La Setmana Santa va ser molt interessant des del punt de vista elèctric. Per primera vegada es va arribar a un consum mínim de 17.048 MW, nivell que feia almenys 10 anys que no es veia. Un consum tan baix s’explica pel relatiu bon temps que va fer, sense massa fred, per les vacances del comerç i de la indústria, i per la pèrdua de teixit industrial consumidor d’energia. És un consum que des d’aquest darrer punt de vista ha d’inquietar, ja que vol dir que la indústria no rutlla.
Al baix consum s’hi va afegir una elevada producció eòlica i hidràulica. El parc eòlic actualment és de més de 20.000 MW, la qual cosa vol dir que pot generar simultàniament uns 17.000 MW. Com es fa per fer entrar aquesta energia eòlica en un sistema on no hi cap? En teoria és complex, però a la pràctica el que va passar durant la Setmana Santa va ser que es van aturar els parcs eòlics. El dia més interessant va ser dilluns de Pasqua, dia en el qual el consum va ser el més baix, 17.048 MW a les 4.50. A la vista del que venia, el divendres 29 de març a les 13.30 l’operador del sistema elèctric va obligar a les centrals nuclears abaixar la seva potència des de 7.080 MW fins a 5.976 MW a les 21.40, cosa inaudita en la història elèctrica espanyola: les centrals nuclears eren intocables, sempre s’havia dit que no podien treballar a règim parcial, cosa que sí fan les franceses.
Doncs bé, en aquesta situació, i amb les centrals de generació convencionals de gas de cicle combinat i les de carbó funcionant al seu mínim de manteniment (per suportar qualsevol imprevist de generació a la xarxa), amb l’única generació hidràulica per l’enorme cabal dels rius, l’operador va decidir també aturar el 80% de l’energia eòlica. Durant tres dies el sistema no va aprofitar 636.697 MWh, l’energia que consumeixen 600.000 persones durant un any.
Integrar les energies renovables en el sistema no és una cosa fàcil i requereix molta tecnologia i inversions. A Espanya aquest camí s’estava fent de forma exemplar fins que va arribar aquest ministre d’indústria analfabet. El camí per a la integració de molta energia eòlica, fotovoltaica i solar termoelèctrica, energies intermitents, demana fer moltes accions. La primera és l’augment de la tecnologia d’emmagatzemament convencional, la hidràulica de bombeig des dels 2.800 MW actuals fins els 6.300 MW previstos. La segona cosa és l’augment de l’exportació mitjançant la construcció de dues línies noves, la MAT de la Jonquera i una altra que s’ha de fer al costat occidental dels Pirineus que han de permetre exportar fins a 7.900 MW. La tercera és la transformació de bona part de la calefacció per geotèrmia amb consum elèctric de nit. La quarta és un canvi en la política tarifària radical que impulsi el consum en hores vall. I la cinquena és la venda de un milió de cotxes elèctrics que consumeixin electricitat de nit. Amb totes aquestes accions el sistema elèctric espanyol pot admetre fins a 30.000 MW eòlics, objectiu que el país s’hauria de posar com a bàsic pel futur.
Mentre la MAT no està connectada, mentre no hem fet els deures en els altres aspectes per assimilar l’energia eòlica, s’haurien de prendre solucions dràstiques. La millor d’elles és l’aturada total del parc nuclear durant els mesos d’hivern, des de novembre fins abril, període que és quan hi ha la màxima generació eòlica. Aquesta és una proposta que pot semblar exagerada, però a la vista del que aporta aquesta energia a la societat, amb els mateixos preus que la generació amb gas, i molts més riscos, sembla una solució raonable i equitativa amb el repartiment d’esforços al sistema.
L’endemà d’aquest daltabaix elèctric Joan Martí, portaveu de la Plataforma No a la MAT, va publicar un article a la premsa de Girona explicant els foscos interessos en la construcció de la MAT i la seva no conveniència. Ell, molt atent als problemes elèctrics, no s’havia adonat que durant quatre dies l’energia eòlica no s’havia pogut evacuar a Europa per no tenir disponible la connexió. Explica que la línia no és necessària perquè ja s’ha vist que el tren d’alta velocitat funciona sense necessitar-la. Oblida dir que el tren s’ha aturat almenys quatre vegades per problemes elèctrics derivats de la interinitat elèctrica i que mai encara han passat dos trens simultanis pel mateix tram elèctric, quan la previsió és que n’hi passin quatre. Diu també que els francesos són més bonics que els catalans pel fet que allà han soterrat la MAT fins a Baixàs i aquí fins a Santa Llogaia. No deu saber que hi ha la mateixa distància de la frontera a Baixàs que a Santa Llogaia. En fi, despotrica a tort i a dret contra tots els polítics que han acabat tenint càrrecs en les empreses elèctriques, aspecte aquest en el qual també estic d’acord.
Comença a fer riure aquest moviment del no a tot. En principi el moviment pretén defensar un model elèctric renovable però, quan es tracta d’impulsar l’energia eòlica, canvia d’opinió. Està en contra de centrals de generació de cicle combinat, en contra de pantans hidràulics, en contra de parcs eòlics, en contra de l’exploració de shale gas, en contra de les línies elèctriques,… i estic convençut que, si els ho pregunto, també estaran en contra del meu cotxe elèctric.
Ni la societat pot acceptar un decreixement de l’economia amb els efectes que estem veient que té, ni pot suportar més bajanades que impedeixin la modernització del teixit empresarial i del sistema energètic.