Aquesta setmana ningú ha dubtat de l’impacte del congrés mundial de telefonia mòbil al recinte firal de l’Hospitalet. Un impacte com el d’aquest esdeveniment només el tenim de tant en tant, com en els Jocs Olímpics, i ara el tindrem cada any almenys fins al 2018.
Les xifres del congrés són impressionants: 85.000 visitants procedents de 201 països, 1.800 empreses expositores, 98.000 metres quadrats de superfície de fira, 3.800 mitjans internacionals, operadores de telefonia d’arreu, companyies de programari, proveïdors d’equips, empreses d’Internet, empreses d’automoció, financeres, empreses de la salut… El congrés ha aportat a la ciutat de Barcelona uns 356 milions d’euros i 7.220 llocs de treball temporals. No hi ha dubte, doncs, de l’impuls que té el congrés per a la marca Barcelona: des de diumenge fins dijous ha estat en totes les capçaleres dels informatius del món, cosa que potencia altres congressos i fires del món de l’economia, reforça el turisme i facilita la venda exterior dels productes fabricats a Catalunya.
Hem de començar a creure’ns que la marca Barcelona té valor per a tots els productes fabricats a Catalunya. Quan la nostra empresa exporta paper tissú, hem de dir que ha estat fabricat a Besalú, Barcelona, per després explicar tot això de Catalonia i el conflicte amb Espanya. Fora de la UE els clients ens veuen com a Europa, difícilment com a Espanya o com a Catalunya però, sobretot, ens identifiquen com a Barcelona.
És una sort tenir durant quatre anys més un congrés amb l’impacte del Mobile, però seríem uns irresponsables si no fóssim capaços d’aprofitar la catapulta que significa des del punt de vista tecnològic. El congrés implica que Barcelona és la seu permanent del seu secretariat i obliga la ciutat a fer els deures en digitalització, això que es diu la Smart City o ciutat intel·ligent. Aquesta és l’oportunitat del segle per a Barcelona si és capaç d’atraure inversions en empreses digitals, si arriba a teixir un entramat entre centres universitaris i empreses tecnològiques. Gairebé totes les universitats catalanes tenen estudis en informàtica i algunes en telecomunicacions, en electrònica i en sistemes audiovisuals. Aquest és el deure més important de la ciutat a partir del congrés, muntar sinèrgies entre la indústria i la universitat tecnològica. Podria ser que un fabricant de cotxes estigués pensant en Barcelona per posar-hi la recerca sobre la comunicació externa del cotxe, que sàpiga llegir l’entorn de la ciutat, els senyals, els semàfors, el mapa, les indicacions de les autoritats… tot això que conforma l'”smart car”, el cotxe intel·ligent.
Feia anys que el país no tenia una oportunitat com la que s’obre davant dels nostres ulls, per la qual cosa és imprescindible que la societat catalana admeti el repte que s’obre davant seu i posi tots els seus esforços convergint en aquest projecte de digitalitzar el país i de crear un pol tecnològic. Barcelona no està sola en aquest envit. L’exemple de Marc Zuckerberg, fundador de Facebook, sopant a El Celler de Can Roca i dormint una nit a Girona és una mostra del que es pot fer entre la ciutat de Barcelona i tot Catalunya, unint tots els potencials del territori, creant sinergies arreu de Catalunya.
Com en totes les crisis, en la d’ara -la més profunda dels darrers 40 anys- s’obren oportunitats que construeixen el futur. Anem descobrint que l’economia que preval és la de la producció, que hem de dirigir els joves cap a estudis més tecnològics, que hem d’impulsar la formació professional… tot això ens ho ensenya el congrés d’aquesta setmana. Quin luxe poder mostrar al món que els cuiners dels millors restaurants han sortit de l’escola d’hostaleria de Girona: la fp al zenit.
La Generalitat ha englobat en un mateix espai les 53 empreses catalanes que participaven en la fira, facilitant a les més petites la possibilitat de tenir-hi un peu i establir contactes que serveixin per al futur. Unes 500 empreses de tot el món han participat en l’edició del Brokerage Event, organitzat per Acció a l’estand de Catalonia, amb la finalitat de posar en contacte a través d’entrevistes negocis que busquen socis tecnològics. S’han fet en aquest acte més de 1.500 entrevistes de 30 minuts amb la participació de països com França, Anglaterra i Turquia.
Per tant, cal distingir la majoria de congressos que es fan a Barcelona, que aporten divises i nom, del congrés de mòbils que contribueix a la creació d’un teixit tecnològic que serà la base per al futur de l’economia. Faríem bé de coordinar al màxim els nostres potencials en el desenvolupament digital de la ciutat i els de les universitats, especialitzant cada una en un aspecte diferent, creant un treball en xarxa. La comunicació entre les persones deixa pas a la comunicació entre objectes, espai on tot encara està per fer.
Tenim moltes coses al nostre favor. Només ens cal creure que podem esdevenir una àrea tecnològica important al món.