Fa una setmana a l’Espai Cràter d’Olot vam fer un debat sobre les dificultats de la transició energètica a la Garrotxa. Organitzava Campus Garroxa d’Euram. Va tancar l’acte Pep Berga, alcalde d’Olot, que va dir una cosa que em va quedar gravada: al món sanitari tenen molt clara la diferència entre urgència i emergència. El problema és que la nostra societat no té clara la paraula emergència, es creu que sempre hi ha temps per resoldre problemes que tenim. I…
Utilitzem l’economia com a disciplina per a gestionar els recursos escassos i buscar l’assignació més eficient. El sistema comunista ho feia via planificació, decidint quantes cadires s’havien de fabricar en un any, quantes magdalenes, quants tancs o quantes nines petrioska. Evidentment mai s’encertava la quantitat i sempre sobraven o faltaven productes. Per això, quants menys productes hi havia, més facilitat per planificar. Avui segurament amb l’elevat domini de les dades, aquesta planificació seria molt millor. L’alternativa és el nostre sistema…
Al relat de la transició energètica s’hi van afegint altres relats, com el de l’estalvi i reutilització de l’aigua i el de l’economia circular. De fet, tot és fruit d’un mateix concepte. El nostre primer món consumeix més del que pot i cal retornar a un nou nivell d’equilibri entre el planeta i les persones. A vegades hem comentat en aquest espai que la millor energia és la que no es consumeix, que anomenem nega-energia. Doncs bé, el mateix concepte…
Article a Fulls d’enginyeria Els enginyers sovint citem el trilema energètic, la necessitat d’haver de mantenir un equilibri permanent en el consum d’energia. Tenim gravat a foc que el sistema ha de ser sobirà, sense dependre de l’exterior, sostenible ambientalment i assequible econòmicament. Aquest equilibri fins ara no s’ha complert amb la sobirania per la gran dependència energètica de l’exterior, tant del petroli i del gas, com de l’urani. Des del punt de vista de sostenibilitat, Catalunya ho ha tingut…
Portem un mes veient com l’energia solar millora els seus registres de producció amb noves xifres rècord que superen les anteriors a gran velocitat. Això ha provocat que, quan la xarxa elèctrica no té prou demanda, l’operador del sistema, Red Eléctrica (REE), desconnecti part de la generació solar o eòlica, un fenomen que tècnicament s’anomena ‘curtailment’. Podria fer-ho d’una altra manera, REE? Possiblement sí: podria fer abaixar parcialment la generació nuclear, però el que no pot fer és aturar completament…
Dijous vaig assistir a la presentació del llibre De la fusta a la fusta, d’Àngel Surroca. És la història de l’empresa Derivados Forestales que va néixer a Sant Celoni i es va convertir en una multinacional catalana de la química. Mentre escoltava els ponents, vaig pensar en la dificultat de fer les transicions. La de Derivados va ser fatal, no per mala salut de l’empresa, sinó per altres raons personals difícils d’explicar. Vaig recordar la transició que visc a nivell…
Enmig de la crisi bancària en la que estem transitant ha aparegut una notícia que ha passat força desapercebuda: La Comissió Europea ha proposat una directiva que obligarà als fabricants a arreglar els productes que s’hagin fet malbé fins a deu anys després de comprar-los. Així vol posar fi a la conducta estesa arreu a la societat de comprar per utilitzar, acabant llençant, i tornar a comprar. També vol frenar actuacions d’obsolescència programada, obligant als fabricants a facilitar la reparació…
L’altre dia parlàvem en aquest mateix espai de la temptació de fer marxa enrere en la transició energètica i en les polítiques de canvi climàtic. Em queixava que les forces que podríem emmarcar dins del concepte Business as Usual no volen cedir ni un mil·límetre. El nostre present ens mostra dia rere dia aquestes friccions: havíem vist com dos economistes de renom – el Dr. Mas Colell i el Dr Miquel Puig – frenen el relat de la transició. Què…
Tweet
Aquest inici d’any hem començat fent marxa enrere en moltes coses. L’empitjorament de l’economia mundial ha actuat com a fre general i ha començat a qüestionar coses que teníem assumides fins avui. Hem comentat en aquesta mateixa columna que el primer impulsor de la inflació que tenim van ser els bancs centrals d’Estats Units, Europa, Xina i Japó, aportant el doble de liquiditat al sistema. Això ho fan comprant deute de l’estat i a través dels bancs privats, amb els…