Aquests dies em miro astorat la quantitat de gent que ha pujat a la vall de Camprodon. No és que em sorprengui que a la vall hi hagi el ple total, i és que això ja ho havia vist en altres anys, el que em sorprèn és que la gent ha decidit estalviar no fent viatges llunyans, anant més a prop, i que això ho fan tant els que tenen problemes econòmics com els que no. Definitivament l’economia és una varietat de la psicologia on les modes s’encomanen fàcilment. Per Nadal es va decidir que no hi hauria campanya i la gent no va comprar, i aquesta Setmana Santa hem decidit fer 4 dies de vacances a muntanya i a l’interior, i tothom cap allà. No em preocupen aquestes modes, el que em fa pensar és la facilitat en deixar-nos arrossegar pels esdeveniments, aquesta simplicitat en passar de l’eufòria a l’enfonsament més profund. Em costa esforç trobar algú que vegi la part positiva en la societat i en l’economia d’avui, cosa que m’amoïna.
Vaig llegir fa poc al ministre d’Industria francès que es lamentava del tipus de canvi de l’euro amb el dòlar a 1,30 $/€. Deia que, si el dòlar es canviés a 1,10 $/€, els beneficis d’Airbus pujarien en 1.000 milions d’euros i de rebot l’economia francesa pujaria un 0,5% en el PIB. Això em va fer veure la importància que tenen per a certes economies les grans empreses. Fa poc hem sabut que el grup Volkswagen pretén que Seat fabriqui 1.000.000 de vehicles anuals, quan ara mateix en fa 350.000. Si Martorell arriba a 550.000 vehicles i la resta els fabrica a l’exterior però amb el disseny d’aquí i amb components d’empreses catalanes, aquesta mesura pot ser, per ella mateixa, la solució a l’economia catalana. El pes de l’automòbil a Catalunya és entre el 15% i el 18% i, si hi dediquem l’esforç proporcional en formació i infraestructures, pot ser la locomotora de l’economia catalana. Només cal creure-hi.
Un altre punt fort a l’economia catalana és la programació i les noves tecnologies. La penetració d’Internet a la societat catalana podria anar millor, aniria molt bé si hi hagués fibra òptica arreu i no aquesta misèria d’ADSL que ens va endossar Telefónica en el seu moment. Però el que hi ha no està malament i només cal donar una ullada per entendre-ho.
Viquipèdia és l’enciclopèdia a Internet que ha esborrat totes les grans enciclopèdies. El dia de la mort de Chávez o el dia que es va elegir el nou Papa de Roma, al mateix moment de conèixer-se la notícia, ja estava penjada a Viquipèdia. Doncs bé, la Viquipèdia en català va ser la primera en llengua no anglesa i avui és una de les més actives al món digital. La Viquipèdia catalana té 398.000 articles, uns 52,4 per cada mil habitants. La francesa en té 1.368.000, uns 20,8 per mil habitants, l’alemanya en té 1.569.000, uns 19,1 per cada mil habitants, i l’espanyola en té 979.000, uns 20,7 per cada mil habitants, en el supòsit que la resta d’hispanoparlants d’Amèrica llatina no actuïn a la xarxa. La intensitat de la Viquipèdia catalana està fora de dubte.
Al món hi ha 2.095 milions d’usuaris d’Internet, un 30,2% de la població mundial. A Espanya aquest percentatge és del 62,2% i a Catalunya el 70%. El català com a llengua es troba en el lloc 26 en nombre de pàgines i en el número 19 per pàgines per habitant i, segons Google, el català es troba entre el lloc 10 i 15 com a llengua. Pel que fa al domini .cat, la seva evolució és continuada, passant des de 19.693 dominis el gener de 2007 fins als 61.402 dominis aquest darrer gener, una evolució proporcional en els anys. Si analitzem la qualitat d’aquests dominis .cat podrem observar que aquests dominis tenen una densitat de1800 gTLD, mentre que el .com té una densitat de 250, el .net de 400 i el .info de 180, cosa que explica que el seu ús és concentrat, amb fort contingut.
Tot això no ho explico pas per fer una apologia del català a Internet, ho cito per fer veure que el potencial de l’economia catalana és enorme, que només ens hem de posar a treballar i a concentrar esforços en la mateixa direcció per obtenir resultats. Cert, les misèries en el món de l’administració no conviden a ser optimista, el tancament d’empreses i la supressió de llocs de treball ens enfonsen en el pessimisme més absolut, però no ens hem de deixar arrossegar pel pensament que no ens en sortirem.
Tinc la impressió que no sabem actuar en positiu i això fa que es dispersin les nostres forces. Sovint fem veure les nostres mancances en formació professional, la manca de prou matèries en noves tecnologies i de la qualitat de l’ensenyament: falten programadors a milers. Però no diem res del treball que pot fer la gent formada en lletres en el desenvolupament d’Internet. La majoria de continguts en les pàgines web requereixen la mà d’una persona experta en llengua, en història o en geografia. Dirigir una part del seu treball cap aquesta xarxa ajudaria al seu desenvolupament i a la millora de la qualitat.
Les branques no ens deixen veure el bosc, ens trobem completament embardissats, per la qual cosa cal treure el podall o la màquina d’esbrossar per fer net, veure-hi millor i avançar. Ja sabeu que a mi m’agraden les metàfores de muntanya, no les marineres. I a muntanya, quan hem traçat un camí i l’hem desbrossat, el marquem perquè la gent no es perdi, el mesurem amb GPS, en fem la fitxa tècnica perquè la gent l’utilitzi i impulsem la seva difusió perquè, una vegada ja hi passa la gent, el camí es manté net. Això és el que cal fer a la societat i ara tot just toca desbrossar, fer net. Però el camí ja l’hem vist, no estem perduts.