Aquesta setmana hem vist com l’empresa on treballo ha patit un impagat indescriptible. Un client de Manresa, Paper Converting S.L. , amb El Sr. José Luis Escamilla Gonzalez de gerent, ha decidit no pagar el crèdit proveïdor amb L.C.Paper 1881 S.A. perquè el crèdit que mantenia li semblava insuficient. Amb un risc de Crèdit i Caució de 90.000 euros pretenia tenir un crèdit superior a 600.000 euros sense aportar cap més garantia que la seva paraula. Davant la resistència de L.C. Paper d’augmentar o mantenir el crèdit ha decidit no pagar el deute que mantenia amb aquesta.

Doncs bé, no n’hi ha hagut prou amb impagar el deute corrent que ha fet retrospectiu el pagament dels mesos vençuts de gener i febrer. Tot això tenint saldo al seu compte de Banc de Sabadell. És una estafa com una catedral, amb la connivència de Banc de Sabadell que es fa el desentès tot i que té en les seves mans la documentació que acredita que el crèdit forma part de gènere entregat, manipulat i venut a clients sense el mínim problema.

Un país que pot fer actes com el d’aquesta naturalesa no pot anar bé. Si una acció com aquesta no és rebuda per l’administració judicial com una estafa amb caràcter penal, difícilment l’economia podrà sortir endavant, essent impossible establir la confiança mínima per permetre transaccions comercials amb certa fluïdesa. Si a cada client li hem d’exigir les mateixes garanties que els bancs ens exigeixen a tots, les relacions comercials entre empreses no seran possibles.

Empresaris com aquest senyor han de ser expulsats de l’economia del país. I és d’aqui,  de la Catalunya central. No us fieu d’ell i, si us paga en metàl·lic, analitzeu els bitllets.