actuar. Pensem per exemple en la sequera i els focs, o amb la crisi energètica i…

Llegeix l’article Llegeix l’article

La paradoxa catalana: voler fer, però no fer

La paradoxa catalana: voler fer, però no fer

Dimecres en Xavier Graset va entrevistar al programa Més 3/24 a Pere Macias, responsable del pla de rodalies de Catalunya. Pere Macias va explicar el full de ruta que estan desenvolupant, assegurant una inversió regular de 600 milions anuals durant molts anys. La clau, deia, està en monitoritzar de forma contínua el progrés de les inversions, desbloquejant dia a dia els problemes i entrebancs que troba cada projecte i fent-ne possible una execució àgil. Finalment va treure un gràfic mostrant…

Llegeix l’article Llegeix l’article

La taxonomia europea de l’energia nuclear i el gas

La taxonomia europea de l’energia nuclear i el gas

Aquesta setmana ha tingut ressò la votació del parlament europeu a favor que les tecnologies nuclear i el gas s’incloguin en l’anomenada taxonomia europea. La taxonomia és una classificació, en aquest cas la de les tecnologies verdes que ens han de permetre aturar el canvi climàtic. Aquesta situació és fruit del gran nerviosisme que recorre Europa en aquest moment, veient que l’últim trimestre tindrem limitacions en el subministrament de gas, cosa que pot fer aturar una part considerable de la…

Llegeix l’article Llegeix l’article

Conduir sense senyals

Conduir sense senyals

Parlant amb un amic empresari del concepte d’anticipar m’explica que en una empresa, o en qualsevol col·lectiu, cal mirar endavant per no caure. És com si al conduir no féssim res en veure una corba molts metres més enllà i esperéssim a frenar a l’últim moment, fet que pot portar a que hi entrem a massa velocitat i sortim de la carretera o xoquem amb el voral. Anticipar és ser intel·ligent, és preparar les coses per actuar millor pels esdeveniments…

Llegeix l’article Llegeix l’article