Sovint es parla dels problemes que les pimes tenen per sobreviure: les dificultats de finançament, els problemes per trobar operaris qualificats, la volatilitat dels preus de les matèries primeres, de l’energia i dels preus de venda, i la complicada reglamentació que han de complir amb l’administració. Això sol anar lligat al fet que la seva competència internacional sovint no ho ha de complir. Poso l’exemple de la regulació estricta de les pintures de les joguines que han de complir els fabricants d’aquí i que no s’exigeix als de fora la UE. O per exemple els costos de les taxes de CO₂ que han de complir els fabricants d’aquí i que no ho han de fer els de fora la UE. O el control i traçabilitat dels productes químics amb el programa europeu Reach en tota la cadena de producció de productes.

Hi ha un altre aspecte que sovint s’ha mencionat però que no s’ha explicitat amb la importància que té: l’excés de tramitació burocràtica d’una empresa. No parlo dels requisits de constituir una nova empresa o de fer una nova inversió, que demanen mesos i anys si hi intervé el departament d’urbanisme, parlo del dia a dia del funcionament d’una empresa.

Aquesta setmana he volgut fer un llistat de tots els documents que hem de tenir preparats per a l’administració, tant els que els que els hi hem d’enviar com els que hem de tenir guardats per a una possible inspecció. Sumats donen la xifra de 1.741 documents entre totes les administracions, la catalana i l’espanyola. El repartiment de la documentació és la següent:

A l’Agència Catalana d’Aigua 386 documents, molts d’ells controls d’aigua diaris, a l’Agència de Residus 419 documents, incloent els de cada eliminació de residus i l’entrada diària de paper reciclat, a Red Electrica Española 365 documents referents a la producció d’energia diària, a la Direcció de Treball de la Generalitat 324 documents, a Hisenda 129 documents, al Ministerio de Industria 44 documents, a la direcció General d’Energia de la Generalitat 16 documents, a la Direcció General d’Indústria 16 documents, a la Seguretat Social 12 documents, al Ministerio de Trabajo 8 documents, al departament de Medi ambient d’Acció Climàtica 4 documents, al Instituto Nacional de Estadística 4 documents, al Ministerio de Acción Climàtica 2 documents, a la Direcció General de Salut 2 documents, al Consejo de Seguridad Nuclear 1 document, a Ecoembes 1 document, a Xaloc 1 document, a la Direcció de Treball de la Generalitat 1 document, al Ministerio de Transporte 1 document, i a altres, 6 documents.

Com podeu observar el cost de fer aquest seguiment és notable, havent de tenir 2 tècnics gairebé dedicats a emplenar i a fer el seguiment de tot aquest munt de formularis, un tècnic exterior que dedica un dia a la setmana a posar-nos al dia de les noves normatives que surten i a una agència que porta els temes laborals. Podem estat d’acord que la complexitat d’una empresa de fabricació de paper, amb tanta aigua, energia i paper recuperat, ho fa tot més complicat, però no és menys cert que l’administració no és conscient de la demanda que fa de cada acudit que té, com el compliment de la llei d’igualtat o de la protecció dels drets LGBTI. Encara és més greu que, amb tota aquesta informació que està a les bases de dades de l’administració, quan demanes qualsevol cosa, sigui una subvenció o un projecte de millora o d’inversió, et tornen a demanar dades que ja has enviat de forma corrent.

Hi ha diversos fets. Un és que el ciutadà està al servei de l’administració, quan hauria de ser tot el contrari, que l’administració hauria d’afavorir l’excel·lència empresarial. Un de complementari, és que l’administració no té prou capacitat per digerir tanta informació, per la qual cosa és emprenyar per emprenyar, per guardar-se les espatlles si un dia hi ha algun problema. L’altre és que l’administració no té coneixement que les demandes que fa siguin tan extenses com les que acabo d’exposar perquè no disposa d’un registre complet de tots els controls. És a dir, abans de proposar qualsevol nou control caldria que a la proposta s’adjuntés el cost del compliment de la nova demanda per les empreses, tenint compte que s’afegeix a les que ja ha de complir.

A mesura que els costos socials i laborals van pujant (portem 8 trimestres apujant els costos laborals un 5%), a mesura que les exigències de control son cada vegada més grans, les pimes de certa dimensió no podran sobreviure, quedant només les grans empreses. I això a Catalunya, amb un teixit tant alt de pimes pot arribar a ser catastròfic. A Catalunya tenim 1.015 grans empreses i 532.000 pimes que donen  feina a 1.915.902 persones (el 68,6% de l’ocupació), amb un Valor Afegit Brut de 128.000 milions (el 62,7% del sector privat). A la complexitat de la burocràcia corrent hi hem d’afegir la baixa velocitat de l’administració catalana i espanyola per resoldre permisos per a nous projectes. Aquí també hi cal adjuntar la mala praxi de la distribuïdora Endesa que pot tardar tranquil·lament 6 mesos a donar d’alta una escomesa que ja existeix físicament (si no hi ha el cable o s’ha de canviar el transformador, poden passar anys). La protecció garantista de qualsevol funcionari a l’hora de prendre una decisió fa que la vulgui compartir amb quants més departaments millor per estar a l’abric, fet que va afegint temps i temps, que el món empresarial ara no té.

O s’automatitzen més els controls, o es fan declaracions responsables que evitin les cues administratives, o ens penedirem de tant de control de l’administració, que entre altres coses no pot digerir: és inintel·ligible voler portar el control absolut de tota l’activitat empresarial quan es té una administració obsoleta i incompetent (només cal veure el bloqueig que han significat les ajudes per cotxes elèctrics o plaques fotovoltaiques). La pèrdua de competitivitat de les pimes catalanes ara mateix és alarmant i en veurem les conseqüències l’any vinent.