Quan a principis dels anys 2000 es van començar a definir les línies de la transició energètica que hauria de fer front al canvi climàtic, es va veure que calia indexar l’economia al carboni, que la transició seria llarga i dura, i que apareixeria un problema de justícia social que caldria resoldre. Aquests principis es van plasmar al voltant d’una taxa sobre el CO2, que hauria de ser creixent, posant pressió a l’economia perquè fes els deures amb menys carboni….
Aquesta setmana he assistit a Barcelona a una jornada europea que reuneix als fabricants de pasta de paper amb els de paper. L’objectiu és posar en comú les tendències del mercat, per la qual cosa la trobada deixa entreveure quina producció i demanda hi haurà l’any 2023 i, per tant, quins preus veurem. Aquesta jornada es completarà amb una altra al novembre a Londres on es signen els contractes que es van començar a teixir a Barcelona. Tothom diu que…
Ha costat un any que els responsables polítics d’arreu vegin que hem engegat un període inflacionari de llarg abast. L’origen de la seva ceguesa prové de la història recent de l’economia, que ha acumulat un munt d’anys on l’objectiu era baixar preus a costa de fabricar lluny d’aquí. Només la crisi del petroli de l’any 2008 va suposar una sacsejada, però aquella pujada de preus era fruit del final de la bombolla immobiliària. Al mes de juny el petroli costava…
El final de l’estiu està essent violent. Per un costat, les elevades temperatures que hem patit els darrers mesos han escalfat el mar i el terra de forma excepcional. Quan arriba el final d’agost ens visiten fronts freds, masses d’aire fred en alçada. Calor a baix i fred a dalt crea un gradient energètic molt fort. Els meteoròlegs mesuren aquest fenomen com a CAPE (energia potencial convectiva disponible), de forma que, quan escric això, el CAPE és de 1014 J/kg,…
Els últims dies d’agost estan servint perquè molta gent que va anar de vacances sense voler preocupar-se de la crisi que venia – “que no nos hablen de la crisis, tenemos derecho al verano”, va dir Pepe Álvarez – descobreixi amb pànic l’escenari que es presenta davant nostre. El preu del gas en el mercat europeu el tenim per sobre de 300 €/MWh (divendres va arribar a 339€) i el preu de l’electricitat a Espanya ha arribat aquesta setmana a…
He mencionat sovint en aquest espai que el benestar que gaudim és el resultat dels guanys de productivitat que ha fet la humanitat des dels seus inicis. Quan l’home es va posar dret, quan va descobrir el foc, va construir les bases del que som ara. Aquella evolució va durar milers i milers d’anys fins que la Terra va arribar a l’última glaciació i va trobar un període més calent que va permetre el sorgiment de l’agricultura. També perquè la…
La insubordinació de l’administració de la comunitat de Madrid a qualsevol mesura de contenció no és una anècdota: és la base de la seva subsistència. El flux econòmic de Madrid prové del control de l’estat, de tenir la seu de les grans companyies energètiques i de les empreses del sistema financer. Totes aquestes entitats avui han vist com els seus ingressos han pujat entre un 20 i un 100%. Estan eufòrics: el model extractiu els funciona com mai abans a…
Aquesta setmana he tingut l’oportunitat de visitar la antiga fàbrica de Borgonyà en la qual el francès Grelon fabricava paper a mà abans de fundar la fàbrica La Confianza a Besalú el 1881. Vaig coincidir amb la família Serra, que no ho sabia, i els vaig explicar la raó per la que els sis molins paperers que fabricaven paper a mà al costat del riu Terri van tancar: quan va venir la revolució industrial no van tenir força hidràulica per…
Diumenge passat vaig fer amb uns amics una petita excursió entre Vilallonga i Camprodon. Tot i que feia calor, és un itinerari ombrívol que passa pel costat dret del riu Ter, essent així un itinerari fresc. Amb nosaltres venia una jove estudiant, l’Estel. Quan vam sortir del pont sobre el Ter a Vilallonga, li vaig dir: “mira, aquesta resclosa que hi ha aquí davant pren l’aigua del riu per a la central de Llanars”. El camí discorre primer sobre el…
Viure immersos en un moviment exponencial, quan sempre hem viscut en un moviment lineal, és difícil d’assumir. Tant, que sovint no es fa i es continua vivint com si no passés res, amb el que significa no actuar en la mesura que es necessita. Aquests moments que vivim són tan difícils, els fenòmens van a tal acceleració, que ens sentim incapaços de processar-ho i actuar. Pensem per exemple en la sequera i els focs, o amb la crisi energètica i…