Des de fa poc més d’un any el desplegament de la Intel·ligència Artificial va a una velocitat que poca gent esperava. Els seus efectes son espectaculars en primera mirada, revolucionaris en la segona i perillosos en la tercera.

Ningú dubta que les aportacions que farà la IA seran de gran ajuda per millorar la productivitat de la humanitat. Les novetats que van sortint dia a dia parlen de la substitució de moltes feines administratives (un 46%),  d’advocacia (un 44%), d’arquitectura i enginyeria (un 37%), de ciència social (un 36%), les operacions financeres (un 35%), els serveis a la comunitat (un 33%), la gestió (un 32%), els serveis comercials (un 31%)… només queden a recés de la pèrdua massiva de treball l’atenció a la gent, la preparació de menjar, el transport, la producció de béns, la construcció i extracció de minerals, la instal·lació, manteniment i reparació, i la neteja i manteniment d’edificis. Aquí ja veiem la part revolucionària de la tecnologia, l’augment sense precedents de la productivitat en la majoria d’activitats.

Però això té un cost que introdueix un perill a la mateixa economia i, de fet, als sectors als que no podrà eliminar. Em refereixo a l’elevat consum d’energia i d’aigua per alimentar i refredar els centes de dades. Fins avui la IA té un consum exagerat d’energia, tant que hi ha el risc que, a meitat de la dècada vinent, necessiti tota l’electricitat que ara es genera al món. Avui a Espanya la IA ha presentat demandes per 12 GW a la xarxa elèctrica espanyola, de forma que ha bloquejat l’ampliació de demanda elèctrica de qualsevol altre activitat. Vols fer una fàbrica nova, vols descarbonitzar elèctricament? No pots. Vols construir més habitatge? No hi ha potència, Vols electrificar més el transport? No hi ha lloc.

Avui la demanda elèctrica a Espanya és de 240.000 GWh i la previsió que havia fet el govern espanyol per a l’any 2030 era que fos de 253.448 GWh. Però resulta que la IA, amb els seus 12 GW  i un factor de càrrega entre el 50 i el 80%, tindrà una demanda suplementària entre 63 i 84.000 GWh/any, fet que porta a que el sistema elèctric espanyol sigui incapaç de satisfer aquesta demanda sense introduir tensions de preu al mercat i sense frenar l’economia convencional. Hi ha un actor de la IA de moda aquesta setmana, Anthropic, que parla clarament de la contradicció d’ajudar la productivitat i al mateix temps matar la resta de l’economia per manca d’electricitat. Observant això, l’empresa diu que, amb el seu creixement, pagaran l’increment d’infraestructures elèctriques, de forma que no les hagin de pagar els consumidors. També diu que invertiran en energia neta per satisfer les seves necessitats elèctriques als seus centres de dades. Afegeix que estan invertint en sistemes de restricció per reduir el consum d’energia durant els períodes de màxima demanda elèctrica, alhora que posaran eines d’optimització de la xarxa que ajudin a obtenir preus baixos als ciutadans. Finalment parlen d’invertir en comunitats locals per esdevenir un veí responsable.

Tot i que aquesta empresa especifica la seva voluntat de ser responsable davant el problema d’acaparament d’electricitat i dels problemes de refrigeració, és la primera que ho diu. De moment el govern ha previst una inversió de 13.590 M€ per augmentar la capacitat de la xarxa elèctrica, però farà falta fer moltes més coses, com obligar a la IA a tenir generació pròpia i autoconsum als centres de dades (aquí jo proposaria que facin autoconsum amb les actuals centrals nuclears), i tenir càrregues intel·ligents amb bateries sincronitzades pels pics renovables. Al costat del consumidor industrial, cal que els polígons industrials desenvolupin parcs fotovoltaics a terra o parcs eòlics, amb emmagatzemament en bateries, en comunitats energètiques, cosa per la qual cal canviar la legislació actual.

Però tot això fa molta por, car la paradoxa de Jevons mostra des de 1885 que cada millora tecnològica incorpora una demanda energètica superior. I això només es pot resoldre amb regulació, posant preu via taxes o altres mecanismes a l’excés de nova energia, forçant alhora que l’ús de la IA vagi on és necessari i no a activitats superficials. Això demana claredat d’idees i valentia política.