Aquesta setmana s’han realitzat les proves de Selectivitat amb les corresponents anècdotes, enguany en forma d’errors en alguns enunciats. Molts alumnes es troben immersos en un període de nervis perquè de la nota que treguin en depèn l’especialitat que podran estudiar. Altres començaran a decidir a partir de la nota que surti, avaluant les possibilitats de cada carrera i universitat. Són uns dies il·lusionants per a molts i frustrants per a altres, en qualsevol cas determinants per al futur de la majoria de joves que continuen estudiant.
La formació que reben els joves podria ser millor, però tampoc està del tot malament. El període negre és a ESO, on el criteri d’igualació per baix que surt de l’esperit de la Logse -que coincideix amb el període de crisi de l’adolescència- fa estralls en l’ensenyament i provoca problemes de disciplina a les aules. El resultat és que, durant els quatre anys d’ESO, els alumnes no treballen tant com podrien i han de recuperar el temps perdut a Batxillerat.
Les proves de Selectivitat han coincidit amb el fet que diversos alumnes han contactat amb l’empresa per realitzar pràctiques. Un alumne prové de la universitat i demana temes i tutoria per al seu projecte de final de grau. Per fi un alumne valent que va a buscar matèries del món real, que vol veure què passa fora les aules i com s’enfronten els problemes allà! Sovint a les empreses tenim un munt de projectes en cartera, uns es podran fer i altres s’hauran de descartar. Aquest paquet de projectes hauria de ser una font d’interès per als alumnes d’enginyeria.
Coincidint amb aquest alumne de la UdG també s’ha posat en contacte una noia estudiant de primer de Batxillerat per a la tutorització d’un treball de recerca en un tema d’estalvi energètic. He quedat gratament sorprès perquè aquí també les empreses poden tenir molts temes que poden ser importants per als estudiants i perquè als instituts els subjectes tenen perill de ser repetitius. Finalment, hem concretat un període de pràctiques per a una alumna de l’Institut Garrotxa per a la primera quinzena de juliol.
Per a les empreses aquestes pràctiques sovint són una nosa, una dedicació de temps lluny de les tasques habituals, però alhora poden ser inductores de preguntes que d’altra manera no es farien, de reflexions que no sorgirien, ser l’origen de petits estudis que mai es farien. Per altra banda, és una oportunitat immensa per als joves de fer una ullada al món de les empreses, de veure què hi ha d’interessant en les seves visites, fet que els ha d’ajudar a decidir a poc a poc les seves preferències laborals en el futur. L’aproximació lenta i contínua al món laboral és molt millor que la decisió brusca de la carrera a l’endemà de la Selectivitat.
Estic descobrint que la via de les pràctiques dels alumnes i la investigació en el marc dels Treballs de Recerca a les empreses segurament és la millor via per ajudar-los en la seva formació i en la definició de les seves preferències de treball. És sabut l’èxit en la formació del personal de sanitat, tant dels metges com de les infermeres, una formació amb un component pràctic important. Qui es posaria en mans d’un metge sense cap experiència prèvia, o pujaria en un avió amb un pilot que prengués els comandaments de l’avió per primera vegada? El major dels èxits de la formació professional alemanya és la formació dual entre els centres i les empreses, mig dia a cada lloc.
El fet que les pràctiques a les empreses mostrin als alumnes què és el que és important en la seva formació laboral i que al mateix temps facin veure a les empreses quin perfil d’estudiant és més important per a elles, és l’inici de l’èxit laboral. El curs anterior a l’entrada al món del treball permet a les empreses prendre nota dels estudiants més adequats a les seves necessitats, ajudant a la seva contractació.
Sembla que ara es comença a parlar d’aquesta formació professional dual, sobretot a les grans empreses con a Seat, però caldria fer-ho extensiu a tota la formació professional i també als estudiants de Batxillerat en pràctiques de pocs dies i als Treballs de Recerca.
Pel que fa a la universitat, el meu pas per l’escola d’enginyeria de Grenoble el 1978 em va fer veure que allà les pràctiques a les empreses eren obligatòries entre el penúltim i l’últim any dels estudis. Aquí ho tenim tot per fer, la universitat viu d’esquenes al món real. És evident que és bàsic per a la formació d’un jove enginyer fer pràctiques en les empreses, veure amb els seus propis ulls què és una bomba centrífuga, una bomba de buit, una caldera de vapor, un parc de transformació elèctrica, quines avaries hi ha i com es resolen, de quina manera es fan servir els productes químics… Els temes dels projectes de fi de grau d’enginyeria haurien de sortir majoritàriament de les empreses, així com alguns dels temes de doctorat.
Així doncs, l’aproximació entre les empreses i la formació dels estudiants des dels 16 anys fins que acaben definitivament als 28 anys (a la fi del doctorat) hauria de ser el camí preferencial per a la millora del nostre teixit empresarial i per a la creació de nous llocs de treball. Es tracta de reforçar la sinergia empresa-ensenyament, una sinergia que no suma, multiplica.