La pregunta és retòrica, perquè és segur que els joves hauran de resoldre el món que els haurem deixat. Una cosa diferent és si ho tindran fàcil o no, si serà curt o llarg, si hauran de patir més o menys.

Es diu que tenim la generació més ben formada de la història, frase que no deixa de ser un tòpic. Que hagin passat moltes hores a l’aula no és sinònim que hagin après el que han d’aprendre per resoldre el seu futur, per exemple a ser resilients. Tinc especial mania amb el concepte de proporció que s’explica a sisè de primària. Fa anys que pregunto als mestres per què en lloc d’aprofundir en el concepte el salten explicant la regla de tres, quan al currículum no hi és. La resposta és que així és més fàcil avançar temari. Sí, però no han copsat el concepte de proporció, ni de relativitat, bàsics per la vida actual: quan van a comprar, son incapaços de veure que un producte és més car que un altre. No se’ls acut que el preu l’haurien de dividir pel contingut (kg, litre o metratge).

Deixant les meves coses, un altre aspecte que és conegut és la poca lectura que fan els joves. Expliquen que els mateixos mestres novells no llegeixen més enllà de 160 caràcters, que els avorreix la lectura llarga. Com pot una persona arribar a tenir criteri, a reflexionar, si no llegeix? O ensenyar a llegir? Afegim-hi el fet que per la seva formació els joves ho volen tot al moment, que es cansen aviat de les coses i canvien molt de feina fent de tasta-olles, fet que els impedeix arribar a tenir un nivell de coneixement a la feina notable i arribar a ser bon especialista.

La Fundació Vall de Camprodon em va adjudicar enguany un jove de 4rt d’ESO per ajudar-lo a resoldre l’elecció del camí a seguir en el batxillerat. Com l’any passat, em van assignar un noi que volia fer enginyeria, bo en matemàtiques, amb coneixement d’anglès, curiós, lluitador i amb ganes de ser-ho. Poca cosa hi puc fer si no és aprofundir en la vocació que ja té. Seria millor que em passessin tot el curs a veure si en puc pescar algun altre… penso cada any. Al juliol és temps de pràctiques de joves universitaris i aquest any a l’empresa n’hi ha dos que fan enginyeria i estic emocionat del nivell i ganes en que els veig. Durant tot l’any tenim joves en pràctiques de segon cicle d’administració, joves que continuaran estudiant ADE o econòmiques. Per tant, sí, hi ha bons joves ben formats, existeixen. El problema és que, enmig d’una escola que preconitza que el més important és ser feliç, que el nen aprendrà quan en tingui necessitat, que no cal demanar-li esforç, és molt difícil que el conjunt d’alumnes acabin la seva formació amb el nivell adient. Els que jo conec són joves amb famílies que tenen clar que cal fer un esforç per arribar a una formació desitjada.

Però hi ha més coses: la mania d’igualar els alumnes per baix, frenant els que més poden avançar, aprovar encara que no s’assoleixi el nivell mínim, acaba repercutint en el nivell mig de tots. És per això que les capacitats de molts alumnes quan arriben a batxillerat, i més tard a la universitat, no són suficients.

Aquesta manca formativa es pot resoldre amb un batxillerat específic, com el Batxibac (doble batxillerat amb el francès), el batxillerat internacional (doble batxillerat amb batxillerat internacional), l’ensenyament alemany de Gymnasium (des de 5è de primària a 2on de batxillerat), i el batxillerat Dual americà (la part en anglès es cursa online). Això està només a l’abast de les famílies que tenen centres específics a prop i que ho poden pagar. Amb la pèrdua de nivell de formació s’està fomentant la privatització de l’ensenyament, cada vegada més lluny d’acabar amb el privilegi elitista que pretenia la Logse el 1990. Una solució a això seria que a cada comarca els millors alumnes d’ESO de tots els instituts constituïssin un grup de batxillerat amb el fi de promoure l’excel·lència dels més capacitats, i acompanyar-los a triar el millor itinerari formatiu.

Hi ha molts més exemples de joves que triomfen en diferents aspectes, com en robòtica, amb la competició VEX Robotics en la que participen en campionats d’excel·lència a tot el món, o Robolot, una associació nascuda el 2001 amb voluntat d’impulsar l’aprenentatge de la tecnologia en àmbits de programació, robòtica educativa, sostenibilitat energètica i projectes STEM. En el món empresarial hi ha activitats per acompanyar joves emprenedors. Un programa d’èxit és el de Search Funds, finançament privat que fa possible que joves emprenedors busquin empreses amb problemes de relleu generacional, o amb dificultats de supervivència, i vegin l’oportunitat de rellançar-les. Els fons mantenen els joves durant el temps que fan la cerca i els ajuden després en la implantació i és un èxit al món.

Però tornem a la pregunta: estem formant joves en excel·lència per dirigir el futur? Sí, però pocs, no els fem visibles i això no promou de forma suficient que altres s’afegeixin al carro. Si el sistema s’entossudeix a amagar el fracàs escolar aprovant sense mínims, obviant l’esforç per aprendre, si a sobre no acompanyem els que més poden a fer el millor camí formatiu, el resultat és continuar amb la pobresa política i la dels dirigents del país (empresaris inclosos). Una altra conseqüència és que els més formats marxen a un altre país a buscar la seva oportunitat, perdent així els recursos que els hem destinat. La caiguda pel tobogan de la misèria està assegurada.

Ara més que mai és hora de fer visibles els referents de joves excel·lents que mostrin una actitud de lluita que pot ser útil perquè, els que tenen bones capacitats, acabin de fer el pas per assolir el màxim nivell.