En períodes electorals intento no seguir massa de prop el guirigall que es forma en el debat mediàtic per prevenir la meva salut mental. El dia del debat pel nomenament de Pedro Sanchez casualment em trobava davant la televisió quan parlava Yolanda Díaz. Va dir que justificava la disminució d’hores de treball i l’augment salarial perquè en els darrers anys la productivitat havia augmentat molt més que no pas els salaris. Va home va! Vaig dir a la televisió (a…
Madrid està de catarsi. Algun dia havia d’arribar que una manera de fer, que es va incrustar en la democràcia al seu naixement, tibés les vores del sistema i tingués esquerdes. El règim del 1978 va començar amb una amnistia del 15 octubre de 1977 que deixava sense causa tots els actes d’intencionalitat política tipificats com a delictes anteriors a desembre 1976. Aquests actes eren els de rebel·lió, sedició, l’objecció de consciència, la denegació d’auxili a la justícia, els actes…
La setmana passada Jordi Barbeta escrivia un article amb el títol “A Catalunya no s’hi pot fer res”. Explicava que a cada iniciativa que sorgeix, sigui social, empresarial, o de qualsevol mena, apareix immediatament una plataforma per rebentar-la i uns partits que s’aprofiten de la circumstància per treure’n rèdit electoral. Tant d’aquest tema com de la dificultat administrativa per tirar endavant projectes n’he parlat sovint. Però ara, amb l’embolic electoral i polític que tenim, és bo que tornem a reflexionar…
En anteriors columnes a aquest mateix espai s’ha tractat el tema del PIB (Producte Interior Brut) i les seves limitacions – o, més ben dit, trampes. Per exemple, el PIB no imputa els impactes negatius de fenòmens com incendis, terratrèmols, aiguats, esllavissades, nevades, guerres, o les externalitats de l’acció econòmica, per exemple el canvi climàtic. El PIB només suma el que l’economia fa per resoldre els desastres que hem sofert. Hi ha altres indicadors alternatius que sí que ho mesuren,…
I si et digués que la frugalitat és molt més que viure amb poc i no gastar, i que pot formar part d’una cultura de creixement i millora d’una empresa familiar? Amb en Joan Vila, excursionista, enginyer industrial i en tecnologia del paper, Director General de LC Paper, president de la Comissió d’Energia de Pimec, i autor dels llibres La crisi des de la trinxera, Economia en el canvi climàtic, i el seu darrer La fi de l’abundància, parlem de com podem sortir-ne més forts…
Aquesta setmana hem tornat a percebre la idea que el President de la Generalitat té de la situació actual de la descarbonització a Catalunya. En el seu ànim de treure pit dient que a Catalunya es fa el camí renovable, va anunciar que a Catalunya s’han executat 92.000 instal·lacions d’autoconsum en llars amb una potència agregada de 1.061 MW. Acte seguit va dir que això suposa l’energia que produeix una central nuclear. No sé si ho va dir per desconeixement…
Una persona em comenta: des que et segueixo ara fa dos anys sempre dius que l’economia va malament i no es veu. Té raó, que no es vegi no vol dir que no vagi malament. El 2021 anava avisant d’un fet greu que la inflació pujaria fins el 10%. Ningú s’ho creia en aquell moment. El 2022 vaig anar dient que el nivell adquisitiu del consumidor començava a afectar la demanda de l’economia i les empreses començarien a tenir problemes…
“La de la Generalitat és una administració que és incapaç de tramitar res” Júlia Catarineu / Vicent Sanchis08/10/2023 21:00 Joan Vila és un empresari singular. Des de 1981 porta els regnes de la empresa familiar LC Paper i les ha vistes i patides de tots els colors i alçades. Sobre les espatlles carrega amb totes les crisis que s’han anat encadenant i a les quals ha fet front sense crosses bancàries. Amb imaginació i decisió. És també un pensador curiós i imbatible, i escriptor i articulista,…
Sovint es parla dels problemes que les pimes tenen per sobreviure: les dificultats de finançament, els problemes per trobar operaris qualificats, la volatilitat dels preus de les matèries primeres, de l’energia i dels preus de venda, i la complicada reglamentació que han de complir amb l’administració. Això sol anar lligat al fet que la seva competència internacional sovint no ho ha de complir. Poso l’exemple de la regulació estricta de les pintures de les joguines que han de complir els…
Aquesta setmana llegia un article que buscava les raons per les quals els que miren els indicadors de l’economia veuen que ve una catàstrofe i la població continua com si no passés res, sortint de vacances, emplenant concerts, restaurants i hotels com mai. Una explicació que donava era que durant la pandèmia la gent va estalviar i ara ho pot gastar, però a mi això no em convenç 3 anys després. L’altra és un fenomen que es diu Yolo: You…