Insisteixo sovint en que el benestar que tenim és fruit del valor afegit que l’economia és capaç de desenvolupar. Des de la passivitat, des del sofà, no es crea valor, i sense això no hi ha benestar. Per aquesta raó és important el treball que crea valor. Al món de l’economia en diem productivitat total dels factors: l’economia del desenvolupament, de l’eficiència, de la recerca i de la innovació. La història ens mostra que bona part d’aquesta productivitat es deu a l’ús de l’energia, tant quan es va inventar el foc, com quan es va utilitzar la tracció animal, la hidràulica o l’eòlica. Però el gran salt que va fer la humanitat en productivitat va ser quan es va saber dominar l’energia fòssil. Allò va permetre que la màquina s’estengués arreu, que acabés naixent l’electricitat, la telefonia, l’automòbil, l’avió, el vaixell… Productivitat és doncs, en bona part, sinònim d’energia.

Vaig començar a treballar a Papelera la Confianza el 1981 i la productivitat era de 72.000 €/any per persona (euros d’avui). Aquest 2025 serà de 585.000 €/any per persona, 8 vegades més, tot i la mateixa activitat. Quina és la història d’aquesta productivitat?

Conté quatre fases. La primera fou la de 1981 a 1990, després del segon xoc petrolier i de l’arribada de la democràcia. Tant els costos energètics com els nous drets laborals van fer miques els marges industrials. La solució va ser fer més amb el que es tenia, una acció frugal. Sense crèdit bancari, va fer falta imaginació, coneixement i esforç per modificar la línia de producció de la ‘màquina 1’, amb els mateixos operaris i enginyeria interna. Es va passar de 3.400 tones/any a 14.000 t/any incorporant maquinària d’ocasió, modificant, estalviant energia i construint una màquina de recobrir paper amb polietilè per extrusió.

La segona fase fou purament energètica. La crisi de la pesseta al 1992 va suposar una pèrdua greu de competitivitat que es va resoldre amb la central de cogeneració amb un motor de 6,5 MW. Allò va ser clau per començar un camí on l’eficiència energètica ha estat sempre present. L’èxit financer, tecnològic i d’equip humà va ser impressionant, fet que va impulsar l’empresa a fer més inversions amb els propis esforços. Així es va ampliar la central amb un nou motor de gas de 6 MW, es va fer el parc d’alta tensió de 132 kV i es va construir la màquina 2, sempre amb el far de l’eficiència energètica. Així va ser com es va superar la crisi dels 90.

La tercera fase va ser tecnològica i energètica. La globalització feia veure que la productivitat  de l’empresa no seria suficient per afrontar la nova situació. Així el 2006 es va decidir ampliar capital per constituir el que ara coneixem com a LC Paper i començar un projecte d’inversió de 18 milions d’euros amb una nova màquina de paper tissú. Va posar en marxa el 2009, en plena crisi immobiliària. El guany de productivitat i d’eficiència energètica van ser notables, amb un estalvi energètic del 30% gràcies a una patent pròpia que envia els gasos del motor directament a assecar el paper. Aquell procés en va engegar d’altres, com el desenvolupament de productes amb menys recursos: una tecnologia per fabricar paper d’una sola capa que es comporta com dues, amb una reducció de recursos del 17%, i amb el naixement el 2018 de l’operació d’integració vertical, fabricant el producte acabat, llest per a distribuir. Aquesta activitat també va portar associada una nova patent per embalar el producte en caixes de cartró, obviant el plàstic. Fruit de la penetració d’aquests nous conceptes en producte, va néixer a l’any 2023 la planta de manipulació de Fornells de la Selva exclusivament per rotlles higiènics amb paper no blanquejat en caixes de cartró pels mercats nord-europeus amb transport per tren intermodal.

La quarta fase és on ens trobem avui, amb el repte d’executar una transició energètica important arran dels dubtes regulatoris de la cogeneració, alhora que els mercats de matèries primeres son terriblement volàtils, complicant la gestió. Per això vam començar a explorar solucions renovables, presentant el 2015 el projecte per un parc solar de 4 MW, la instal·lació d’una caldera de biomassa el 2017 i, des de 2021, empenyent per encaixar les peces que falten per poder parlar d’una solució energètica holística.

Finalment, aquest 9 de juliol es va connectar el parc fotovoltaic a la fàbrica. És, a dia d’avui, el major parc fotovoltaic de la província. Aporta el 17% de l’electricitat que la fàbrica necessita. Al mateix temps s’està executant un projecte amb fons Next Generation (PERTE de circularitat) per substituir les fibres vegetals per altres reciclades i s’està treballant per trobar una sortida a la generació renovable de calor.

Però el parc actual només produirà 6 GWh dels 35 GWh que necessita la fàbrica, per la qual cosa, si es vol autoconsumir tota l’electricitat, faria falta una generació fotovoltaica de 22 MW amb 85 MWh de bateries, tot un repte pel futur.

Explicat tot això, si la fàbrica vol sobreviure, és vital que continuï desenvolupant solucions per tenir els menors costos d’energia, amb la creació de nous mercats sostenibles, donant valor a una manera de fer diferent, amb menys recursos, zero carboni, zero residus i zero aigua. Aquesta és l’escala del repte industrial on els europeus estem immersos.

La lliçó és: la supervivència econòmica i poder pagar les noves prestacions socials que es generen cada any, només és possible si sabem generar més valor afegit, amb menys matèries primeres, menys energia, més recursos renovables i locals, més automatització i més innovació de producte i comercial. És la nostra història, i la meva, de 47 anys de professió.