Barcelona ha albergat aquesta setmana la fira internacional de tissú. La fira, de 3 dies de durada, va acompanyada d’un congrés tècnic que dura 4 dies, essent el més gran i complet que es fa en aquests moments al món. L’esdeveniment es fa cada dos anys afegint-hi entre mig un petit acte a Miami i un altre a Shanghai. Des que es va començar a fer la fira a l’any 1993 sempre s’havia fet a Niça (França), aprofitant que la ciutat estava buida de turistes durant el mes de març. Niça era valorada pel clima suau, pels hotels, pels restaurants i pel mar. Heus aquí, però, que l’empresa organitzadora de l’esdeveniment va voler fer un salt endavant i ara fa dos anys va triar Barcelona com a millor lloc per fer la nova fira. Barcelona reuneix el mateix clima suau (mediterranean flavor, diuen ells), una ciutat patrimonial, una xarxa d’hotels moderns i diversos (no demodés com els de Niça), un paquet innumerable de restaurants, un ambient agradable i acollidor, un recinte firal modern, un aeroport a 8 km de la fira amb connexions directes a EUA i a moltes ciutats d’Europa, un bon preu i,… el Barça.
Tot això va pesar a l’hora de triar Barcelona en lloc de Niça o una altra ciutat europea, fet que no va agradar als italians de Lucca. Aquesta ciutat és el centre de producció de paper tissú i de maquinària més gran del món. En ella es concentra la part més important de la fabricació de paper tissú. Quan la fira es realitzava a Niça ells agafaven alguns clients, amb els que estaven treballant en noves ofertes de màquines, i els portaven en cotxe fins a Lucca per veure les seves instal·lacions. L’operació demanava quatre hores d’anar i quatre de tornar. El trasllat de la fira a Barcelona ha impossibilitat aquesta acció fent que els constructors de maquinària de Lucca, uns 10 però amb la meitat de la facturació del sector, fessin el boicot a la fira de Barcelona. La seva rebequeria els ha portat a organitzar un esdeveniment competidor pel mes de juny, a no venir a la fira de Barcelona i a sostreure part del públic potencial. Malgrat aquest fet, la fira ha estat visitada per 1.037 persones provinent de 97 països i hi ha hagut 175 companyies expositores, 54 de les quals ho feien per primera vegada. Mai abans la fira havia tingut aquestes dades, essent confirmada per a la nova edició del 2015. Les companyies de Lucca també hi eren presents enmig dels passadissos dels altres stands, a les taules del bar o a fora en algun restaurant. Jo em vaig haver de trobar amb 3 d’elles, fent les reunions com si fóssim indigents, en qualsevol lloc, cercant cadires de forma improvisada.
Per a mi la fira ha estat un esdeveniment de molta feina, havent d’anar a escoltar les ponències del congrés, trobant clients espanyols i estrangers, reunint-me amb proveïdors per explicar la nova situació del mercat, i havent de fer les trobades amb proveïdors tècnics per resoldre aspectes puntuals dels nostres equips, per preparar inversions futures pels propers tres anys o per conèixer nous avenços tecnològics que puguin millorar la producció i el producte. Una fira és això, una immersió profunda en el sector que serveix per orientar l’acció empresarial pels propers anys. Té molta part d’estratègia.
En el meu cas la fira va coincidir amb la visita de clients estrangers que visitaven per primera vegada la fàbrica. Així durant la fira vaig haver de combinar ser a la Gran Via i a Besalú. Van venir clients de Canàries, Sud-àfrica, Islàndia, Marroc i Estats Units, subministradors de pasta de Suècia i de Finlàndia, i fabricants de maquinària de Lucca. L’ambient en tots aquests dies ha set de molta intensitat, resolutiu en alguns casos i explicatiu en d’altres. Tots els visitants a la fàbrica han quedat meravellats de la infraestructura de les nostres instal·lacions i les del país, de la tecnologia i de l’adaptació a cada client. En molts casos els clients van venir o van marxar en AVE, que agafen a l’estació de Figueres, acció que reforçava el nostre lideratge tecnològic.
Tenim un país fàcil de vendre i la gent de fora té ganes de comprar, els agradem. Els primers clients sudafricans van venir el divendres i el diumenge ja van anar a veure al Barça. Els segons clients sudafricans em van dir que volen venir a Montmeló a veure la fórmula 1 amb l’Alonso, un client nordamericà va quedar enamorat del paisatge i pensa portar la família de turisme a l’estiu i un altre client nordamericà ja coneixia l’Escala.
Un em comenta la diferència del nostre tracte amb els xinesos, la facilitat de comunicació amb anglès amb nosaltres i la dificultat d’entesa amb els xinesos amb un anglès tot especial. Em parlen de les màquines xineses com un pas imprescindible quan es comença sense capital, però amb una vida efímera de 4 o 5 anys, quan una màquina europea té una vida de 25 o 30 anys; m’expliquen coses de rodaments amb boles toves, no endurides, tecnologia de fa 100 anys, perills en seguretat en el treball…
Barcelona és ara mateix un dels millors llocs del món per fer-hi congressos. Düsseldorf podria ser millor si tingués el clima i la gent d’aquí, però no és el cas. El port ens ajuda a sortir amb facilitat a fora i les connexions amb l’aeroport cada vegada ens porten més clients. Estem construint un país industrial i de serveis dels millors del món, molt competitiu, amb la qual cosa no tardarem massa en veure els resultats. Mentrestant els italians van fent rebequeries.