La història del món va fer un tomb al segle XIX quan va sorgir la teoria de l’evolució de les espècies. A l’home li va costar molt acceptar que la terra no era plana i que el món vivent no era fruit de la mà d’un ésser extranatural, entre altres coses perquè aquests conceptes havien estat la base del naixement de les religions.
A l’any 1798 Thomas Malthus va publicar l’Assaig sobre el principi de la població, on exposava el seu convenciment que la humanitat estava abocada a una catàstrofe degut a l’augment de la població: si seguia creixent a aquell ritme, Malthus preveia que en el futur no hi hauria recursos alimentaris suficients per a tothom, començant llavors una lluita per la supervivència. És evident que es va equivocar quan va predir un augment geomètric de la població i en canvi aritmètic dels aliments. La humanitat, arran de la revolució industrial que s’estava gestant en aquell moment històric, va saber augmentar la producció d’aliments també de forma geomètrica gràcies al domini de l’energia.
Ara estem vivint un altre punt crucial en la història per l’esgotament d’aquella energia que va resoldre la qüestió de Malthus. La meva opinió és que la humanitat novament sabrà resoldre l’envit mitjançant la tecnologia de l’estalvi i les energies renovables. Una altra cosa és si arribarem a temps per frenar el canvi climàtic.
Avui, però, vull fixar el concepte de lluita per la supervivència i les conseqüències. Malthus havia fet les seves previsions en espais tancats, en illes o països aïllats. Aquell món ja no existeix. La globalització ha connectat de forma total les economies dels països, afavorint que cadascú valori més la seva diferència respecte als altres. En un cas la diferència la dóna el clima, com el turisme o l’agricultura, en altres casos són els recursos minerals com el petroli, el gas, el carbó, o els minerals sòlids, i en altres casos és el coneixement de la societat el que dóna la diferència. Després d’aquesta reflexió pregunteu-vos quins són els nostres trets diferenciadors: l’agricultura i el turisme. Amb aquesta activitat, però, no n’hi ha prou per fer anar una societat moderna com la que tenim, cal incorporar més coneixement a l’economia, aspecte que passa directament per la formació dels nens i joves abans d’arribar al món laboral.
La història va ser revisada fortament per la teoria de Charles Robert Darwin en el llibre L’origen de les espècies l’any 1859. Aquesta teoria, fruit d’un llarg viatge de descobriment de quatre anys i nou mesos, recorrent 40.000 milles, va capgirar la manera de veure el món. Va descobrir que les espècies vivents evolucionen per adaptar-se a l’entorn a fi de sobreviure. El punt principal va ser l’estudi de quinze pinsans de les illes Galápagos que havien evolucionat de forma diferent per adaptar-se al menjar de cada illa. A muntanya explico que les vaques no mengen una herba verinosa, la tora, perquè les que ho van fer van morir. La camamilla és una planta que agrada molt a les vaques, que es troba en rierols al costat de la tora… i ni la miren. És que les vaques mares ho expliquen a les vaques filles? No, ho tenen al seu ADN. Es pot pensar que l’evolució necessita un període molt llarg de la història. Doncs no. Una arna blanca que vivia a Anglaterra es posava de dia en els arbres sobre el liquen blanc. Les arnes negres eren caçades pels seus depredadors, però les blanques quedaven camuflades enmig del liquen. La revolució industrial i l’ús del carbó va eliminar els líquens blancs, i les arnes blanques van quedar exposades als depredadors. Uns anys més tard van evolucionar per esdevenir totes negres. Què havia passat? Doncs que només havien sobreviscut les arnes que quedaven camuflades, ara negres.
Tota aquesta teoria és aplicable a l’economia. Les empreses neixen i moren, i estan exposades a un món salvatge que és l’economia globalitzada. La crisi com la que estem vivint serveix perquè els individus econòmics més febles del sistema morin i deixin créixer als individus que tenen més facilitat d’adaptació.
Vol dir això que l’economia s’ha de deixar al seu aire sense que ningú posi regles del joc? No, perquè es corre el risc que unes poques empreses, depredadores, es quedin amb tot el mercat. Per això són necessaris els reguladors i les lleis antimonopoli. Alhora l’economia, subjecta a aquests canvis tan sobtats, de naixement i de mort, d’evolució dràstica, deixa a la cuneta a molts treballadors, sobretot als que no tenen capacitat evolutiva. Tots sabem que un paleta no es pot transformar en un programador, per això la societat moderna ha de tenir mecanismes per afavorir la creació d’activitat econòmica on es puguin inserir els treballadors d’activitats desclassades.
Per tant, l’economia ha de facilitar que neixin noves activitats, que les que hi ha puguin fer fàcilment l’evolució, però també ha de possibilitar, suportar, activitats que no siguin del tot rendibles per poder donar sortida al gruix de la part laboral que no ha pogut adaptar-se al nou entorn socioeconòmic. Per això és important la tarifa plana de la seguretat social que ha posat en marxa el Govern central, també és important la rehabilitació energètica d’habitatges, i un dia haurem de subvencionar la gestió forestal. Cal també posar imaginació per trobar les activitats que recol·loquen treballadors expulsats pel darwinisme.