Fa anys que Catalunya ha perdut l’impuls que havia agafat durant els anys 90. També ho podríem aplicar al conjunt d’Europa, perquè és fruit d’aspectes econòmics i culturals. A Catalunya hi ha un aspecte monumental, que és el dèficit fiscal. Un indicador ràpid per veure què ens passa és veure el PIB per habitant en euros constants, és a dir, traient la inflació. Durant els darrers 20 anys el PIB per habitant ha passat de 22.225 €/h a l’any 2003,…
Aquesta setmana el Banc d’Espanya ha posat l’alerta en el fet que a Espanya manquen 600.000 habitatges (120.000 a Catalunya), una qüestió que normalment no li toca a aquest organisme puntualitzar. Ho fa perquè el que està passant és molt greu per a les persones i per a l’economia. No pot ser que l’habitatge s’emporti la major part dels ingressos de la gent, perquè això frena l’activitat de la resta de l’economia. És com si l’habitatge fos un impost a…
Continuem patint els estirabots causats per la pandèmia. Als desequilibris monetaris derivats d’una economia que té el model esgotat, que es va veure altament alterada pel Covid 19, ara s’hi ha afegit el conflicte entre Israel i Iran. Per sort sembla que l’enfrontament no serà total, però aquesta setmana els efectes en l’economia s’han percebut clarament. La desglobalització que va començar el 2020 es veu encara en el trencament d’estocs de productes bàsics, com la pèrdua temporal de certs medicaments,…
Durant l’any 2005 el debat sobre el traçat de la MAT de 400 kV que havia de connectar amb França va ser molt intens, acabant amb un tram soterrat en corrent continu entre Santa Llogaia, a l’Alt Empordà, i Baixàs, al Rosselló, en una connexió molt sofisticada de 72 km. Va ser l’única possibilitat que els ciutadans del Rosselló acceptessin la connexió. Els arguments eren els de sempre: per què cal donar electricitat als espanyols, a quins interessos serveix una…
Fa pocs dies he fet 70 anys. Alhora, fa tres mesos que m’he jubilat. Deu anys enrere vaig dir que començava la gestió de la decadència, cosa que ha estat ben bé així: que la vista, que si la pressió, que si pròstata, que si apnea, que calia canviar els dos malucs… però ara he decidit canviar d’estratègia. El propòsit és frenar la decadència, convençut que és irremeiable. A tal efecte he decidit ser actiu en coses tangibles. Per això…
L’altre dia parlàvem del canvi de rumb que ha de fer la societat catalana cap a una recuperació de valors perduts que ens haurien de conduir a una millora del benestar. Cal retornar la il·lusió de voler una societat millor, dèiem. La creació d’un relat adient: el retorn al treball, a la solidaritat, a la responsabilitat, a voler un demà millor pels nostres fills… demana direcció, un lideratge del que fa anys estem orfes. El lideratge és la capacitat d’influir…
El lleu declivi que s’observa en la societat catalana, per la pèrdua de poder adquisitiu, per la lentitud en augmentar teixit econòmic, per les pèrdues al camp, per la davallada de serveis públics… condueix a pensar que cal fer un canvi de rumb en el camí que portem. És important tornar a recuperar valors perduts, com el de la responsabilitat, el treball, la solidaritat, voler fer les coses ben fetes, valors que haurien de ser conduits per una il·lusió que…
Vinc escrivint articles sobre el problema de l’aigua des de l’any 2007. A Girona la sostracció de l’aigua del riu Ter per alimentar la metròpoli de Barcelona és un tema present des que va començar, a l’any 1967, amb el Nou Abastament d’Aigua a Barcelona. Aquella obra, dirigida per l’enginyer de camins, canals i ports, Joan Maria Compte, va fer possible que, de forma continuada i ininterrompuda, s’enviessin 8 m3/s d’aigua del Pasteral fins a Barcelona. El canal de 58…
Entre els anys 1923 i 1924 Josep Pla va anar a Berlín per fer cròniques pel diari La Publicidad. Aquestes cròniques s’han editat en el llibre La inflació alemanya. Cròniques 1923-1924. La lectura del llibre ens permet conèixer de primera mà, amb la seva visió personal, el que va passar en aquells anys tan importants per a la història mundial. També ens serveixen per reflexionar cent anys després, en una situació diferent, però amb algunes semblances. Abans de la I…
Els economistes admeten que la globalització va tenir un efecte positiu per al desenvolupament del món. Per una part va permetre sortir de la fam i la pobresa a bona part del planeta: la població que va sortir de la fam és una xifra històrica en la humanitat, mesurada per l’Índex Global de la Fam (GHI), que es calcula cada any per 122 països. Aquest índex estima la proporció de persones malnodrides, la insuficiència de pes en nens menors de…