Dilluns es va publicar la dada de l’atur registrat. Continua baixant, tal com ho va fent en els darrers estius, fins al mes de juliol. Al mes d’agost tornarà a pujar. L’observació de la figura de la corba històrica de l’atur mostra que, a partir de l’any 2008, només sabem crear treball durant els mesos de l’estiu quan arriba la temporada turística. Si a la corba de l’atur hi afegim la de l’activitat econòmica es poden treure més conclusions. Normalment, quan l’activitat econòmica creix l’atur ha de baixar, i a la inversa. Això és el que va fer l’economia entre el juliol de 2010 i el febrer de 2011. A partir d’aquest mes aquest mecanisme s’ha espatllat, l’activitat econòmica baixa i l’atur també. És clar, direu, l’atur baixa perquè ha començat la temporada turística. Cert, però, per què això no es reflecteix en els índexs d’activitat econòmica? Per què continuem decreixent lleugerament?
La frenada en l’activitat econòmica no és exclusiva només d’Espanya, és gairebé generalitzada en el món econòmic. Si mirem els índexs de manufactura (superior a 50 reflecteix alça d’activitat i per sota 50 es considera regressiu), durant els mesos de maig i de juny, a França l’índex ha passat de 54,9 a 52,5, a Itàlia de 52,8 a 49,9, a Gran Bretanya de 52,1 a 51,3, a Espanya de 48,2 a 47,3, a Alemanya de 57,7 a 54,6 i a la zona Euro de 54,6 a 52. Fins i tot a Xina l’índex baixa de 51,6 a 50,1 i només als Estats Units puja de 53,5 a 55,3. Si el mateix el mirem pel sector serveis observarem caigudes més importants a França i a tot Europa on la caiguda és des de 56 a 53,7, menys a Espanya on la caiguda va de 50,9 a 50,2 per l’arribada del turisme. La frenada és global i els economistes han quedat sorpresos.
La veritat és que no entenc la seva sorpresa. Fa temps que els que anem seguint el món de l’energia estem avisant que els canvis en aquest àmbit són estructurals, que res serà com abans i que l’economia en sortirà modificada completament. Però és com predicar en el desert. Un economista d’aquests mediàtics va tenir la barra de respondre’m que ja trobarien una altra cosa per suplir al petroli i es va quedar tan ample.
La compra de petroli i gas a Espanya l’any 2010 va suposar destinar el 3,5% del PIB quan el petroli anava a 80 $/b. Ara que va a 110 $/b suposa destinar el 4,7% del PIB i, quan arribi a 120 $/b, hi haurem de destinar el 5,2%. Si un dia arriba a 200 $/b el recurs que hi haurem de destinar serà del 8,8%. És un camí catastròfic. Mentre ho escric tinc els cabells de punta de l’espant que m’agafa. Com volem que l’economia creixi si hem d’anar destinant percentatges semblants del PIB a la compra d’energia? És el camí de l’empobriment generalitzat.
M’he preguntat sovint la raó per la qual els economistes no es prenen de forma seriosa aquest tema de l’esgotament del petroli. Evidentment si ells no s’ho prenen seriosament menys ho faran els polítics, especialistes en amagar el cap sota l’ala i en no buscar-se complicacions. Des de l’any 1980 l’extracció de petroli de pous convencionals a terra és constant, no creix. L’augment de la demanda de petroli des de llavors s’ha fet amb pous a dintre el mar, pous convencionals, com els del golf de Mèxic. Però a partir de l’any 1995 tampoc donen l’abast a subministrar tota la demanda mundial de petroli. La nova demanda de petroli es va subministrant amb petroli provinent de pous a gran profunditat i de terres bituminoses de Canadà, ambdós procediments de cost elevat. Tenen raó els economistes quan diuen que no ens quedarem sense petroli, però no diuen a quin preu. El preu del petroli serà continuadament creixent fins que no s’abaixi la demanda, fet que acabarà passant.
L’augment de preus del petroli afecta de ple a tota l’economia. Per exemple actua directament sobre els preus del menjar pel fet que els adobs estan lligats a l’energia i perquè els sistemes de plantació, recol·lecció i transport depenen del petroli: en un any l’índex de preus del menjar al món ha pujat un 35%, amb la convulsió que això representa en molts països.
Essent tan greu el que ens ve a sobre, per què el sector econòmic i polític no s’ho ha agafat de forma seriosa? L’única resposta que tinc és la de l’actuació de l’Agència Internacional de l’Energia. Aquesta agència fa previsions d’estocs i de preus pels anys que vénen. Les seves previsions sempre són conservadores per no alimentar l’especulació futura de preus.
L’economia mundial s’ha vist afectada per l’augment del preu del petroli durant aquest 2011 i això alterarà el consum que alhora relaxarà els preus del petroli. I tornem a començar. El preu del petroli és una llosa sobre l’economia i l’única solució és fer més petita aquesta llosa, fer més suportable aquest augment de preus. Quan més aviat es comenci a aprimar la llosa més aviat crearem treball.
Podem sobreviure amb menys consum de petroli? Rotundament sí. A la comissió d’energia de Pimec demostrem que el sistema elèctric pot ser renovable de forma important, que es pot passar una part del consum fòssil de calefacció a geotèrmic, que l’estalvi en la indústria pot ser significatiu, que hi poden haver un o dos milions de cotxes elèctrics,É millorant el rendiment energètic del país des del 75% fins el 85%. Quedarà per resoldre el transport que, ai las, no té cap vareta màgica: una mica ferrocarril, una mica elèctric, una mica biocarburant,É i una bona part sense. Serà el retorn a l’economia local. La mesura de limitar la velocitat de 120 a 110 havia estalviat un 0,04% del PIB. Era per menysprear-la?