Joan Vila

Quan parlem de diners, sovint pensem només en els bitllets i monedes que portem a la butxaca. Però l’economia utilitza una classificació més precisa per entendre quanta liquiditat hi ha disponible en un país. Aquesta classificació es fa amb tres conceptes clau: M0, M1 i M2. Explicar-los és com obrir una finestra al funcionament intern del sistema financer. El M0 és el conjunt de bitllets i monedes en circulació. És el diner més tangible i immediat, el que pots gastar…

Llegeix l’article Llegeix l’article

Aquests dies estem veient la vulnerabilitat del sector porcí i amb ell la de tot el món rural i agroalimentari. En pocs mesos hem patit les malalties de la llengua blava, la dermatosi nodular, la precaució per la grip aviar i ara el brot de pesta porcina africana. Tot plegat és conseqüència d’un món amb excés de mobilitat global: els virus van d’un lloc a un altre amb molta facilitat, com vam veure amb el Covid-19. És el resultat d’una…

Llegeix l’article Llegeix l’article

Aquesta setmana sortia als mitjans la noticia que els restaurants dels polígons industrials es troben amb greus problemes per augmentar el preu dels menús més enllà dels 15 €, fet que impulsa a alguns a ofertar plats del dia a 9 €, és a dir, mig menú. Si, en canvi, sortiu dels polígons i aneu a restaurants on hi van jubilats, el preu en dia feiner és de 18 €. Els problemes de supervivència dels treballadors a les empreses comença…

Llegeix l’article Llegeix l’article

Dilluns vaig tenir l’honor de rebre el premi referent E-TECH 2025 per l’Associació d’Empreses de Noves Tecnologies de Girona (AENTEG). La gala de premis era la dinovena i es va fer a l’auditori Josep Irla de Girona. Es van lliurar premis tecnològics a diverses empreses de les comarques de Girona. Durant la recepció del guardó com a “referent E-TECH”, es va projectar un vídeo prèviament gravat amb l’organització, on vaig tenir ocasió de compartir la meva trajectòria, indissociable de la…

Llegeix l’article Llegeix l’article

Des de fa anys em demano on van els guanys del superàvit comercial espanyol. Des de l’any 1997 fins a l’any 2012 el balanç comercial exterior d’Espanya va ser de -387.000 milions, però des de 2013 fins l’any 2022 el superàvit acumulat fou de 264.000 milions i des de 2023 fins a final de 2025 el superàvit acumulat serà de 132.000 milions. Això vol dir que enguany Espanya haurà superat el forat comercial acumulat durant la bombolla immobiliària. Malgrat això,…

Llegeix l’article Llegeix l’article

Fa anys que el problema de l’habitatge es va accentuant. En part per decisions polítiques que van contra les lleis del mercat: si el lloguer no és segur perquè hi ha una xifra massa elevada d’okupacions il·legals o “inquiokupes”, acaba no havent-hi qui llogui i l’habitatge es dirigeix al mercat de compra. A hores d’ara ja està clar que el mercat dintre les ciutats no baixarà, encara que es prenguin les mesures més agosarades que es vulgui, per exemple prohibir…

Llegeix l’article Llegeix l’article

La foto de les finances globals i dels superàvits i dèficits comercials entre països sembla haver arribat al seu punt final. Tants anys amb aquest desequilibri han provocat que al món hi hagi massa producció i que el deute arreu estigui fora dels nivells acceptables. Donald Trump va llegir bé el problema: mentre el dòlar seguia sent la moneda de transacció internacional era inevitable que es revalués contínuament, fet que porta als fabricants d’Estats Units a no ser competitius, a…

Llegeix l’article Llegeix l’article

El problema de transferir riquesa d’un lloc a un altre és molt vell, ha estat l’origen de la majoria de conflictes bèl·lics en els darrers segles i és la baula perduda de la globalització. Quan un país produeix més del que consumeix, què fa? Ho ven a un altre estat. Si ven més que no pas compra, el país teòricament s’enriqueix i la seva moneda hauria de pujar de valor proporcionalment. Això, que hauria de ser teòricament, en la realitat…

Llegeix l’article Llegeix l’article

El 2013 vaig escriure un llibre que es deia La crisi des de la Trinxera. En ell explicava que les raons de l’esclat de la bombolla immobiliària no s’havien d’atribuir només a una excessiva facilitat financera i a la trampa de les hipoteques ‘subprime’, sinó que calia entendre les causes per les que l’economia havia agafat aquest camí erroni. Em semblava que l’origen era la globalització i la desindustrialització d’Occident, obligant a l’economia a trobar sectors que permetessin el creixement…

Llegeix l’article Llegeix l’article

Quan vaig començar a treballar, a finals dels anys 70, el meu pare em va explicar que el preu del paper recuperat no podia baixar mai de 10 pessetes/kg perquè, per sota aquest preu, la recollida voluntària, que la feia gent amb carretons al carrer, deixava de funcionar. El resultat, en una economia poc oberta a l’exterior, era que no hi havia prou paper recuperat per satisfer la demanda de les fàbriques i el preu pujava estratosfèricament. Aquell nivell mínim…

Llegeix l’article Llegeix l’article