En l’article anterior parlava de la necessitat de disminuir el pes del turisme en l’economia catalana per fer possible que es desenvolupi la indústria. Explicava llavors que la millor facilitat de desenvolupament del turisme per raons financeres i de menys complexitat de mercat, i de coneixement, era un obstacle per al desenvolupament de la indústria: l’economia és com l’aigua, va on ho té més fàcil, escrivia.

Tothom sembla tenir clar, fins i tot el mateix sector turístic, que la quantitat de turistes a Catalunya sobrepassa la capacitat de recursos de l’economia i de la societat i és incapaç d’aportar el valor afegit suficient per mantenir els serveis bàsics de la societat espanyola. En part perquè molts llocs de treball son  de baix nivell de coneixement, també perquè hi ha un fragment d’aquest treball no declarat. Un fre al desenvolupament vindrà pel nou control d’hisenda sobre les pimes, el Verifactu, l’obligació d’enregistrar totes les factures i enviar-les a hisenda, fent difícil una comptabilitat creativa, amb modificacions posteriors. Un sistema semblant, el SII, ja funciona des de fa anys a les mitjanes i grans empreses. El resultat serà un fre a l’economia oculta, el tancament de molts establiments petits i un augment de preu dels serveis turístics.   

El 2016 hi va haver 18 milions de turistes estrangers, mentre que el 2024 han estat 20 milions, en un ritme que sembla que s’ha estabilitzat. D’aquests turistes estrangers, només 3,35 milions provenien de fora d’Europa, i 1,4 milions van venir per negocis o per motius professionals. Els turistes estrangers haurien de baixar novament fins a 18 milions que hi havia a 2016 si es vol controlar la situació.

El debat sobre l’ampliació de l’aeroport es centra just en aquest punt. No cal arribar a 70 milions de passatgers, cal que vinguin més persones de lluny a fer negocis i a visitar-nos per motius professionals. La modificació de l’aeroport ha de fer possible el trànsit d’avions grans, fent que s’enlairin per la pista llarga actual direcció Gavà o allargant la pista curta. El que no és necessari és augmentar la capacitat de l’aeroport perquè els recorreguts per sota de 1.600 km en el futur es faran amb tren.

La penetració tan gran i ràpida del turisme en els darrers anys ha comportat un augment notable de la població immigrant, amb l’accentuació dels problemes d’habitatge, de serveis, com salut i ensenyament, de recursos com l’aigua, a més de la concentració en certes àrees urbanes, amb la consegüent transformació cultural i econòmica.

Algun polític planteja que no es pot frenar el turisme perquè significarà un augment de l’atur. És una certesa palpable, raó per la qual fa anys que explico que, en la transició cap a una nova economia, caldrà una reconversió de llocs de treball des de sectors amb atur a altres sectors amb necessitats. Però el que no pot ser és que aquest  argument de pèrdua de treball ens condemni a una pobresa irreversible pel fet que estem clavats econòmicament a sectors que no aporten prou valor afegit. No ha de ser massa difícil reconvertir un cambrer o un ajudant a un operari de la construcció. Sabem que cal rehabilitar 2 milions d’habitatges i construir-ne 80.000 de nous. La construcció nova demanaria uns 70.000 operaris nous durant 5 anys. Per a la rehabilitació durant 15 anys necessitaríem 12.000 operaris més. Si dels 400.000 treballadors lligats a l’hostaleria en perdem uns 40.000, per l’ajust des de 20 a 18 milions de turistes, no sembla pas exagerada la reconversió al món de la construcció i al món de la indústria.

Aquesta reconversió de l’economia és fonamental per fer la transició energètica i econòmica. Cal adaptar el teixit a les noves situacions de l’economia i els recursos humans seran molt importants per continuar pagant l’estat del benestar. Això demana controlar l’atur i l’absentisme, programar una formació professional per treballadors d’altres sectors, i potenciar molt més la formació professional de cicle superior.

Com es pot reconvertir el turisme a visitants amb més despesa? Posar una taxa turística elevada pot no ser suficient. Una acció diferent seria la d’apujar l’IVA del turisme. A Espanya, a Itàlia i a França aquest IVA és del 10%. A Portugal els hotels son al 6%, la restauració al 13% i el càtering i pisos turístics al 23%.

Es pot fer més per impulsar la industria? Segur, però hi ha d’haver la voluntat de fer-ho, interioritzar que la indústria aporta coneixement, valor afegit i benestar. I avui no és així, car encara es veu la indústria com un sector negatiu per a la societat. En alguns materials educatius, l’estereotip de la indústria encara és el dibuix de la nau amb una xemeneia amb fum negre…. L’estereotip no és l’electrònica, ni les energies renovables, ni la química de l’hidrogen, ni la fabricació de cotxes… és la producció elèctrica amb carbó.

Cal prendre mesures per facilitar la indústria, com augmentar la velocitat de permisos urbanístics i ambientals, deduir de la base impositiva el valor de les noves inversions, deixar llibertat d’amortització a les inversions en maquinària, afavorir fiscalment la descarbonització i la recerca aplicada, fer que el sector públic compri només productes baixos de carboni, impulsar més els crèdits per inversions per mesures de sostenibilitat. Només son idees per si es vol continuar sent industrials: els polítics catalans diuen que hem d’arribar al 25% del PIB industrial, però no s’adonen que son ells els que impedeixen el camí per arribar-hi.