La mentida energètica: Viure a Roma o a Uruk
La setmana passada Gemma Calvet, va publicar un article amb el mateix títol: la mentida energètica. És un text important perquè, més enllà del seu punt de vista, agrupa determinades idees que comparteix una part de la població i que conformen l’ideari de partits com ERC, CUP i Podem-Comuns. En ell explica que les renovables son clau pel país i ve a dir que amb autoconsum ja n’hi ha prou per resoldre el problema. Ella creu que no calen “macroparcs” renovables i ho acompanya amb falsedats, com que Alemanya ha frenat els grans parcs, quan tot just n’acaba d’inaugurar un de 605 MW, una dimensió que a Catalunya ni tan sols somniem. O bé que França ha reculat en grans projectes renovables, quan davant del Cap de Creus, per la banda de la frontera francesa, està projectant un parc eòlic molt similar al de Roses, en un intent accelerat de resoldre les complexitats del seu sistema nuclear.
El problema de la senyora Calvet i de tots els que pensen així, és que per a ells l’energia no és cap preocupació: premen l’interruptor i s’encén el llum, posen la calefacció i en poc temps tenen calor, van a la gasolinera i posen gasolina, obren l’aixeta i surt aigua, van al supermercat i compren kiwis de Nova Zelanda. Són incapaços de veure que tot això és energia que caldrà generar de forma renovable.
Els nostres avantpassats caçadors recol·lectors vivien amb poc més de 4,5 kWh/dia per persona, els primers agricultors, fa 10.000 anys, vivien amb 7 kWh/dia.p, quan van descobrir el bronze (Uruk) vivien amb 13 kWh/dia.p, quan es va inventar el ferro vivien amb 22 kWh/dia.p, i els romans necessitaven 36 kWh/dia.p. El 1800 a Londres necessitaven 44 kWh/dia.p i a la mateixa ciutat el 1900 havien de tenir 107 kWh/dia.p.
A les comarques de Girona hi vivim 792.661 persones que, si tinguéssim el consum d’una economia exclusivament agrària com la de Roma, necessitaríem 10,4 TWh. Avui, en canvi, l’energia que requereixen les comarques de Girona és de 16,3 TWh per transport, 2,7 TWh amb gas natural, i 4,3 TWh en forma elèctrica. En total l’energia que s’utilitza directament és de 23,3 TWh, més del doble de la que necessitaven els romans. La pregunta que sempre es fa és si podem viure amb menys energia sense tornar a la prehistòria. I tant! Si el transport el passem tot a elèctric, enlloc de 16,3 TWh necessitarem 4,9 TWh d’energia elèctrica, atès que el motor elèctric és molt més eficient. Si el gas de la climatització domèstica i del sector terciari el passem a bombes de calor, baixarem des de 1,54 TWh a 0,54 TWh; haurem de mantenir 1,12 TWh de biometà que la indústria necessita per assolir elevades temperatures. Finalment l’electricitat es reduirà per millora d’eficiència i control. Això sense contemplar que la nova intel·ligència artificial és molt gormanda en electricitat, com també ho són les noves necessitats en dessaladores. En total el consum elèctric que necessitaran les comarques de Girona el 2050, amb una economia com l’actual, serà de 5,44 TWh, més 1,12 TWh en forma de biometà. A això cal afegir l’energia que ve induïda en els productes i serveis (aeroport, universitats, hospitals) que comprem a fora, uns altres 5 TWh. Per tant, les comarques de Girona han de generar de forma renovable 10,44 TWh elèctrics i 1,12 TWh en biometà per ser sostenibles amb el model de benestar que tenim ara. Semblant a l’energia de Roma!
I com ho estem fent? Avui l’energia fotovoltaica als teulats a la província és de 0,14 TWh i la hidroelèctrica és de 0,22 TWh, un total renovable de 0,36 TWh, l’1,6% de l’energia que es consumeix ara. Amb aquest desgavell cal parlar de parcs com el de Roses, que aportaria 5,4 TWh (si fos d’una potència d’1,2 GW), dels 8 parcs eòlics de l’Alt Empordà que generarien 0,8 TWh, dels 20 parcs fotovoltaics que generarien 1,6 TWh, i de les 10 plantes de biometà que podrien aportar 0,7 TWh en forma de gas. Amb tot això no arribem a cobrir les necessitats energètiques del territori, que vol dir que encara haurem de seguir important energia d’altres llocs, molt lluny de pensar que l’energia d’aquí s’exportarà a altres llocs.
Cert, hi ha una altra manera de fer, completament local. Si els turistes deixen de venir, si les empreses no exporten, si el que mengem i necessitem ens ho generem en el territori, necessitarem només 0,8 TWh en transport, 1,8 TWh en indústria, 1,7 TWh en domèstic i uns 0,4 TWh pel sector primari. En total el mínim per viure pot ser al voltant de 4,7 TWh dels quals absolutament tots (?) els teulats de les comarques de Girona podrien generar-ne 3 TWh. Junt amb el biometà ens podríem aproximar a les necessitats d’una economia local i autàrquica, sense visitants estrangers, ni de Barcelona, sense exportar ni importar res, la mateixa energia que necessitaven a Uruk a l’any 3000 abans de Crist.
Quan vaig estudiar a la universitat de Grenoble vaig tenir un gran professor que es deia Mr Charuel. La frase que més recordo d’ell és: si un fenomen que s’ha de gestionar, no té un número, no existeix. Això és el que passa amb el debat de transició energètica: sense números és parlar del sexe dels àngels i obre la porta a dir coses inexactes o directament mentides, sempre immerses en la demagògia. El debat es cenyeix a una pregunta: volem viure en un model autàrquic i local, o volem mantenir el model de benestar de forma sostenible? No hi ha resposta sense número. Roma o Uruk.
9 thoughts on “La mentida energètica: Viure a Roma o a Uruk”
Bolt bon article i aclaridor , m’agradaria poder-lo distribuir per whatsapp, mercès
Vila..; aquesta sra. CALVET amb aquest article m,ha decepcionat. Fa molt que indirecta.ent la varen tractar per un tema juridic i ens va fer molt bona impressió com advocada. Pero veig que conseqüència de ser politica actualment s,ha decantat per el populisme sense tenir idea d,allò que parla. El nostre pais va per la pedrera
Sols hi ha una que diu les coses per el seu nom…però son quatre
Molt bé Joan, diuen q la ignorància es atrevida i, malauradament, a Catalunya hi ha moltes Sres o Srs Calvet
L’article d’avui és molt interessant perquè posa sobre la taula un fet inqüestionable, i és que la quantitat d’energia de què disposem configura la societat i la seva manera de viure.
D’aquí se’n deriven tota una sèrie de reflexions que com a societat, i a nivell individual, si ens considerem éssers intel·ligents (sàpiens) que hauríem de fer.
Si de veritat volem actuar com a tals, l’article de la Sra. Gemma Calvet és la prova fefaent de tot el contrari, sinó de la més absoluta ceguesa i falta de perspectiva.
Als sàpiens el que ens diferencia de la resta d’animals és la capacitat que tenim d’imaginar, anticipar, i fins i tot modificar el nostre futur.
Fent una projecció cap a l’avenir i extrapolar en les dades que vostè exposa per a Girona, en el conjunt de Catalunya (som 8 milions d’habitants) és evident que no hi haurà prou energia per satisfer el model de societat que tenim, tampoc la producció d’aliments (energia concentrada en forma d’hidrats de carboni).
Una bona part de l’estructura de la societat actual se sustenta en l’ús de les energies fòssils (petroli, carbó i gas).
L’horitzó temporal del petroli abundant i (relativament) barat són 20-30 anys a tot estirar. De carbó n’hi ha però millor que no el cremem perquè ja estem a 430 ppm de CO2 a l’atmosfera i pujant.
Per tant si no aconseguim una font massiva d’energia (fusió nuclear) que pugui substituir les actuals, el panorama per a la propera/es generacions serà aquesta economia i model de societat autàrquica de què Vté. parla.
S’hauran d’acontentar amb el de proximitat, no n’hi ha un altre.
L’article d’avui és molt interessant perquè posa sobre la taula un fet inqüestionable, i és que la quantitat d’energia de què disposem configura la societat i la seva manera de viure.
D’aquí se’n deriven tota una sèrie de reflexions que com a societat, i a nivell individual, si ens considerem éssers intel·ligents (sàpiens) hauríem de fer.
Si de veritat volem actuar com a tals, l’article de la Sra. Gemma Calvet és la prova fefaent de tot el contrari, sinó de la més absoluta ceguesa i falta de perspectiva.
Als sàpiens el que ens diferencia de la resta d’animals és la capacitat que tenim d’imaginar, anticipar, i fins i tot modificar el nostre futur.
Fent una projecció cap a l’avenir i extrapolant les dades que vostè exposa per a Girona, en el conjunt de Catalunya (som 8 milions d’habitants) és evident que no hi haurà prou energia per satisfer el model de societat que tenim, tampoc la producció d’aliments (energia concentrada en forma d’hidrats de carboni).
Una bona part de l’estructura de la societat actual se sustenta en l’ús de les energies fòssils (petroli, carbó i gas).
L’horitzó temporal del petroli abundant i (relativament) barat són 20-30 anys a tot estirar. De carbó n’hi ha però millor que no el cremem perquè ja estem a 430 ppm de CO2 a l’atmosfera i pujant.
Per tant si no aconseguim una font massiva d’energia (fusió nuclear) que pugui substituir les actuals, el panorama per a la propera/es generacions serà aquesta economia i model de societat autàrquica de què Vté. parla.
S’hauran d’acontentar amb el de proximitat, no n’hi ha un altre.
Necessitem nuclears d’última generació i deixar d’anar amb el lliri a la mà en tot.
El problema de gent com Sr Vila a qui li agrada tant l’afirmació que si alguna cosa no es quantifica no existeix és que només té en compte una part de les coses que s’han de quantificar. El que no va poder quantificar són moltes més coses que el lobby de les renovables passa per alt convenientment en aquest tema controvertit. Quantes pèrdues es produiran a l’economia local basada en el turisme si s’hagués de construir la central eòlica marina al Golf de Roses? Segons estudis de Voltaire i Lutzeyer, entre el 37 i el 54 per cent dels turistes ja no vindrien. I això es tracta només de la reducció de la xifra de turisme, no de la reducció de l’activitat empresarial turística, que podria ser molt superior, donat com només una part de la xifra turística cobreix els costos de funcionament i una altra part contribueix als marges de benefici. Què passa amb les feines? Quants llocs de treball es perdrien en l’economia local? Quant del PIB?
Quant CO2 no es capturaria a causa de la destrucció dels ecosistemes sans? Quant CO2 s’estalviaria realment? Els autors del PLEMCAT van afirmar que estalviaria 400.000 tones mentre que costaria 200.000 fer-lo operatiu, però van utilitzar el factor de capacitat del 70%! Qualsevol persona formada (excepte els autors del PLEMCAT) sap que està al 20-45 per cent per als aerogeneradors marins, i l’escenari més optimista per al Golf de Roses és el 30%. Amb aquesta xifra baixarem a estalviar 170.000 tones de CO2. Si necessitem 200K per construir aquestes turbines i només ens estalvien 170K, està realment justificada tota aquesta destrucció del paratge de biodiversitat marina més important de Catalunya i de l’economia local? (El PLEMCAT es nomes un exemple, perquè els números serien proporcionalment lo mateix per qualsevol parc eòlic comercial).
I què passa amb quantificar els factors intangibles, com ara la pèrdua de patrimoni natural i cultural tant per als habitants com per als turistes, o la pèrdua de benestar per als milers de persones que viuen a la zona? I la pèrdua de la fauna i flora marina i terrestre en una zona amb 10 àrees protegides que els científics independents diuen alimenta tota la costa catalana? I la pèrdua del paisatge icònic reconegut mundialment?
Algú ha quantificat correctament tots aquests efectes? Tot el que veiem és que el lobby de les renovables és molt unilateral en les seves quantificacions. Segons ells, creen llocs de treball (tot això en fàbriques estrangeres on es fabriquen turbines i plaques solars). Segons ells, necessitem les renovables per salvar el planeta, mentre que en realitat ningú no ha fet mai una estimació completa, no unilateral i manipulada, del CO2 estalviat. I no suma. Les renovables són intermitents, el vent en particular té un factor de capacitat molt baix i IROPI (= energy returned on energy invested), i un ús extremadament elevat del sòl/mar i dels materials.
Un exemple molt típic de com quantifica coses el lobby dels renovables es: diuen “necessitem molt poca terra/mar per unitat de energia produïda comparat amb la fotovoltaica, però calculen nomes els metros per les turbines, mentre tot al voltant “no conta”. Pues si que conta, perquè al final es una zona perduda. Perquè no posen les turbines amb un metro de distancia – necessiten molt espai entre les turbines, però això no quantifiquen com espai perdut.
La llista anterior està lluny de ser completa, però abans de “vendre’ns” els vostres números, Sr Vila, quantifiqueu el costat que falta de la història dels renovables que “ens salvaran el planeta”. Perquè des de els nostres números, Sr Vila, nomes serveixen per omplir les butxaques dels inversors i tots tipus dels servidors “públics” que ens venen aquesta mentida dels renovables.
Per a gent com vostè, Sr Vila, és exactament el que heu dit: si no es quantifica, no existeix, excepte que en la vostra versió es va convertir en “si opto per no quantificar-lo, la gent no s’adonarà que existeix”. Les coses que vostè no ha pogut quantificar, senyor Vila, sí que existeixen: les pèrdues per a l’economia local i nacional pel desplaçament del turisme, l’agricultura i la pesca; els danys als ecosistemes i la consegüent pèrdua de dipòsit de carboni natural; el CO2 generat en tot el cicle de vida de les renovables intermitents, des de la mineria i producció de materials fins al reciclatge; l’absència d’estalvi de CO2 si tenim en compte tota la petjada de carboni i la pèrdua del dipòsit de carboni natural; la pèrdua del patrimoni natural i cultural; la pèrdua de salut i benestar; els diners públics que s’estan malbaratant actualment en subvencions a les empreses renovables en dificultats i l’enorme deute heretat pels nostres fills mentre els passem per milers de milions que es van repartir a través dels fons NextGeneration; la pèrdua de terres agrícoles fèrtils, zones de pesca i com a conseqüència de la nostra seguretat alimentària; les muntanyes de residus no reciclables generats a partir de plantes abandonades; els residus radioactius i la pèrdua d’ecosistemes a les terres on s’extreuen metalls rars etc. etc. En resum, les energies renovables no són operacions de plantació d’arbres: són centrals elèctriques industrials intermitents i ineficients que utilitzen un recurs renovable però materials molt finits per aprofitar-lo i produeixen molts contaminants industrials en el temps limitat en què estan realment operatius. I són empès sense vergonya a les nostres zones naturals i agrícoles més precioses amb l’excusa de ser l’única manera d’abandonar els combustibles fòssils. Llevat que vostè no va quantificar la majoria dels seus impactes, senyor Vila. Només si ho feu, les vostres afirmacions tindrien alguna credibilitat.