Fa una setmana hi va haver el debat sobre preus elèctrics al col·legi d’enginyers. Allà vaig coincidir amb el representant d’Endesa a actes institucionals, Albert Alegre, amb el qual vaig tenir ocasió de discrepar obertament. Evidentment ell defensava la manera de fer de les companyies elèctriques i em va fer veure l’argument pel qual s’han imposat en el debat de preus elèctrics. Intentaré aquí explicar la raó per la qual la opinió pública i el ministeri han caigut en la trampa del relat elèctric.

Començaré explicant un informe que acaba de publicar Pimec. Es diu Activitat i resultats del sector elèctric espanyol 2000-2012. L’informe diferencia dos períodes marcats, el que va des de l’any 2000 al 2007 i el que va des de l’any 2008 fins al 2012. Explica com en el primer període la demanda elèctrica va pujar anualment un 4%, mentre que en el segon es va estancar, essent l’augment des de l’any 2000 fins el 2012 d’un 31%. Pel que fa als ingressos de les companyies elèctriques d’UNESA, explica que van passar des d’una xifra de 12.500 milions l’any 2000 fins a 22.600 milions el 2012, un augment del 80,8%. A primer cop d’ull ja es veu que alguna cosa no funciona. Si l’anàlisi es fa per ingrés específic, el valor per MWh, en el període 2000-2007 el preu mig va estar entre 63 i 70 €/MWh, el 2008 puja fins 75€/MWh i els anys següents es mou entre 73 i 84 €/MWh. El sector elèctric justifica l’augment de preus d’electricitat per l’entrada d’energies renovables, essent-ne les seves empreses les perjudicades. No sembla pas que els resultats justifiquin aquesta percepció.

Durant el període 2000-2007 la xifra de negocis mitja de les empreses UNESA va ser de 15.755 milions, mentre que en el període 2008-2012 va ser de 21.175 milions. Si s’analitza l’EBITDA, els beneficis abans d’interessos, impostos, depreciacions i amortitzacions (el rendiment operatiu), aquest va passar des de 6.649 milions de valor mig pel període 2000-2007 a 9.427 milions el 2008-2012, un augment del 42%. Si mirem el benefici net, el valor mig passa des de 2.773 milions el 2000-2007 a 3.849 milions d’euros pel període 2008-2012, un augment del 39%. Per tant és fals que l’augment de preus de l’electricitat es deu exclusivament a l’entrada d’energies renovables al sistema atès que els resultats de les companyies elèctriques han augmentat de forma substancial, amb ratis de benefici sobre xifra de negoci del 17,6% durant el període 2000-2007 i 18,2% en el segon període de 2008-2012, i amb un rati de benefici sobre fons propis del 16,9% al període 2000-2007 i del 13,1% pel període 2008-2012. Pels que no esteu en el món de l’empresa industrial i aquestes xifres no us diuen res, sapigueu que són desorbitades, beneficis fora de lloc, ratllant la usura, propis de països no moderns. El benefici sobre xifra de negoci de les companyies elèctriques en els anys 2011 i 2012 va ser del 13,7% i el 13,9% mentre que els de totes les empreses que cotitzen a la borsa espanyola en els mateixos anys va ser del 6,5% i del 2,5% respectivament, és a dir, el doble que les electriques per l’any 2011 i 5,5 vegades a l’any 2012, arribant a la conclusió que les companyies elèctriques són les úniques que no han patit la crisi. Si la comparació la fem amb les pimes catalanes, el resultat és que les pimes van tenir ratis de 2,6% durant el període 2003-2011 mentre que les elèctriques el van tenir pel mateix període del 18,1%, 7 vegades més.

Llavors per què el ministeri i l’opinió pública s’han cregut el relat de les companyies elèctriques? Perquè han comparat el preu del mercat diari del pool amb el dels països del nostre entorn i mostren que són semblants. Els preus del mercat diari d’Espanya són competitius amb els de fora, diuen les elèctriques. Però això és un error greu. No es pot comparar un mercat elèctric que té una gran penetració d’energia renovable, com l’espanyol, amb un altre que la té molt petita, com l’italià, per exemple. L’entrada d’energia renovable al sistema té un efecte que es diu Merit Order Effect, consistent en una pressió a la baixa dels preus. Les renovables veuen retribuïdes la seva generació pel preu del mercat i per un complement que reben per un calaix apart, el del règim especial. Si el preu del mercat diari és de 54,2 €/MWh i el cost del règim especial de 24,8 €/MWh, el cost total de generació és de 79 €/MWh, no pas de 54,2. Les companyies elèctriques comparen només el valor de 54,2 €/MWh, quan, si el mercat funcionés de forma correcta, el preu del pool hauria de ser de 54,2-24,8 = 29,4€/MWh, més o menys el valor que hi ha en els primers mesos d’aquest any en el que les empreses elèctriques no s’atreveixen a forçar-lo després de l’espantada del mes de desembre.
Per dir-ho de manera gràfica, les companyies elèctriques espanyoles s’han apropiat del valor del Merit Order Effect incorporant-lo al seus beneficis, cosa que les hi permet pagar l’amortització de 13.000 milions d’euros de centrals de cicles combinats que no funcionen i encara tenir un benefici superior de 5,5 vegades al de les altres empreses de la borsa o de 7 vegades el de les pimes.

L’informe de Pimec destrossa els arguments de les companyies elèctriques i mostra com aquestes s’han convertit en el primer grup extractiu de l’economia espanyola en aquest moment, en un xuclador enorme.

Els beneficis acumulats per les companyies elèctriques en el període 2000-2012 són de 41.000 milions d’euros i el dèficit tarifari que ens fan pagar als consumidors en el mateix període és de 30.000 milions. Traieu la conclusió vosaltres mateixos.