La segona guerra freda

La segona guerra freda

No cal ser massa agosarat per considerar que estem entrant en una nova guerra freda. La primera va ser des de 1945 fins 1990 entre el bloc soviètic, amb l’URSS, i el bloc occidental, sobretot amb Estats Units. Aquella guerra es basava, per un costat, en la defensa ideològica d’un model comunista i, per l’altra, la defensa d’un sistema democràtic. Al seu entorn es va construir un conjunt de relacions entre països, intercanvis comercials i desenvolupament armamentista amb la idea…

Llegeix l’article Llegeix l’article

Can pixa i rellisca

Can pixa i rellisca

Aquests dies, amb les incidències ferroviàries, he mirat la precipitació de pluja del mes de gener des de l’any 2000. La memòria em deia que gener és el mes més sec de l’any i ho he anat a comprovar. He vist que en el mes de gener hi ha llevantades en períodes anuals cada tres i sis anys, amb una mitjana de cinc. Les vam tenir el 2001, el 2005, el 2011, el 2017, el 2020 i el 2026. Però…

Llegeix l’article Llegeix l’article

Aixecar un país col·lapsat

Aixecar un país col·lapsat

Quan una economia funciona generant inflació o bombolles en alguns sectors (immobiliari, industrial, energètic, porc, turisme low cost, món digital) els bancs centrals actuen per frenar el que en diuen una economia reescalfada. Ho fan apujant tipus d’interès i restringint el crèdit disponible, disminuint la liquiditat del sistema. L’economia catalana fa temps que dona símptomes d’estar reescalfada. El fet que el creixement sigui de l’ordre del 3% quan les economies veïnes no poden passar de l’1%, ja és una pista….

Llegeix l’article Llegeix l’article

La negació de la vulnerabilitat

La negació de la vulnerabilitat

La pregunta que m’he fet tota la setmana ha estat la següent: Donald Trump està generant caos de forma premeditada? La resposta sembla que és afirmativa, forma part d’una estratègia política d’una persona narcisista que necessita atenció constant. L’objectiu és el de desestabilitzar els opositors, dominar el cicle de notícies i consolidar el poder. L’allau d’ordres executives i declaracions estan pensades per a desorientar els demòcrates, minvant la seva resistència. L’objectiu sembla ser la consolidació del poder a llarg termini,…

Llegeix l’article Llegeix l’article

La Geopolítica del Miratge

La Geopolítica del Miratge

Els fets de Veneçuela de la setmana passada no s’han de mirar només com la disputa pel control polític d’Amèrica del Sud. Cal mirar-lo també des d’una perspectiva més llunyana. Fa uns quants articles, parlant del dòlar com a moneda de transacció internacional, explicava com, després de la fi de la paritat amb l’or, que va executar Nixon el 1971, Estats Units va haver de recórrer a un ancoratge nou per la moneda, i ho va fer amb un acord…

Llegeix l’article Llegeix l’article

Bitcoin i or: El minat i els límits com a suport monetari

Bitcoin i or: El minat i els límits com a suport monetari

Des del 2014, amb el llibre La crisi des de la Trinxera, he analitzat com els “vasos comunicants” han transferit 18 bilions de dòlars d’Occident a la Xina, deixant un sistema monetari fràgil dominat pel dòlar (el 60% de les reserves mundials) i un deute públic global insostenible (entre el 100% i el 200% del PIB). Per restaurar la credibilitat de les monedes, s’han proposat valors intrínsecs com l’or o el Bitcoin. Però abans de valorar-los, cal entendre com es…

Llegeix l’article Llegeix l’article

La liquiditat de Xina, un cas especial

La liquiditat de Xina, un cas especial

En darreres articles hem vist els efectes de la liquiditat monetària en el creixement del PIB. Com ho fa Xina per tenir la liquiditat més elevada del món (2,5 vegades el PIB) i no patir els seus efectes? Xina ha planificat molt bé el seu creixement. Les entrades de capital estranger per invertir en fàbriques i el seu creixement exportador haguessin fet apreciar el yuan contínuament. Per això va engegar una política de creació de moneda a gran escala, mantenint…

Llegeix l’article Llegeix l’article

La liquiditat M2 i el PIB

La liquiditat M2 i el PIB

Parlàvem l’altre dia de l’estructura de la liquiditat d’un espai amb moneda pròpia i dels diferents components M0, M1 i M2. També de com el crèdit crea més diner. Dèiem, però, que els estats també emeten bons i obligacions per finançar la despesa pública. Quan els inversors (els bancs, els fons o particulars) compren aquests bons, traspassen diners líquids a l’Estat, que els utilitza per pagar salaris, pensions o inversions, que tornen a circular en l’economia com a nova liquiditat….

Llegeix l’article Llegeix l’article